El 3 d'octu­bre de 1936, el Depar­ta­ment de Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va crear una empresa pública de publi­ci­tat . El seu nom va ser Comis­sa­riat de Pro­pa­ganda. Segons el dic­ci­o­nari Fabra, pro­pa­ganda són “els tre­balls que es fan per pro­pa­gar alguna cosa”, i pro­pa­gar és “mul­ti­pli­car per repro­ducció”.

L'objec­tiu era doble: “l'ele­vació cul­tu­ral i física del nos­tre poble” i “difon­dre'n el conei­xe­ment arreu del món”. Per pri­mera vegada, un govern democràtic euro­peu cre­ava una empresa dedi­cada, específica­ment, a la pro­pa­ganda pública de la marca del propi país, dins i fora del seu àmbit ter­ri­to­rial. Jaume Mira­vit­lles, el res­pon­sa­ble del Comis­sa­riat, faria, de seguida, mera­ve­lles. I en plena guerra d'Espa­nya.

La nova empresa uti­lit­za­ria tots els mit­jans tècnics: els antics i els nous. La “pro­pa­ganda escrita”, amb “periòdics, lli­bres, opus­cles, car­tells”. La “pro­pa­ganda par­lada”, que inclou­ria l'orga­nit­zació de mítings i con­ferències, pro­gra­mes i inserts de ràdio, edició de dis­cos, música en directe. La “pro­pa­ganda gràfica” era “la foto­gra­fia, el cinema i la tele­visió”. La “pro­pa­ganda artística” es tra­dui­ria en l'“orga­nit­zació d'expo­si­ci­ons, fires i con­cur­sos”. Final­ment, la “pro­pa­ganda espor­tiva” seria l'“orga­nit­zació de grans mani­fes­ta­ci­ons que enal­tei­xin la cul­tura física”.

La nova empresa fou diri­gida per un home excep­ci­o­nal en molts aspec­tes: Jaume Mira­vit­lles i Navarra (Figue­res, 1906-Bar­ce­lona, 1988). En Met Mira­vit­lles fou excep­ci­o­nal, car, men­tre estu­di­ava engi­nye­ria tècnica indus­trial a París (on s'havia hagut d'exi­liar), es va for­mar com a comu­ni­ca­dor en tres llengües, i va con­nec­tar amb el sur­re­a­lisme i, doncs, amb els nous mit­jans de comu­ni­cació de mas­ses. Mira­vit­lles faria cinema, a París, amb Dalí i Buñuel. Paral·lela­ment, es dedi­ca­ria, com a juga­dor semi­pro­fes­si­o­nal d'equips de Figue­res, Bar­ce­lona i París, a un dels esports mítics de la moder­ni­tat, el fut­bol.

A la direcció del Comis­sa­riat hi hau­ria, també, l'eco­no­mista Eusebi Carbó, el peri­o­dista Emili Gra­nier-Bar­rera i, per poc temps, l'escrip­tora anglesa Mary Stan­ley Low. Una part de l'equip ini­cial de la nova empresa, d'altra banda, pro­ce­dia de l'equip orga­nit­za­dor de l'Olimpíada Popu­lar de Bar­ce­lona 36.

El Comis­sa­riat, a les seves ofi­ci­nes de pas­seig de Gràcia/Dia­go­nal, va arri­bar a tenir 300 tre­ba­lla­dors fixos a temps com­plet, que tre­ba­lla­ven totes les hores que fes falta: peri­o­dis­tes, fotògrafs, tra­duc­tors, cor­rec­tors, dibui­xants, gra­fis­tes, guio­nis­tes, radi­o­fo­nis­tes, tele­fo­nis­tes, xofers, lumi­notècnics, escenògrafs, tècnics en logística. Més, és clar, molts proveïdors i col·labo­ra­dors externs.

El Comis­sa­riat va edi­tar un diari (Comu­ni­cat de Premsa) en nou llengües, diver­ses revis­tes (Mallorca Nova, Le Jour­nal de Bar­ce­lone, Nova Galiza, L'Avant­garde), un magazín il·lus­trat d'alt nivell (Nova Ibe­ria, en qua­tre llengües), car­tells, àlbums, col·lec­ci­ons de postals, auques, car­pe­tes, calen­da­ris, fulls volants. I lli­bres. De fet, esde­vin­dria –diri­git per Jaume Roure-Tor­rent i Pere Català Pic- el prin­ci­pal grup edi­tor del ter­ri­tori català.

El Comis­sa­riat va crear una pro­duc­tora cine­ma­togràfica, diri­gida per Joan Cas­ta­nyer, amb labo­ra­to­ris, sales de pro­jecció i un cinema mòbil, pro­pis, Laya Films. I uns resul­tats impres­si­o­nants: uns 100 noti­ci­a­ris i uns 50 docu­men­tals, de molt alta qua­li­tat. El Comis­sa­riat va crear, també, una empresa dis­tribuïdora, Cata­lo­nia Films SA, que faria arri­bar els seus pro­duc­tes arreu del món, i impor­ta­ria films estran­gers.

El Comis­sa­riat va esta­blir una xarxa de dele­ga­ci­ons a dife­rents pobla­ci­ons d'Europa: París, Lon­dres, Brus­sel·les, Luxem­burg, Esto­colm, Seta i un cen­tre de dis­tri­bució a Amèrica, a Bue­nos Aires.

El Comis­sa­riat llançà al món la marca Cata­lu­nya, en unes cir­cumstàncies prou dramàtiques. Setanta anys després, aquesta marca (després de l'Illa de França/París i Lon­dres) és la ter­cera des­ti­nació turística de tota la Unió Euro­pea.