En les dar­re­res jor­na­des el pro­ta­go­nisme se l'ha endut l'agència de qua­li­fi­cació Moody's, que ha dei­xat en segon pla les revol­tes als països àrabs; l'immi­nent incre­ment del preu del diner a la zona euro, i les dades macro­e­conòmiques. Moody's ha deci­dit apli­car una nova reta­llada de la qua­li­fi­cació del deute espa­nyol, fins a Aa2. I no només Moody's rebaixa el ràting sinó que també manté la pers­pec­tiva nega­tiva i deixa la porta oberta a més bai­xa­des en el futur.

La tiso­rada de Moody's ha cai­gut a plom en els mer­cats i ha sac­se­jat la poca con­fiança que tenen els inver­sors en la renda vari­a­ble, fet que ha pro­vo­cat una fugida d'aquests actius. Així, l'Íbex-35 ha estat tota la set­mana inten­tant man­te­nir-se per sobre del nivell dels 10.500 punts però no ho ha acon­se­guit i ha tan­cat diven­dres en els 10.398,40 punts, un 0,96% menys que la set­mana ante­rior i ja enca­dena la segona set­mana en números ver­mells.

Fins al moment, el mes de març està resul­tant el pit­jor del 2011. A punt de començar la segona quin­zena del mes, l'Íbex-35 arros­sega unes pèrdues del 4,17% d'ençà que començà el març i redu­eix fins al 5,47% els guanys en el con­junt de l'exer­cici —a finals de febrer l'Íbex-35 sumava una ren­di­bi­li­tat del 10,06% en dos mesos.

La macro tam­poc ha con­tribuït a inver­tir la tendència de la renda vari­a­ble. No han estat unes jor­na­des amb gai­res referències macro­e­conòmiques, però les que s'han publi­cat no han estat gaire posi­ti­ves per als par­quets.

L'incre­ment de les deman­des d'atur als EUA es va ajun­tar amb els res­pec­tius aug­ments del dèficit comer­cial nord-ame­ricà i del xinès, i això no va anar gaire bé a la renda vari­a­ble inter­na­ci­o­nal i més encara després del cop que va rebre de Moody's en la mateixa jor­nada.

També va dece­bre als mer­cats l'índex de con­fiança del con­su­mi­dor de la Uni­ver­si­tat de Mic­hi­gan, que va patir una dava­llada fins als 68,2 punts quan els experts espe­ra­ven una lleu bai­xada fins als 76,5 punts.

I les revol­tes al món àrab, tot i que han pas­sat a segon pla en les dar­re­res ses­si­ons, con­ti­nuen pres­si­o­nant a l'alça el preu del petroli i posant en dubte una recu­pe­ració econòmica sòlida, ara més incerta encara pel ter­ratrèmol d'ahir al Japó, les con­seqüències econòmiques del qual estan per mesu­rar-se, però tot indica que seran sig­ni­fi­ca­ti­ves i tin­dran impacte en la resta d'eco­no­mies. Pràcti­ca­ment totes les bor­ses inter­na­ci­o­nals va començar a des­comp­tar en la mateixa sessió de diven­dres amb cor­rec­ci­ons.

Els inver­sors esta­ran expec­tants durant les pròximes jor­na­des per ava­luar com afec­tarà la reta­llada de la qua­li­fi­cació del deute espa­nyol de Moody's a les sub­has­tes de lle­tres i obli­ga­ci­ons que s'han de cele­brar dimarts i dijous. De moment, aquesta set­mana l'efecte Moody's ja s'ha dei­xat notar. El mateix dilluns, l'agència de qua­li­fi­cació abai­xava tres esgla­ons de cop el deute grec, fins a ficar-lo en el grup dels bons escom­bra­ria. La sub­hasta de deute que va dur a terme Grècia va veure's pres­si­o­nada per la reta­llada de Moody's, i el tre­sor hel·lè va haver d'incre­men­tar la ren­di­bi­li­tat de les seves lle­tres a 6 mesos fins al 4,75% des del 4,64% de la sub­hasta ante­rior.

Però no només Grècia va patir en la col·locació de deute, ja que Por­tu­gal va anar als mer­cats cer­cant finançament i li van girar l'esquena però, en canvi, sí que li han exi­git molt més. Així, Por­tu­gal s'ha vist obli­gat a pagar un 6% per una emissió a dos anys, ren­di­bi­li­tat que suposa un incre­ment del 46% res­pecte a una col·locació ante­rior de les matei­xes carac­terísti­ques.

Els inver­sors no es con­fien gaire i menys encara després dels con­ti­nus rumors sobre Por­tu­gal i la neces­si­tat que el fons euro­peu l'hagi de res­ca­tar. Per la seva part, Espa­nya també ha vist com s'enfi­lava la ren­di­bi­li­tat del bo a deu anys fins el 5,51% i la prima de risc pujava cap als 222 punts bàsics, mal­grat que la sub­hasta rea­lit­zada pel Tre­sor va per­me­tre col·locar 4.000 mili­ons d'euros en obli­ga­ci­ons a 15 anys sense pro­ble­mes, contrària­ment al que va pas­sar amb els seus socis euro­peus.