A vega­des pen­sem a inno­var i, pot­ser sense voler, ens vénen al cap entorns plàcids, on tot­hom està d'acord i ningú no es bara­lla. Res més lluny de la rea­li­tat. La gus­pira de la inno­vació sor­geix sovint del con­flicte, del des­a­cord. Sense per­cep­ci­ons dife­rents de la rea­li­tat és difícil que sor­gei­xin idees. Per tant, un entorn de diver­si­tat ten­dirà a afa­vo­rir la inno­vació. Per­so­nes amb dife­rents for­mes de pen­sar hau­rien, com a con­seqüència, de faci­li­tar la gene­ració d'idees cre­a­ti­ves i, en defi­ni­tiva, la inno­vació.

Però això només és cert a mit­ges. És veri­tat que en entorns humans molt homo­ge­nis, on no hi ha cap tipus de tensió, la cre­a­ti­vi­tat bri­lla per la seva absència. Però molt sovint, encara que siguem dife­rents, si no ens escol­tem i no inte­grem els diver­sos punts de vista, tam­poc flu­eix la cre­a­ti­vi­tat.

Trom­pe­na­ars i Hamp­den-Tur­ner han demos­trat que la diver­si­tat afa­vo­reix la inno­vació però només quan es donen unes con­di­ci­ons deter­mi­na­des: tre­ball en equips inter­cul­tu­rals capaços d'accep­tar punts de vista alter­na­tius, estruc­tura orga­nit­za­tiva que fomenti l'inter­canvi i el diàleg entre depar­ta­ments (inter­po­li­nit­zació) i capa­ci­tat de tot­hom per a inte­grar pers­pec­ti­ves com­ple­mentàries. No és gaire fàcil tro­bar orga­nit­za­ci­ons on es tre­ba­lli així. Estem massa acos­tu­mats a igno­rar la diferència, a no escol­tar, a no hibri­dar rea­li­tats apa­rent­ment con­tra­dictòries. Però la inno­vació és tos­suda i sovint neix de la con­tra­dicció. Les pata­tes Prin­gles, per exem­ple, van néixer d'una apa­rent para­doxa. Diuen que el seu cre­a­dor estava reco­llint fulles seques del jardí, i per fer-ho més còmoda­ment se li va ocórrer regar-les. Aquest fet va fer-li pen­sar que eli­mi­nar l'aire de les bos­ses de pata­tes podia ser també una bona idea. En efecte, les Prin­gles eli­mi­nen l'aire, mullen la massa tri­tu­rada de patata i fan for­mes homogènies que caben per­fec­ta­ment en els cilin­dres con­te­ni­dors, com tots sabem.

Les con­tra­dic­ci­ons, les para­do­xes i les dis­cus­si­ons civi­lit­za­des atien la cre­a­ti­vi­tat. Sense con­tra­po­sar idees no hi ha ben­zina cre­a­tiva. Mol­tes empre­ses ho saben i dis­se­nyen espais i temps per a la con­versa cre­a­tiva (incu­ba­do­res, pla­ta­for­mes...). Quan tots estem d'acord amb l'amo, quan no hi ha espe­rit crític, quan ja ens està bé el que fem és molt difícil que les lla­vors de la inno­vació tro­bin el ter­reny adi­ent per a ger­mi­nar.

Les empre­ses no poden ser espais per a l'auto com­plaença. Cal que dis­se­nyin pro­ces­sos de revisió cons­tant de tot el que fan. Per tant, els direc­tius han d'afa­vo­rir una cul­tura d'apre­nen­tatge con­ti­nuat que faci que fins i tot les coses que fun­ci­o­nen tin­guin una opor­tu­ni­tat per a millo­rar. Un cone­gut hos­pi­tal va com­pro­var com la gent apro­fi­tava molt l'hora del dinar per a gene­rar idees i com­par­tir opi­ni­ons. Lluny de pena­lit­zar-ho, va encara millo­rar la qua­li­tat dels menús i la como­di­tat de les cadi­res i les tau­les. Les opor­tu­ni­tats d'inno­vació sor­gei­xen dels llocs i dels espais més insos­pi­tats.

Com diu Hum­berto Matu­rana, els humans podem ser espe­ci­al­ment cre­a­tius per la nos­tra habi­li­tat amb el llen­guatge (“llen­guat­ge­jar”). Obrim doncs a les nos­tres orga­nit­za­ci­ons, sense com­ple­xos, espais per a la con­versa, per al debat, per a la crítica intel·ligent als con­ven­ci­o­na­lis­mes. Fora pors.