Emprenedors a plaça
Set persones sense feina, a través del programa Opera de la Diputació, ja han obert un negoci en quatre mercats municipals de la demarcació de Barcelona, on s'han detectat 1.600 parades buides per la crisi o per falta de relleu
Els mercats municipals donen vida a pobles i ciutats. Això ningú no ho dubta, però també és cert que la progressiva buidor d'alguns d'ells és preocupant. És per això que l'Oficina de Mercats i Fires Locals (OMFL) de l'àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona va dissenyar un programa (Opera) per promoure l'autoocupació i acompanyar persones emprenedores en el pas de la idea de negoci a la creació de la seva empresa en un mercat municipal. El programa es presentava ara fa un any després del toc d'atenció que va representar el fet de saber que en els 130 mercats de la demarcació de Barcelona -amb més de 7.000 parades, això sí, que generen una facturació de 928 milions d'euros i donen feina a 16.300 persones- hi havia 1.600 parades buides. Tal com explica el president de l'àrea de Comerç i Mercats de la Diputació, Xavier Florensa, l'objectiu era “en un moment de crisi promoure autoocupació i, al mateix temps, visualitzar els mercats amb parades buides”.
La Diputació va demanar als municipis que s'encarreguessin d'identificar la disponibilitat dels espais que no estaven en funcionament, així com de crear una borsa de treball i de tramitar les llicències necessàries, a més de donar suport als emprenedors en el procés de recerca de finançament -cal tenir en compte que poden ser inversions d'entre 12.000 i 30.000 euros- i elaboració del pla d'empresa. Des de la Diputació, el compromís implicava oferir als ens locals un programa formatiu adreçat als emprenedors, un mòdul de 30 hores sobre la creació de negocis en mercats municipals, a més d'assessorament tècnic i jurídic, i, tal com detalla Florensa, “el seguiment i la tutela dels nous negocis generats, per mitjà de la figura d'un coach, durant els dos primers anys”.
La Diputació també aspira a ajudar a resoldre mancances detectades fins ara a l'hora d'iniciar projectes comercials als mercats, sector on molts negocis tanquen perquè no disposen d'una tutela encarregada de reorientar aspectes que no funcionen. Una forma, doncs, d'ajudar a pal·liar l'increment de l'atur i fomentar l'ocupació de persones sense feina, amb esperit emprenedor i amb capacitat per iniciar un negoci vinculat amb el comerç i amb un mínim d'experiència en el sector.
NOUS NEGOCIS.
Així, el mercat municipal de Mataró disposa de tres negocis nous: una parada especialitzada en productes per a celíacs, un herbolari que compagina les herbes amb aliments ecològics i una parada de venda de pasta fresca i menjar per emportar. Al mercat municipal del Centre de l'Hospitalet de Llobregat s'hi han obert una peixateria i una adrogueria. Al mercat de Cardedeu, una parada de làctics i formatges, i al mercat de l'Estrella de Barcelona, un punt de venda de pasta fresca. Florensa explica que, precisament, un altre objectiu era aportar “nous conceptes de negoci” o menys tradicionals, com el menjar per emportar i els productes relacionats amb la salut, propostes que “responen a les noves necessitats del consumidor”.
MERCATS SETMANALS.
Durant aquest 2011, la Diputació té previst iniciar una segona edició del programa als mercats municipals, però també ampliar-la, segons confirma Florensa, als emprenedors que vulguin comercialitzar productes agroalimentaris de proximitat als mercats setmanals i les fires.
“Muntar un espai de fitoteràpia no m'ho havia ni plantejat pel preu dels lloguers”
La fitoteràpia és l'ús d'extractes de plantes medicinals amb finalitats terapèutiques. Però des de fa un parell de mesos també és la base d'una parada del mercat municipal de la plaça de Cuba de Mataró, muntada per Ramon Puig Domènech -“fa cinc anys vaig estudiar fitoteràpia”, explica aquest expert en la matèria- dins del programa Opera. La parada, amb el nom de Milfulles, ofereix productes basats en plantes medicinals i aliments ecològics. L'emprenedor comenta que el seu interès pel projecte va ser “casual”, ja que va adreçar-se al consistori mataroní per proposar unes xerrades. “Muntar una botiga no m'ho havia ni plantejat pel preu dels lloguers”. Però va acabar presentant la idea, i va ser així com Puig, antic guia turístic i importador de productes tèxtils del Perú, va crear Milfulles, amb una llicència de quatre anys. “Pensava centrar el 80% del negoci en aliments ecològics”, però la fitoteràpia, “amb preparats que faig jo mateix”, ja representa el 40%. En 7 metres quadrats ja supera les 400 referències i ha aconseguit “una molt bona acollida” entre els clients.