L'atur escombra el tedi
La taxa d'atur als EUA treu la borsa del tedi i permet l'Íbex-35 tancar la setmana en verd, amb amb uns guanys del 0,18%, acomiadar-se divendres en els 10.729,90 punts. Per Marisa Nuez
Els inversors estan expectants davant la reunió que celebrarà dijous el BCE i en la
qual es decidirà la
política monetària
de la zona euro
La borsa espanyola camina sense anar enlloc. Durant els primers dies de la setmana el principal índex borsari, l'Íbex-35, ha fet un pas endavant i un pas enrere acusant la falta d'indicadors macroeconòmics amb força suficient com per moure els inversors en una o altra direcció. El tedi s'ha anat escampant pel parquet i l'Íbex-35 va moure's en tres jornades dels 10.751 punts amb què va tancar dilluns als 10.732 punts de dimecres, passant pels 10.735 punts de dimarts. Per contra, el signe negatiu va imposar-se dijous i l'Íbex-35 va patir una retallada de l'1,45% després que Portugal anunciés un dèficit al 2010 per sobre de les previsions inicials, fins al 8,6% del PIB, i que els tests d'estrès efectuats a la banca irlandesa mostressin que les entitats financeres del país encara necessiten més capital.
Les primes de risc van reaccionar a l'alça i l'espanyola, continguda durant tota la setmana, va enlairar-se per sobre dels 195 punts bàsics. Res a veure, però, amb el deute portuguès, que continua patint la pressió dels mercats cada cop més convençuts que el rescat financer al país és qüestió de temps. Així, la seva prima de risc està descontrolada i divendres va fregar els 500 punts bàsics tot i poder col·locar amb una demanda per sobre de l'oferta 1.645 milions d'euros en lletres a curt termini -i això després que l'agència de ràting Standard & Poor's hagi retallat de nou la qualificació creditícia de Portugal.
El deute portuguès no ha estat l'únic que ha patit la tisora de les agències de ràting, atès que Irlanda ha vist com S&P situava el seu deute també a un esglaó dels bons escombraria, notícia que els mercats ja tenien més que assumida que arribaria i no va tenir impacte en les borses.
Per contra, el fermall a una setmana avorrida i sense tendència va arribar divendres de la mà de la dada d'ocupació dels EUA. L'economia nord-americana va crear al març més llocs de treball del previst pel consens, en total 216.000, i va situar la taxa d'atur en el 8,8%, i aquesta millora en el mercat laboral que evidencia fortalesa de l'expansió econòmica als EUA va animar els inversors a prendre posicions en la borsa. Això va permetre a l'Íbex-35 tancar la darrera sessió de la setmana en verd (+1,45%) i guanyar un 0,18% setmanal, en acomiadar-se divendres en els 10.729,90 punts.
D'altra banda, aquesta setmana ha conclòs el mes de març i amb aquest el primer trimestre de l'exercici, de manera que toca fer balanç d'aquest període. Malgrat que el comportament del principal índex de la borsa espanyola no ha estat gens positiu al març –ha caigut un 2,53% mensual colpejat per les retallades de qualificació creditícia al deute espanyol, pels nous dubtes sobre el rescat a Portugal, pels conflictes al nord d'Àfrica i pel tsunami al Japó, entre d'altres incerteses–, el balanç trimestral mostra números més afavoridors.
Així, el primer trimestre de l'any, l'Íbex-35 s'ha revalorat un 7,28% en passar dels 9.859,10 punts amb què va acomiadar el 2010, als 10.576,50 punts amb què va tancar al març.
I ara que els esdeveniments procedents de les revoltes i dels conflictes bèl·lics del món àrab i de la crisi nuclear que continua viva al Japó són totalment aliens en el dia a dia borsari (els inversors conviuen amb aquests focus d'incertesa sense que aquests tinguin incidència en l'esdevenir dels índexs), la propera setmana s'aclarirà una incògnita més.
Pendents de Trichet.
De moment, la dada d'inflació de la zona euro dóna més arguments al BCE per endurir la política monetària. Els preus a l'eurozona van pujar fins al 2,6% al març, enfront del 2,3% estimat i per sobre del 2% que té fixat el BCE com a sostre per evitar el descontrol dels preus.
Sembla que no només serà la zona euro qui vegi com es van encarint els seus tipus d'interès, ja que als EUA comencen a sorgir veus que troben necessari que la política monetària nord-americana camini en la mateixa direcció en el decurs del 2011, fet que no han descomptat els mercats i que pot tenir conseqüències negatives en la marxa de les principals borses internacionals.