Gran angular

La pedra del Montsià perd solidesa

Cata­lu­nya té peus ferms. Els límits meri­di­o­nals del país són rics en un tipus de roca calcària que, per la seva estètica i soli­desa, és molt usada com a pedra orna­men­tal i per això acos­tuma a tenir demanda en els mer­cats naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals del ram de la cons­trucció. Més selecta que la pedra que s'esmi­cola per des­ti­nar-la a àrids, la fama de la pedra sénia ha cres­cut des que s'ha fet notori que els blocs de mar­bre cal­cari que sur­ten de la serra de Godall donen forma a ele­ments de la Sagrada Família (com ara l'altar des d'on el Papa Benet XVI va dir la missa en la seva visita a Bar­ce­lona el novem­bre pas­sat), però més enllà de l'anècdota devota la pedra del Montsià ha estat una, si no la prin­ci­pal, font de riquesa de la zona. Una font que ara s'eixuga.

Amb una població de prop de 6.500 habi­tants, Ull­de­cona té qua­tre pedre­res que incan­sa­ble­ment ras­quen la panxa de la que a la zona es coneix com a Serra Grossa per extreure'n blocs de mar­bre cal­cari. Les pedre­res van asso­ci­a­des a la imatge d'aquest poble que marca la fron­tera de Cata­lu­nya amb el País Valencià fins al punt que en anys de pui­xança havien arri­bat a gene­rar mig miler de llocs de tre­ball i una fac­tu­ració glo­bal d'uns 25 mili­ons d'euros.

Aques­tes xifres ja s'han esgro­gueït perquè la fac­tu­ració ha cai­gut a menys de la mei­tat (és de prop de 12 mili­ons) i de les sis pedre­res que hi havia hagut ja només n'ope­ren qua­tre. “Estem vius de mira­cle”, diu Vicent Gerónimo, gerent de Can­te­ras Ebro, la pedrera més potent de la zona i que jus­ta­ment a prin­cipi de febrer va pre­sen­tar un expe­di­ent de regu­lació d'ocu­pació (ERO) de sus­pensió de con­trac­tes de 180 dies. Par­tint del dar­rer any bo, el 2007, cal­cula la cai­guda de l'acti­vi­tat “en un 60%” i explica: “A la pedrera havíem estat 86 tre­ba­lla­dors i ara no pas­sem de 40, i a la fàbrica érem 122 i ara som 80”. L'empresa té la fàbrica a Trai­guera (Baix Maes­trat) i allà poleix i tracta els blocs de pedra que arrenca de les mun­ta­nyes d'Ull­de­cona. Costa, però, tro­bar mer­cat on ven­dre: “Estem inves­ti­gant mer­cats inter­na­ci­o­nals, però és aber­rant la com­petència des­lle­ial que patim en matèria de preus”.

LA XINA I LES SUB­VEN­CI­ONS.

Gerónimo es queixa de les ofer­tes que sur­ten de “la Xina i dels països ori­en­tals o d'Egipte i Gui­nea Equa­to­rial”, però també de “gallecs i extre­menys, que estan sub­ven­ci­o­nats”. Amb el mer­cat espa­nyol ago­nit­zant, França és un bon camí de sor­tida per a la pedra d'Ull­de­cona: “Fan obra pública més noble que aquí, opten per més qua­li­tat i per això pre­fe­rei­xen la pedra orna­men­tal abans que el for­migó”.

La dura­bi­li­tat, la fia­bi­li­tat i la cali­desa que dóna una superfície de pedra no té com­pa­ració amb la fre­dor i l'anti­estètica del for­migó i aquest és un valor afe­git que els empre­sa­ris del sec­tor defen­sen. Com és el cas de Fer­nando Cas­tell, res­pon­sa­ble comer­cial d'Inmar Stone Group, empresa que té pedrera a Ull­de­cona i fàbrica a Vinaròs. Explica que “del 2008 cap aquí la fac­tu­ració ha cai­gut a la mei­tat i ens hem hagut de que­dar amb la mei­tat del per­so­nal que teníem. Havíem estat 110 tre­ba­lla­dors i ara no som més de 50”. L'aban­do­na­ment al seu dia dels mer­cats inter­na­ci­o­nals té part de culpa de la sotra­gada que ha tin­gut el sec­tor: “Havíem arri­bat a ven­dre el 50% de la pro­ducció a França, Ale­ma­nya, Holanda i alguna cosa als Estats Units i el Canadà, però amb el boom immo­bi­li­ari que va haver-hi aquí no donàvem l'abast per satis­fer la demanda naci­o­nal”.

Era època de vaques gras­ses i els ter­mi­nis d'entrega s'allar­ga­ven fins a noranta dies. Ara s'han escurçat i en quinze dies el cli­ent ja té la comanda. L'opció per aga­far embran­zida con­sis­ti­ria a recu­pe­rar la quota de mer­cat exte­rior i apro­fi­tar que “la pedra sénia és valo­rada per fer obra pública”.

SAGRADA FAMÍLIA.

La fàbrica de Mar­bres Cas­tell és als peus mateix del cas­tell d'Ull­de­cona i només uns quants metres més amunt, tocant a la car­re­tera que va a la Sénia, hi ha la pedrera d'on obte­nen els blocs de mar­bre. Jordi Cas­tell és, jun­ta­ment amb el seu germà, res­pon­sa­ble del negoci i, a més, és pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de la Pedra Natu­ral. Explica que la cai­guda de la demanda ha estat pro­gres­siva des del 2007, començant per un 20% i superant ja el 50%, i que els ha obli­gat a can­viar la manera de tre­ba­llar: “Abans les pedre­res fèiem un pla de tre­ball a prin­cipi d'any per defi­nir com enfo­caríem la feina. La cosa ha can­viat i ara vas sobre comanda”.

Dels tallers de Mar­bres Cas­tell en sur­ten les peces que van a la Sagrada Família, unes peces que “tenen molt valor afe­git però poc valor mate­rial”. Jordi Cas­tell s'explica: “És una feina que vol molta dedi­cació perquè les peces s'han de polir i mode­lar de manera molt pre­cisa. S'hi des­ti­nen mol­tes hores i cada pedra té poc ren­di­ment”.

A cri­teri seu, la com­petència per a Ull­de­cona no és tant a la Xina, “ells tre­ba­llen pedra gra­nit i això aquí no ho toquem”, com a Tur­quia o Egipte: “Tant en un país com l'altre venen un tipus de pedra que, per estètica, és molt simi­lar a la pedra sénia però que no té la mateixa qua­li­tat ni dura­bi­li­tat. Venen a preu més baix i el pro­blema és que, a vega­des, la fan pas­sar per pedra sénia”.

Josep Home­des és el pro­pi­e­tari de mar­bres Home­des i avisa: “De totes les pedre­res d'aquí, nosal­tres som els més petits”. Diu que, per això, la quota de pro­ducte que des­ti­nen a expor­tació és molt petita i que han patit molt la reducció de la demanda naci­o­nal. Asse­gura que des de l'últim tri­mes­tre del 2007 l'acti­vi­tat està en decadència i “al prin­cipi tires per la inèrcia que et queda dels temps bons, però tot el que que­dava al rebost ja ens ho hem men­jat”. La plan­ti­lla s'ha reduït de 43 a 20 tre­ba­lla­dors i l'acti­vi­tat s'ha fre­nat “més d'un 50%”. Explica que com­pe­tir amb països que donen el pro­ducte més barat no és pos­si­ble, ni tan sols optant per donar més qua­li­tat al pro­ducte propi: “La pedra és un pro­ducte natu­ral i el pro­ducte no el pots millo­rar”.

La sensibilitat de la pedra catalana

La solidesa i les tonalitats de la pedra d'Ulldecona agradaven a Gaudí i les va escollir per a alguns dels seus projectes, com ara la Sagrada Família o la Pedrera. No deu agradar tant als tècnics que van dissenyar els terres de l'Institut de Desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Van escollir marbre italià. No és estrany. A banda d'Ulldecona, Catalunya produeix pedra a Vinaixa i al Bages. Amb tot i això, el terra de la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona va venir de la Xina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.