S'avança el calvari
Els mercats borsaris han començat ja la Setmana Santa amb el seu particular viacrucis. L'Íbex-35 recula un 3,25% setmanal i es queda en els 10.558,60 punts.
El desmentiment de la Xina sobre el seu pla d'invertir a les caixes espanyoles i els rumors de reestructuració del deute grec tomben l'Íbex-35
La realitat ha acabat imposant-se en els parquets borsaris. Si des de feia algunes setmanes la posició dels inversors era no fer cabal de les notícies negatives que arribaven als parquets i continuar amb les compres enfilant els índexs borsaris una mica més amunt cada setmana, ara tot ha canviat. El calvari dels parquets borsaris va començar a principi de setmana amb descensos moderats en els principals índexs borsaris que tenien la mirada posada en la presentació dels resultats trimestrals.
El gegant nord-americà de l'alumini Alcoa, encarregat d'inaugurar la temporada de resultats, ha abandonat en el primer trimestre de l'any els números vermells, però això no va pas ajudar les borses a retrobar-se amb els guanys. Des del Japó s'elevava la gravetat de la crisi nuclear i els inversors van trobar en aquest anunci una excusa per fer caixa a l'espera de noves dades més positives per a la renda variable.
A poc a poc va retornar l'optimisme i a mitjan setmana les compres van tornar a gairebé totes les borses europees, però l'espanyola va quedar al marge. L'advertència del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la “vulnerabilitat” de les caixes d'estalvis espanyoles va passar factura a l'Íbex-35, llastat pel sector bancari. Així, mentre que el Dax alemany pujava més d'un 1% en la sessió de dimecres i el Footsie, un 0,75%, l'Íbex-35 va tancar pla -+0,01% després de dues jornades a la baixa.
Si bé la percepció que tenien de l'Estat espanyol els mercats internacionals havia canviat en les darreres setmanes i diversos organismes -com ara l'FMI- han exclòs el país del grup amb problemes que formen Grècia, Irlanda i Portugal, ara han tornat a aparèixer nous dubtes sobre la capacitat de l'Estat espanyol de sortir de la crisi per l'elevada exposició del sistema financer al totxo. La prima de risc, que al començament de la setmana s'havia situat pels volts dels 174 punts bàsics, va iniciar el camí alcista fins a arribar divendres a superar els 190 punts. Els inversors estaran atents a les subhastes de lletres i obligacions que farà el Tresor en les pròximes jornades, per veure com responen els mercats a aquesta nova alça de la prima de risc espanyola.
La borsa espanyola ha patit en les darreres jornades les conseqüències de l'increment del diferencial entre el seu deute i l'alemany i també el degoteig de notícies procedents de la Xina. En un primer moment es va difondre que el fons sobirà xinès estava interessat a participar en la reestructuració de les caixes espanyoles, invertint més de 9.300 milions d'euros. Però dijous al matí va arribar un desmentiment des de la Xina que, juntament amb l'aparició de nous rumors al voltant de la necessitat de Grècia de reestructurar el seu deute, van acabar imposant les vendes en les borses europees, amb l'Íbex-35 caient més que els seus homòlegs -l'índex espanyol va deixar-hi un 1,51%, contra el 0,89% del Cac-40 parisenc o del 0,78% de l'índex londinenc.
Els preus, nou obstacle.
la fed, tranquil·la.
La borsa espanyola ha estat de les que pitjor evolució han tingut en la setmana i l'Íbex-35 s'ha acomiadat divendres en els 10.500 punts, allunyant-se de nou de la resistència dels 11.000 punts després de recular un 4% en cinc jornades.
La setmana vinent, més curta del que és habitual per la festivitat de divendres, portarà als inversors diverses dades macroeconòmiques d'interès, com ara la confiança del consumidor nord-americà, l'índex de l'institut alemany IFO sobre el clima de negocis que perceben els empresaris i el clima econòmic actual. La cita clau de la setmana la protagonitzarà la Fed, que es reuneix dijous i tindrà la comunitat inversora pendent de les seves conclusions i dels passos que farà a partir d'ara en política monetària, després que el Banc Central Europeu (BCE) s'avancés apujant els tipus d'interès a la zona euro a principi d'abril.