Els rumors sobre una immi­nent rees­truc­tu­ració del deute grec van donar el tret de sor­tida a una Set­mana Santa que començava de la pit­jor manera pos­si­ble per a les bor­ses inter­na­ci­o­nals. Un rebrot de la pressió sobre els països perifèrics euro­peus va obli­gar els inver­sors a reple­gar veles i els índexs van tan­car la pri­mera sessió de la set­mana amb impor­tants des­cen­sos, col­pe­jats per la por que Grècia rees­truc­turi el seu deute i hagi de rene­go­ciar les con­di­ci­ons del res­cat del fons euro­peu. Els pro­ble­mes de deute grec van con­ta­giar els altres països amb pro­ble­mes de finançament (Irlanda i Por­tu­gal) i de retruc van tor­nar a posar dins el mateix sac Espa­nya.

Les sub­has­tes del Tre­sor espa­nyol van sal­dar-se amb un incre­ment de la ren­di­bi­li­tat de les lle­tres a dotze i divuit mesos i de les obli­ga­ci­ons a deu i tretze anys, després que en les dar­re­res emis­si­ons rea­lit­za­des va reduir-se el preu. També la prima de risc dels països perifèrics va reac­ci­o­nar a l'alça, i l'espa­nyola va tor­nar a sal­tar per sobre dels 230 punts bàsics –durant la set­mana ante­rior s'havia rela­xat per sota dels 200 punts–.

Les tur­bulències en la tem­pesta de deute euro­peu van tras­lla­dar-se ràpida­ment al mer­cat de renda vari­a­ble, i van ensor­rar les bor­ses del vell con­ti­nent més d'un 2% en la pri­mera jor­nada set­ma­nal.

Però no només les pla­ces euro­pees van ence­tar la set­mana amb mal peu. Stan­dard&Poor's sac­se­java Wall Street amb la rebaixa de la qua­li­fi­cació del deute nord-ame­ricà d'esta­ble a nega­tiu, anunci que va aca­bar per desa­ni­mar els inver­sors a una i altra banda de l'Atlàntic i va donar com a resul­tat un des­cens supe­rior a l'1% en els prin­ci­pals índexs nord-ame­ri­cans.

Però l'epi­sodi de dilluns va ser una enso­pe­gada aïllada, i a poc a poc ha anat tor­nant la calma als par­quets de la mà dels resul­tats empre­sa­ri­als. Els inver­sors estan com­pro­vant que les empre­ses, mal­grat l'hos­til con­text econòmic, obte­nen guanys i que en la majo­ria dels casos aquests bene­fi­cis estan superant les esti­ma­ci­ons dels ana­lis­tes. Després d'un inici de tem­po­rada de resul­tats poc enco­rat­ja­dor, en les dar­re­res ses­si­ons les xifres empre­sa­ri­als han anat engres­cant els inver­sors i han estat el motor de les alces en la pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals. A més a més, no s'està sen­tint la paraula pro­fit war­ning (revisió a la baixa dels resul­tats empre­sa­ri­als pre­vis­tos) més aviat tot el con­trari, amb unes com­pa­nyies que a més de mos­trar bones xifres veuen el seu futur amb opti­misme tot i que l'eco­no­mia no acaba d'enlai­rar-se.

Així, tant les tec­nològiques Intel, Yahoo!, Apple i Nokia com les empre­ses amb una acti­vi­tat més tra­di­ci­o­nal com Gene­ral Elec­tric, Gold­man Sachs, John­son&Jon­son, Phi­lip Mor­ris, McDo­nald's o Har­ley-David­son han batut les pre­vi­si­ons dels experts i han fet que els inver­sors dei­xin al marge els dub­tes de la crisi de deute a Europa en les dar­re­res ses­si­ons.

Això ha permès que el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola, l'Íbex 35, hagi esbor­rat gai­rebé com­ple­ta­ment els números ver­mells del balanç set­ma­nal en tan­car dijous (dar­rera sessió de nego­ci­ació de la set­mana) en els 10.584,10 punts (+0,24%). Quan fal­ten només qua­tre ses­si­ons per aco­mi­a­dar l'abril, l'Íbex 35 acu­mula un 0,07% men­sual, men­tre que d'ençà que va començar l'exer­cici l'índex manté una evo­lució posi­tiva i les plusvàlues que arros­sega se situen en el 7,35%.