La set­mana s'ini­ci­ava amb grans expec­ta­ti­ves en els prin­ci­pals par­quets inter­na­ci­o­nals. De bon matí es va saber que els EUA havien liqui­dat el seu ene­mic número 1, Ben Laden. Els inver­sors espe­ra­ven ansi­o­sos l'ober­tura dels mer­cats per veure com aquests reac­ci­o­na­ven en conèixer la mort del líder d'Al-Qaida. Però tot i un inici posi­tiu, aquesta notícia no va tenir un gran pes en la presa de deci­si­ons dels inver­sors, i la majo­ria dels índexs a una i altra banda de l'Atlàntic van tan­car la pri­mera sessió set­ma­nal plans o amb cai­gu­des molt mode­ra­des, tement ara les pos­si­bles represàlies de la banda ter­ro­rista després de ser eli­mi­nat el seu cer­vell. Amb aquest capítol tan­cat, els inver­sors van tor­nar a mirar cap a allò que més inci­deix en la marxa de les bor­ses, com ara els nous rum-rums en la crisi del deute perifèric, la reunió del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) i la publi­cació de dades macro­e­conòmiques impor­tants.

Els rumors de la pos­si­ble rees­truc­tu­ració del deute grec no ces­sen en els par­quets però mal­grat això la prima de risc del bo espa­nyol enfront de l'ale­many ha anat escurçant distàncies en les dar­re­res jor­na­des, caient per sota dels 200 punts bàsics. Això no obs­tant, els mer­cats no han donat treva al Tre­sor espa­nyol i en la dar­rera col·locació, tot i tenir una forta demanda, s'ha vist obli­gat a apu­jar la ren­di­bi­li­tat dels bons, fet que ha con­tribuït en una set­mana amb un to pes­si­mista a apro­fun­dir una mica més en el ter­reny nega­tiu.

D'altra banda, els inver­sors han estat molt pen­dents de les parau­les del man­da­tari del BCE, Jean-Claude Tric­het, ja que es donava més que per supo­sat que els tipus d'interès a la zona euro no pati­rien cap modi­fi­cació després de l'alça apli­cada a l'abril, tal com final­ment ha succeït. Els mer­cats havien començat a espe­cu­lar amb un nou incre­ment del preu del diner en la reunió de prin­ci­pis de juny, però la inter­pre­tació que s'ha fet del dis­curs de Tric­het allu­nya aquesta alça més enllà del pro­per mes. El prin­ci­pal per­ju­di­cat, l'euro, la cotit­zació del qual ha anat aquesta set­mana de més a menys. Si bé dime­cres la divisa euro­pea mar­cava un màxim anual enfront del bit­llet verd en els 1,49 dòlars, a finals de set­mana va caure fins als 1,4530 dòlars. No només ha bai­xat la moneda única euro­pea, sinó que aquesta set­mana també s'han allu­nyat de màxims el preu del petroli i el dels metalls pre­ci­o­sos.

I a aquests dub­tes reno­vats que han fre­nat la gana com­pra­dora que hi havia en el mer­cat en les dar­re­res set­ma­nes s'han sumat també algu­nes dades macro­e­conòmiques que no han estat del grat dels inver­sors. Les dar­re­res dades difo­ses als EUA envien senyals ambi­gus, que deso­ri­en­ten els mer­cats encara més del que ja ho estan. Així, men­tre que dimarts es va saber que les deman­des a fàbrica havien cres­cut l'aug­ment també de les deman­des set­ma­nals del sub­sidi d'atur va refre­dar l'ànim i es va donar pas a una clara reco­llida de bene­fi­cis que ha pre­do­mi­nat durant tota la set­mana. La con­fusió gene­rada per unes dades macro que van en totes dues direc­ci­ons (una, que mos­tra una forta recu­pe­ració de l'eco­no­mia, i l'altra, que evi­den­cia feblesa en la expansió econòmica) ha donat pas a una certa millora de l'ànim dels inver­sors a finals de set­mana, gràcies al bon estat de salut del mer­cat labo­ral que va dibui­xar diven­dres la taxa d'atur nord-ame­ricà de l'abril. L'eco­no­mia dels EUA ha estat capaç de gene­rar 244.000 llocs de tre­ball i ha batut així les pre­vi­si­ons que situ­a­ven la xifra en 186.000 pre­vis­tos, sor­presa agra­da­ble per als mer­cats, que van cele­brar la notícia esbor­rant part de les pèrdues que arros­se­ga­ven en el con­junt de la set­mana.