Tèxtil per a l'arrelament
La cooperativa John Fil, de l'Espluga Calba (Garrigues), manté la seva fortalesa en la fabricació de gènere de punt
A comarques com les Garrigues i pobles com l'Espluga Calba, la continuïtat depèn de l'estímul de l'economia, sempre amenaçat per l'èxode del camp a la ciutat. La cooperativa de gènere de punt John Fil, constituïda l'any 1970 en aquest municipi de Ponent, és la història de com la feina fa territori.
Com explica Ramon Balsells, comptable de la cooperativa, l'inici de John Fil l'hem d'anar a cercar en l'empenta de mossèn Joan Llort, un capellà destinat pel bisbat de Lleida a l'Espluga Calba que va veure que calia fer alguna cosa perquè l'economia tornés a arrencar, davant l'evidència que l'agricultura de secà deixava de ser una garantia sostenible en el temps. A més a més, com remarca Balsells, “era important frenar l'èxode de la gent jove a la ciutat, com estava passant als pobles del voltant.” Mossèn Llort va muntar una cooperativa en què inicialment hi havia vuit treballadors, disposats a treballar per tercers en el segment del gènere de punt. A Terrassa, Mossèn Llort hi va trobar un dels grans centres llaners de l'època i un client per proveir. Ha passat molt de temps des d'aleshores, i John Fil ha hagut de passar per les crisis successives que han deixat tan malmès el sector tèxtil català, però el que no et mata et fa més fort i John Fil ha aconseguit defensar setanta-tres llocs de treball en aquests temps d'incertesa.
La fórmula per navegar en aquesta tempesta continuada és ben senzilla, com assenyala Balsells: “el que hem fet durant tots aquests anys és emmotllar-nos a les circumstàncies i, quan hi ha hagut feina, s'ha treballat a un gran ritme i, quan no n'hi ha, reduïm les hores.” En tot cas, durant aquests més de quaranta anys d'existència, mai no han hagut de parlar de tancar, “i en els moments complicats sempre hem gestionat la crisi fent mans i mànigues en l'economia domèstica.” Així mateix, la idiosincràsia particular del cooperativisme ha contribuït a donar durabilitat a l'experiència al llarg de tots aquests anys.
El punt fort de John Fil, com remarca Balsells, és “el servei: si ens manen servir aquesta partida de jerseis el dia 10, doncs la servim el dia 9.”
És clar que també és fonamental la qualitat, “mai no ens han retornat res”, i la flexibilitat en el preu: “quan ha calgut, hem apujat els preus, i quan les circumstàncies així ho requerien, els hem rebaixat.”Actualment, els clients principals de John Fil són Induyco, del grup El Corte Inglés, i Armand Basi, per als quals la cooperativa fabrica gènere de punt de la marca Lacoste. En el procés complet de la fabricació del gènere de punt, l'empresa es dedica a la preparació de matèries primeres com per exemple llanes d'estam, angora, llana d'anyell o fibres acríliques; el tissatge complet; la confecció; el rentat; el planxament i l'acabat.
PERSPECTIVA.
El cert és que la crisi ha fet que, al mercat, no hi sovintegin els fabricants de gènere de punt, després que “hi hagi hagut un lamentable degoteig de tancament de petites empreses familiars o cooperatives tèxtils de 10 treballadors, a localitats veïnes com Palau d'Anglesola o Linyola.
EL RETORN.
Ramaderia diversa i un molí d'oli
En l'economia de l'Espluga Calba s'ha vist com en els darrers temps la ramaderia (porcí), i l'aviram han exercit de suport de l'agricultura, basada en l'olivera, l'ametller, el cereal (ordi) i la vinya. El poble disposa d'un molí d'oli, de la Cooperativa del Camp de l'Espluga Calba, la producció del qual està inscrita en la denominació d'origen de les Garrigues. Però l'element d'equilibri ha estat John Fil, gràcies a la qual la població, actualment de 429 habitants, ha pogut frenar el ritme de davallada durant les darreres dècades. El 1970, l'any de constitució de la cooperativa, la població d'aquesta localitat era de 583 habitants, quan el 1960 era de 781. El cens del 1991 era de 450 habitants, i el del 2001, de 432.