Empreses

Tèxtil per a l'arrelament

La cooperativa John Fil, de l'Espluga Calba (Garrigues), manté la seva fortalesa en la fabricació de gènere de punt

La capacitat de donar un servei més ràpid que altres és un dels seus punts forts

A comar­ques com les Gar­ri­gues i pobles com l'Espluga Calba, la con­tinuïtat depèn de l'estímul de l'eco­no­mia, sem­pre amenaçat per l'èxode del camp a la ciu­tat. La coo­pe­ra­tiva de gènere de punt John Fil, cons­tituïda l'any 1970 en aquest muni­cipi de Ponent, és la història de com la feina fa ter­ri­tori.

Com explica Ramon Bal­sells, comp­ta­ble de la coo­pe­ra­tiva, l'inici de John Fil l'hem d'anar a cer­car en l'empenta de mossèn Joan Llort, un capellà des­ti­nat pel bis­bat de Lleida a l'Espluga Calba que va veure que calia fer alguna cosa perquè l'eco­no­mia tornés a arren­car, davant l'evidència que l'agri­cul­tura de secà dei­xava de ser una garan­tia sos­te­ni­ble en el temps. A més a més, com remarca Bal­sells, “era impor­tant fre­nar l'èxode de la gent jove a la ciu­tat, com estava pas­sant als pobles del vol­tant.” Mossèn Llort va mun­tar una coo­pe­ra­tiva en què ini­ci­al­ment hi havia vuit tre­ba­lla­dors, dis­po­sats a tre­ba­llar per ter­cers en el seg­ment del gènere de punt. A Ter­rassa, Mossèn Llort hi va tro­bar un dels grans cen­tres lla­ners de l'època i un cli­ent per pro­veir. Ha pas­sat molt de temps des d'ales­ho­res, i John Fil ha hagut de pas­sar per les cri­sis suc­ces­si­ves que han dei­xat tan malmès el sec­tor tèxtil català, però el que no et mata et fa més fort i John Fil ha acon­se­guit defen­sar setanta-tres llocs de tre­ball en aquests temps d'incer­tesa.

La fórmula per nave­gar en aquesta tem­pesta con­ti­nu­ada és ben sen­zi­lla, com asse­nyala Bal­sells: “el que hem fet durant tots aquests anys és emmot­llar-nos a les cir­cumstàncies i, quan hi ha hagut feina, s'ha tre­ba­llat a un gran ritme i, quan no n'hi ha, reduïm les hores.” En tot cas, durant aquests més de qua­ranta anys d'existència, mai no han hagut de par­lar de tan­car, “i en els moments com­pli­cats sem­pre hem ges­ti­o­nat la crisi fent mans i mànigues en l'eco­no­mia domèstica.” Així mateix, la idi­o­sincràsia par­ti­cu­lar del coo­pe­ra­ti­visme ha con­tribuït a donar dura­bi­li­tat a l'experiència al llarg de tots aquests anys.

El punt fort de John Fil, com remarca Bal­sells, és “el ser­vei: si ens manen ser­vir aquesta par­tida de jer­seis el dia 10, doncs la ser­vim el dia 9.”

És clar que també és fona­men­tal la qua­li­tat, “mai no ens han retor­nat res”, i la fle­xi­bi­li­tat en el preu: “quan ha cal­gut, hem apu­jat els preus, i quan les cir­cumstàncies així ho reque­rien, els hem rebai­xat.”Actu­al­ment, els cli­ents prin­ci­pals de John Fil són Induyco, del grup El Corte Inglés, i Armand Basi, per als quals la coo­pe­ra­tiva fabrica gènere de punt de la marca Lacoste. En el procés com­plet de la fabri­cació del gènere de punt, l'empresa es dedica a la pre­pa­ració de matèries pri­me­res com per exem­ple lla­nes d'estam, angora, llana d'anyell o fibres acríliques; el tis­satge com­plet; la con­fecció; el ren­tat; el plan­xa­ment i l'aca­bat.

PERS­PEC­TIVA.

La coo­pe­ra­tiva de les Gar­ri­gues ja fa un temps que gau­deix d'una certa esta­bi­li­tat en el negoci, amb unes ven­des que a l'any pas­sat van arri­bar a ser de dos mili­ons d'euros, una quan­ti­tat a què s'acos­ten les pre­vi­si­ons que s'han fet amb vista a aquest any. La coo­pe­ra­tiva és capaç de fer cada dia una pro­ducció de 600 a 700 jer­seis, amb ple­nes garan­ties de qua­li­tat, “cosa que poques empre­ses són capa­ces de fer actu­al­ment.”

El cert és que la crisi ha fet que, al mer­cat, no hi sovin­te­gin els fabri­cants de gènere de punt, després que “hi hagi hagut un lamen­ta­ble dego­teig de tan­ca­ment de peti­tes empre­ses fami­li­ars o coo­pe­ra­ti­ves tèxtils de 10 tre­ba­lla­dors, a loca­li­tats veïnes com Palau d'Angle­sola o Linyola.

EL RETORN.

El fet d'haver resis­tit totes les cri­sis per­met que els socis de la coo­pe­ra­tiva obser­vin l'evo­lució del sec­tor amb una certa pers­pec­tiva. Com diu Bal­sells, “hem anat veient els diver­sos booms de la des­lo­ca­lit­zació d'empre­ses: Bulgària, el Mar­roc, la Xina, Ban­gla Desh, etc....Sí, real­ment els cos­tos eren baixíssims, però ara veiem que alguns fabri­cants de gènere de punt ja en tor­nen a causa de la inse­gu­re­tat, en tots els seus ordres, ja sia en la qua­li­tat del pro­ducte o en el com­pli­ment dels ter­mi­nis de ser­vei.” Bal­sells està ple­na­ment con­vençut que el retorn del tèxtil a Cata­lu­nya serà una rea­li­tat d'aquí a no gaire anys, “quan s'acabi el tre­ball barat a la Xina i ja no sigui ren­di­ble ins­tal·lar-se allà.”

Ramaderia diversa i un molí d'oli

En l'economia de l'Espluga Calba s'ha vist com en els darrers temps la ramaderia (porcí), i l'aviram han exercit de suport de l'agricultura, basada en l'olivera, l'ametller, el cereal (ordi) i la vinya. El poble disposa d'un molí d'oli, de la Cooperativa del Camp de l'Espluga Calba, la producció del qual està inscrita en la denominació d'origen de les Garrigues. Però l'element d'equilibri ha estat John Fil, gràcies a la qual la població, actualment de 429 habitants, ha pogut frenar el ritme de davallada durant les darreres dècades. El 1970, l'any de constitució de la cooperativa, la població d'aquesta localitat era de 583 habitants, quan el 1960 era de 781. El cens del 1991 era de 450 habitants, i el del 2001, de 432.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.