Empreses

Teixidó deixa enrere l'ERO i explora nous mercats per créixer

Un cop perdut el monopoli dels cargols, l'empresa se centra en peces d'alt valor afegit

Fa més de cin­quanta anys que Indústries Tei­xidó va arren­car en un petit taller i ho va fer tor­ne­jant car­gols per a ulle­res. Pot­ser són aquests ini­cis el que ha donat als seus ges­tors prou bona vista per seguir el camí de l'èxit. Aquesta empresa, esta­blerta a Riu­de­cols (Baix Camp), ha estat capaç de fer evo­lu­ci­o­nar el seu model de negoci per no per­dre com­pe­ti­ti­vi­tat en el mer­cat fins al punt de tan­car la seva última fac­tu­ració en 26 mili­ons d'euros i que enguany tin­gui una pre­visió d'arri­bar a la fita dels 30 mili­ons.

Fer­ran Tei­xidó és el direc­tor gene­ral d'un negoci que l'any 1956 va posar en marxa el seu pare, Arte­mio Tei­xidó, amb qua­tre tre­ba­lla­dors i que actu­al­ment dona ocu­pació a 430 per­so­nes i té presència a “prac­ti­ca­ment tot el món”.

A les naus d'Indústries Tei­xidó ja no hi queda ni ras­tre de car­gols ni de peces per a ulle­res, sinó que el gruix de la pro­ducció de l'empresa va des­ti­nada a l'auto­moció: “suposa el 75% de la nos­tra acti­vi­tat” explica Fer­ran Tei­xidó.

COT­XES I MÉS.

La quarta part res­tant queda repar­tida entre peces que van diri­gi­des a la indústria hidràulica i mecànica i, també, a les pròtesis den­tals. Al direc­tor gene­ral, se li demana si pot repe­tir-ho: “Sí, sí. Peces per a les dents. No fem res que toqui os però les pròtesis cons­ten d'altres parts que nor­mal­ment són d'acer ino­xi­da­ble o de titani i això sí que ho sabem fer bé”.

Explica que, al cap­da­vall, “el que fem aquí és inter­pre­tar els cro­quis i les direc­trius que ens donen els nos­tres cli­ents sobre el pro­ducte que neces­si­ten. Lla­vors, tan és fer una peça per a un motor o una peça per a una den­ta­dura”.

Un cop ente­sos, Tei­xidó des­grana el recor­re­gut que ha fet la com­pa­nyia des que la com­petència dels països asiàtics va posar fi a la ren­di­bi­li­tat de l'uti­llatge per la indústria òptica: “Ens ho van pren­dre de les mans, és ine­vi­ta­ble, quan apa­reix algú que pot fer més barat el mateix que fas tu. Lla­vors has de bus­car solu­ci­ons”. Les solu­ci­ons van haver de ser “cen­trar-nos en un pro­ducte que tingués valor afe­git”.

FER LA MALETA.

El direc­tor gene­ral havia estat en una mul­ti­na­ci­o­nal ale­ma­nya abans d'ingres­sar a la indústria fami­liar, i els conei­xe­ments i con­tac­tes que tenia van ser-li útils a l'hora d'anar a ven­dre la marca Tei­xidó: “va tocar fer la maleta i anar cap a Ale­ma­nya”. D'allà en sur­ten els pri­mers con­tac­tes amb el ram de l'auto­moció, no tan com a proveïdors direc­tes de les mar­ques de cot­xes, sinó com a proveïdors de les empre­ses que desen­vo­lu­pen parts con­cre­tes de la mecànica de l'automòbil.

Així les coses, les fre­ses de l'empresa van donar forma a, fona­men­tal­ment, solu­ci­ons per als sis­te­mes d'injecció i també matrius per al cir­cuit de frens. Per fer-ho pos­si­ble, va cal­dre una for­mació i una adap­tació tec­nològica que ara com ara Tei­xidó troba “impres­cin­di­ble si volem sal­var el país i sor­tir de la crisi. Cal gent for­mada que sàpiga inven­tar. El crei­xe­ment no està en la mà d'obra sinó que s'ha de can­viar el model de negoci i bus­car valor afe­git”. És del parer que en la via­bi­li­tat empre­sa­rial “cal saber-se anti­ci­par. Nosal­tres vam veure que ens pre­nien els pro­duc­tes de poc valor afe­git: les peces per a les ulle­res o les ros­ques per als ence­ne­dors” i, per sub­sis­tir, es va apos­tar per la tec­ni­fi­cació.

QUAN VÉNEN MAL DADES.

El direc­tor gene­ral admet que les rela­ci­ons de l'empresa amb els mer­cats exte­ri­ors els han donat uns conei­xe­ments i una visió pri­vi­le­gi­ada de la jugada ja que, conèixer altres mer­cats fa pos­si­ble anti­ci­par les sotra­ga­des que el mer­cat inte­rior aca­barà tenint: “el 95% del que fem va a expor­tació, i això fa que haguem adqui­rit una sèrie de conei­xe­ments”. De fet, és molt il·lus­tra­tiu quan diu: “som una empresa cata­lana però amb men­ta­li­tat ale­ma­nyosuïssa”.

Però no tot han estat flors i vio­les, per als Tei­xidó, sinó que al 2009 la fac­tu­ració va caure un 38%, va cal­dre un ERO que va afec­tar a una vui­tan­tena de tre­ba­lla­dors i, a més, la fàbrica va haver de reduir l'acti­vi­tat a mig gas (tre­ba­lla­ven tres dies a la set­mana). “Ho vam pas­sar molt mala­ment, però ens vam recu­pe­rar i tota la gent que es va que­dar sense feina han estat rein­cor­po­rats a l'empresa i n'hem con­trac­tat 75 més”.

Tei­xidó reco­neix el paper que la plan­ti­lla ha jugat en aquest impuls de l'empresa: “si ens n'hem sor­tit ha estat, en part, gràcies a la gent” i, mal­grat que no con­creta gaire, diu que ja plan­teja pro­jec­tes ambi­ci­o­sos a mig ter­mini que reper­cu­ti­rien en la con­trac­tació de més per­so­nal. Es tracta d'un pro­jecte que reque­reix entrar en el sec­tor aeronàutic, “un sec­tor que no té res a veure amb el que hem fet fins ara”. La prudència del gerent res­pon al fet que Indústries Tei­xidó con­ti­nua, després de tot, sent un negoci fami­liar en què Fer­ran Tei­xidó repar­teix res­pon­sa­bi­li­tats amb el seu germà i un seu cunyat.

Facturació
26 M€
Treballadors
430
Any de creació
1956

Riudecols uneix Hamilton i Alonso

A les naus de Teixidó, a Riudecols, es dona forma a peces de motors molt especials. Alonso i Hamilton comparteixen el fet que McLaren i Ferrari encomanen a Teixidó peces molt específiques dels injectors, embragatge o transmissió. Els encàrrecs són per sèries molt curtes, de 500 a 1.000 peces.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.