Gran angular

Hi ha un 30% més d'activitats de navegació per l'Ebre i es busca client forà

Amb, un bon plat d'arròs per dinar i un recor­re­gut amb barca pel Delta, la idea de nave­gar per aigües de l'Ebre se sol asso­ciar fona­men­tal­ment a la ruta del visi­tant per la desem­bo­ca­dura del riu més cabalós de la península Ibèrica men­tre paeix el tiberi. Però els 930 km de traçat de lo riu encara poden donar per més.

Apro­fi­tar i saber ven­dre els atrac­tius de l'Ebre terra endins es plan­teja com un objec­tiu cru­cial per gene­rar un impacte econòmic en les ter­res més meri­di­o­nals del país que, segons a qui s'escolti, també són les ter­res més mal­trac­ta­des del país. “Aquí anem 20 anys enrere” lamenta Ade­lino Fon­ta­net, un dels res­pon­sa­bles que l'Ebre hagi recu­pe­rat la carac­terística estampa del lla­gut, un tipus de vai­xell de vela que per­met la nave­gació en aigües poc pro­fun­des i que, anti­ga­ment, era vital pel comerç de mer­ca­de­ries tot al llarg d'un riu que com­plia les fun­ci­ons d'auto­pista natu­ral. Fon­ta­net s'encar­rega de l'apar­tat comer­cial de Lla­guts de l'Ebre, l'empresa en què es va adju­di­car l'acti­vi­tat que Gene­ra­li­tat i con­sells comar­cals van treure a con­curs per donar pro­moció turística a la nave­ga­bi­li­tat pel riu. Fon­ta­net és del parer que, més enllà de la desem­bo­ca­dura, “l'Ebre té un atrac­tiu que un dia o altre ha d'escla­tar, igual com va pas­sar en el seu dia al Pallars” i dóna detalls de les rutes del lla­gut, bate­jat lo Sir­ga­dor, entre Tor­tosa i Mira­vet.

Mal­grat que el pro­jecte del lla­gut es va estre­nar l'any pas­sat començada la tem­po­rada d'estiu -pro­ble­mes tècnics van impe­dir que sortís a nave­gar fins a mit­jan juliol-, en poc més de tres mesos s'hi van pas­se­jar cap a 10.000 per­so­nes. “Tin­gues en compte que només per fes­tes del Renai­xe­ment de Tor­tosa i per les fes­tes majors ja hi va pujar molta gent”, pre­cisa Ade­lino Fon­ta­net, i també posa de mani­fest que enguany espera “doblar el número d'usu­a­ris”.

PAÍS PETIT.

Fon­ta­net con­si­dera que, per fer-ho pos­si­ble, cal una pro­moció ade­quada i, en aquest sen­tit, des­taca que “no bus­quem un turisme de mas­ses perquè tam­poc podríem absor­bir-lo. La capa­ci­tat hote­lera de les Ter­res de l'Ebre ronda les 4.000 pla­ces. Ja veus, com sis hotels de Salou”. Està con­vençut que “si és ren­di­ble, al dar­rere de nosal­tres en vin­dran més”. De fet, a Ascó, enguany també han tret un lla­gut turístic al riu i, tot i que més petit, al muni­cipi de Beni­fa­llet també n'hi ha un que fa temps que navega.

El dels lla­guts és només un exem­ple de com es busca obrir el ven­tall d'atrac­tius en el ter­ri­tori perquè aquest pugui treure el nas en els catàlegs turístics. A Beni­fa­llet, pre­ci­sa­ment, hi té la seu Beni­e­mo­ci­ons, una empresa la prin­ci­pal font de nego­cis de la qual és el llo­guer de canoes per fer piragüisme pel riu. Un dels dos socis de l'empresa és Lluís Ferré, antic tre­ba­lla­dor de la fàbrica Lear a Roque­tes –empresa que va tan­car les por­tes l'any pas­sat i va dei­xar a més de mig miler de per­so­nes a l'atur-, i que, amb el riu, hi ha tro­bat la manera de gua­nyar-se la vida.

L'any 2004 Ferré va començar a llo­gar embar­ca­ci­ons i a ofe­rir rutes guia­des pel riu i des­taca que, d'uns anys ençà, ha cres­cut tant el número de visi­tants com l'oferta d'acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb l'Ebre. Ho entén com una evo­lució ple­na­ment lògica perquè “el tram de Beni­fa­llet a Mira­vet és el tram més maco de l'Ebre català” i hi afe­geix que “aquí venem feli­ci­tat”. Lamenta que fora de l'aigua, el visi­tant no hi trobi sovint el mateix grau de satis­facció: “aquí tenim man­can­ces de ser­veis però és que l'admi­nis­tració ens té dei­xats de la mà de Déu”.

CRÉIXER A FORA.

L'Ins­ti­tut per al Desen­vo­lu­pa­ment de les Comar­ques de l'Ebre (Idece), cal­cula que la quan­ti­tat d'usu­a­ris de la via nave­ga­ble va superar les 26.000 per­so­nes al 2010, cosa que suposa un aug­ment del 30% en com­pa­ració amb l'any pas­sat.

El turista fami­liar autòcton és un cli­ents prin­ci­pal de la nave­ga­bi­li­tat per l'Ebre i per això cal esgar­ra­par cli­en­tela estran­gera. Amb aquest objec­tiu, el Patro­nat de Turisme de la Dipu­tació ha pres­su­pos­tat més de 800.000 euros per fer pro­moció exte­rior i inter­na­ci­o­na­lit­zar la marca Ter­res de l'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.