El pes­si­misme s'ha ins­tal·lat als par­quets per que­dar-s'hi una tem­po­rada. Un any després del res­cat a Grècia pels seus pro­ble­mes de finançament, la crisi grega torna a sac­se­jar les bor­ses euro­pees i espe­ci­al­ment l'espa­nyola, que ha tor­nat al cen­tre de la diana dels països amb difi­cul­tats finan­ce­res. En els dar­rers mesos l'Estat espa­nyol havia anat fent els deu­res en matèria de refor­mes fis­cals, i els mer­cats han incre­men­tat la seva con­fiança en la solvència finan­cera del país pro­gres­si­va­ment, exclo­ent-lo del grup for­mat pels països perifèrics res­ca­tats (Grècia, Irlanda i Por­tu­gal). Això va per­me­tre a la borsa espa­nyola treure's de sobre el fan­tasma del res­cat i anar recu­pe­rant posi­ci­ons que l'havien situat entre les pla­ces finan­ce­res amb més bon com­por­ta­ment d'ençà que va començar l'exer­cici del 2011. Però Grècia torna a posar ner­vi­o­sos els par­quets per l'apa­rició de rumors sobre la neces­si­tat de rees­truc­tu­rar el seu deute i les qui­tan­ces que podrien apli­car-se als inver­sors.

A causa de les notícies i els rum-rums sense con­fir­mar pro­ce­dents de Grècia, i en una set­mana en què els inver­sors no han dis­po­sat de grans dades macro­e­conòmiques, ni cites de rellevàncies ni resul­tats que hagin sorprès posi­ti­va­ment els mer­cats, els números ver­mells han aca­bat impo­sant-se. Ni tan sols els bai­xos preus de mol­tes acci­ons amb bons fona­men­tals han atret el diner dels inver­sors, temo­rencs que el rebrot de la crisi grega acabi endu­ent-se per enda­vant també la cre­di­bi­li­tat i la solvència de l'Estat espa­nyol.

Després de sis jor­na­des con­se­cu­ti­ves sumant cai­guda rere cai­guda, dimarts es va inver­tir aquesta tendència nega­tiva i l'Íbex-35 va ser capaç de sumar un parell de ses­si­ons de guanys, tot i que mode­rats (un 0,75% dimarts i un 0,55% dime­cres). Però aquest com­por­ta­ment no ha pogut man­te­nir-se i, en les dar­re­res dues jor­na­des de la set­mana, la borsa espa­nyola ha con­ti­nuat regis­trant números ver­mells. Si bé diven­dres els inver­sors van començar la sessió ani­mats pel crei­xe­ment, modest però al cap i a la fi posi­tiu, del pro­ducte inte­rior brut (PIB) espa­nyol -que va ser del 0,3% en el tri­mes­tre, una dècima més del pre­vist- i espe­ro­nats per la caça de gan­gues al par­quet, l'opti­misme va durar poc i l'Íbex va tor­nar en ter­reny nega­tiu, aco­mi­a­dant-se del nivell dels 10.400 punts. Així, el selec­tiu espa­nyol va tan­car la set­mana en els 10.356,50 punts, un 2,39% per sota del diven­dres ante­rior. Després de les cai­gu­des de les dar­re­res set­ma­nes, el balanç anual posi­tiu comença a reduir-se de manera alar­mant, i l'Íbex-35 només gua­nya un 5,05% con­tra el 10,34% de guany anual que tenia quan va aca­bar l'abril, és a dir, que en la pri­mera quin­zena del maig aquest índex bor­sari ha reta­llat un 4,80%.

L'aversió al risc dels inver­sors també s'ha anat incre­men­tant a mesura que les notícies que arri­ben sobre el cas grec no apor­ten gens de llum a un pano­rama econòmic fosc. El Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) es des­marca dels mer­cats, que ja han començat a des­comp­tar una rees­truc­tu­ració del deute grec, i asse­gura que és inne­cessària en aquests moments. D'altra banda, el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) adver­teix de les con­seqüències nega­ti­ves que podria tenir un impa­ga­ment de Grècia, a més d'urgir a pren­dre mesu­res per evi­tar un altre col·lapse finan­cer. Resul­tat de tot ple­gat, més con­fusió per a uns inver­sors que pre­fe­rei­xen veure-les venir des de fora dels par­quets.