Els més esforçats
La comparació de preus en la zona euro reflecteix que a Espanya famílies i indústries suporten un rebut de la llum més car
de la mitjana
Enfrontat al seu context immediat, el dels seus socis de la Unió Europea, el mercat elèctric espanyol es troba entre els que són els consumidors finals els que fan un esforç més important de pagament del rebut de la llum, sense que això es derivi d'uns preus alts en el mercat majorista.
Segons l'anàlisi comparativa realitzada per l'Asociación Nacional de Ahorro y Eficiencia Energética (ANAE) entre els diversos mercats, ens trobem en primer lloc que, l'any 2010, el preu mitjà a la UE en cèntims per kWh era, per a consumidors domèstics amb un consum anual entre 2.500 i 5.000 kWh, de 12,23, i Espanya se'n desviava a l'alça, amb 14,2, al davant de mercats com ara Alemanya (13,81), Regne Unit (13,21) o Holanda (12,66). Cal fer esment que s'allunya de forma important de França, un mercat molt per sota de la mitjana, amb un preu en domèstic de 9,22 cèntims per kWh, entre els més baixos de la UE. És important anotar que els mercats dels països escandinaus, que sempre apareixen com a exemple de dinàmics mercats liberalitzats, estan tots per sota de la mitjana: Suècia registra 11,95 cèntims per kWh; Dinamarca, 11,68 i Finlàndia, 9,98.
la indústria paga més.
Hom pot pensar que aquestes dades es poden matisar, si les fem entrar en una equació amb el poder adquisitiu de cada economia. Però no és així, perquè si Espanya es troba en el sisè lloc entre els estats que tenen els preus absoluts més alts, en el rànquing de l'esforç que ha de fer el consumidor domèstic per adquirir energia elèctrica, pel que fa a domèstic es troba en un setè lloc, amb 11,1 punts per damunt de la mitjana de la UE a 27. Només el superen economies dels socis de l'est (Polònia, Lituània, Eslovàquia, Romania). Quant al segment industrial, l'esforç de l'empresari és encara més gran, 14,8 punts per sobre de la mitjana europea. Són prou concloents els registres dels motors econòmics de la zona euro, que de forma folgada se situen per sota de la mitjana europea, quant a esforç del consumidor industrial: 44,3% menys de la mitjana a França, 41% a Holanda, 15,6% a Alemanya i 8,6% al Regne Unit.
Una deducció òbvia, en una lectura d'urgència d'aquestes dades, ens podria fer creure que si a Espanya el consumidor paga més és perquè al mercat majorista l'electricitat surt realment cara i això s'ha de repercutir necessàriament en qui finalment consumeix l'energia. Però no és així, i el 2010, en bona part gràcies a la contribució de les energies hidràulica i eòlica, els preus d'origen van ser més barats.
En la comparació que ha elaborat l'ANAE amb dades del 2010, ens trobem que a Espanya es va registrar una mitjana de 37,01 euros per MWh, molt per sota que Alemanya (44,5), Regne Unit (44,7), França (47,5), Suïssa (51), Holanda (53,1) o Itàlia (64,1). Val a dir que no són preus finals, perquè no inclouen la part regulada.
L'ANAE destaca que els marges obtinguts per elèctriques i Estat són ostensiblement més grans en el cas espanyol, fins a un 10,5% en el cas del consumidor domèstic, en un clar contrast amb el mercat d'Àustria (9,8), Alemanya (9,4), Regne Unit (8,7), Suècia (6,6), Dinamarca (6,4), Finlàndia (4,7) i França (4,5). En el cas del segment industrial, el marge a Espanya és del 7,5%, també molt per damunt del dels països de l'entorn comunitari: Regne Unit (5%), Alemanya (4,8%), Dinamarca (3,2%), Suècia (2,7%), França (2,1%) o Finlàndia (1,4%). Mentre que a tots aquests estats els marges es redueixen un 50%, en el cas espanyol és només del 25%. A l'ANAE pensen que aquesta diferència en els marges necessàriament s'ha de traduir en “importants guanys per al govern i les elèctriques, perquè si no fos així voldria dir que hi ha una pèssima gestió del sistema elèctric”.
En vista de totes aquestes dades, l'ANAE conclou que “els mecanismes de fixació de preus per a tarifes d'últim recurs (TUR) són inadequats per als consumidors, ja que sembla que només hi ha pujades, independentment de com es comporti el mercat majorista, en què sí que hi ha grans fluctuacions, a la baixa”. En aquest sentit, “fóra desitjable que els consumidors en general poguéssim gaudir dels grans beneficis que aporten les energies renovables al sistema tarifari”.
La racionalització final del mercat energètic vindrà, segons l'ANAE, quan sigui una realitat el mercat europeu de l'energia: “amb una harmonització de costos regulats i d'impostos, per al consumidor espanyol seria beneficiós comprar l'energia a Alemanya, o on sigui més barata, perquè li comercialitzés, per exemple, una empresa de Finlàndia, i no pas una filial de les elèctriques, com passa en el nostre mercat”.
L'esclaridor cas del mercat elèctric francès
El que passa a França podria servir per fer alguna reflexió sobre el nostre mercat. En contra del que podríem pensar, atès que al país veí el 80% de l'electricitat prové de les seves 59 centrals nuclears, el mercat majorista és més car que l'espanyol, gairebé 10 euros més per MWh, cosa que desmentiria que la nuclear és més barata, si tenim en compte que a Espanya es van reduir preus el 2010 per la contribució de la hidràulica i l'eòlica. Així mateix, a França veiem com els marges entre preus d'origen i finals s'ajusten, fins al punt que per domèstic i industrial, els marges a Espanya són un 233% i un 352% més grans.
