Un mercat amb curtcircuits
El dèficit de tarifa obliga a contínues pujades del rebut de la llum. Veus del sector denuncien que les elèctriques pacten preus i el govern fa créixer massa la fracció regulada de la tarifa i demanen més liberalització. Les generadores sostenen que per aguantar les inversions és necessari apujar el rebut
La recent multa de 61 milions d'euros de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) a les grans elèctriques, les quals acusa d'haver pactat els preus de l'energia, no fa més que reflectir algunes disfuncionalitats del nostre mercat elèctric, que acaben engreixant el rebut de la llum que ha de pagar el consumidor.
D'ençà de la darrera pujada del rebut de la llum, un 9,8% a partir de principis d'any, com a conseqüència de la pujada del preu de l'electricitat a la subhasta CESUR (Compra d'Energia per al Subministrament d'Últim Recurs), que repercuteix en el preu que han de pagar els consumidors amb dret a la regulada tarifa d'últim recurs (TUR), veus crítiques han tornat a recordar les contradiccions que envolten el mercat de l'electricitat. El veuen massa determinat pel famós dèficit de tarifa, que es genera perquè els ingressos regulats són inferiors als costos reconeguts del que costa generar electricitat per part de les elèctriques.
Els més crítics acusen efectivament les elèctriques de modular a conveniència els preus, a l'alça, a través de les seves filials, i el govern d'apujar la part regulada de la factura, els anomenats peatges d'accés -un 12,5% l'abril passat-, perquè les elèctriques s'estarien fabricant, i inflant, drets reconeguts. Així mateix, cal fer avinent que en la part regulada hi ha el rebut de les primes que suporten el desenvolupament de les energies renovables.
El director general de la comercialitzadora Factorenergia, Emili Rousaud, creu que per eixugar definitivament aquest famós dèficit de tarifa, que en el seu origen es va generar perquè els preus de mercat estaven per sobre dels de la tarifa regulada, tot provocant una diferència que calia satisfer, “convindria una liberalització total del mercat, sense tarifa d'últim recurs (TUR), en què cadascú vendria al preu que pogués”. Rousaud també entén que a les subhastes CESUR “t'hi trobes bancs d'inversió, alguns dels quals al servei de les grans elèctriques, que d'alguna manera determinen que a cada subhasta el preu pugi sobre l'anterior i el consumidor hagi de pagar més.” Per la seva banda, Josep Pratdesaba, director d'Energia i Processos de la comercialitzadora Nexus, “en aquestes subhastes la liquiditat és relativa a l'hora d'ofertar, no hi ha gaires participants i molts d'ells estan en la mateixa òrbita organitzativa, cosa que pot dur a l'especulació en un sentit”. També es manifesta per la desaparició de la TUR, “perquè el preu reflectís veritablement els costos reals: en un bon any de producció, més barat, i en un any dolent, més car”.
Daniel Tews, director general d'Alpiq a Espanya, creu que el problema és que “en aquest mercat l'indicador del preu és només per demà, quan el més òptim per a tothom fóra un mercat a terminis. Saber el que et pot costar en un futur podria dinamitzar molt el mercat i que hi hagués bones ofertes”.
Val a dir que, dins d'aquesta tendència alcista, ja és previst que en el que queda d'any hi hagi un parell de pujades més del rebut de la llum, d'un 7% al juliol i un 5% a l'octubre, tal com preveu la mateixa Comissió Nacional d'Energia (CNE) i Endesa, que fa pocs dies, en boca del seu president, demanava pujades del 10% de la part regulada de la tarifa. Des de la perspectiva crítica, també es denuncia que si de mica en mica s'han anat fent més carregosos els conceptes regulats en el rebut que paga el consumidor, els que rep el consumidor per mantenir xarxa i subestacions, ha estat, com diu Rousaud, “per influència de les grans elèctriques que es volen garantir un coixí d'ingressos fixos per quan arribi la liberalització en el mercat domèstic, que ha de ser una realitat abans del 31 de desembre del 2012 com mana la UE, i en què podrien perdre quota de mercat a costa dels petits comercialitzadors”. Segons mandat de la UE, aquesta liberalització total s'ha de materialitzar abans del 31 de desembre del 2012. Dins d'aquesta òptica, les contínues pujades que fa el govern en la part regulada, que ara suposa un 60%, fa que tingui menys pes la part de la tarifa que depèn genuïnament del mercat, amb la qual cosa els comercialitzadors tenen menys marge per oferir bones ofertes al consumidor final. Hi ha el temor que a la pressió sobre el preu que tindrà l'inevitable encariment progressiu de les matèries primeres, bàsicament el petroli, s'afegeixin a la motxilla del rebut de la llum aquests pagaments fixos de la part regulada, amb l'excusa d'anar fent net amb el dèficit de tarifa.
UNA QÜESTIÓ MATEMÀTICA.
Davant la crítica i la multa de 61 milions, per un suposat pacte de preus, Unesa avisa que “no tenim capacitat per fixar preus perquè les comercialitzadores dels grups elèctrics només es van adjudicar un 11,3%. I només es compra el que en definitiva permet el Ministeri d'Indústria”. Sobre la necessitat d'anar pujant la fracció regulada de la factura, Bañón creu que l'alternativa és clara: “O es pugen els ingressos per assumir els costos, o se suprimeixen aquests costos, que són els de garantir la capacitat de generació i distribució i mantenir el règim especial per a les renovables.” Des de les grans companyies generadores s'ha mantingut sempre que el suport econòmic a les renovables, que podríem considerar una opció de política energètica, seria més adequat incloure'l en els Pressupostos Generals de l'Estat. Així mateix, les generadores proposen que els sectors energètics que es beneficien indirectament de l'acció compensatòria de les renovables, que redueixen la nostra aportació de C02 a l'atmosfera, facin una contribució econòmica per reduir el pes del preu de l'energia. Estaríem parlant del sector petrolier, on la contribució podria venir apujant el preu de la gasolina o del gas.
Per a Jordi Dolader, president de la comissió d'energia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, “ens trobem clarament en una cruïlla, o anem a més mercat o anem a més regulació. És perillós parlar de baixar tarifes, qui pagaria la festa del dèficit de tarifa?” Al seu parer, per finiquitar d'una vegada el dèficit tarifari, les elèctriques s'haurien de limitar a la seva activitat de generació. “Caldria una desintegració vertical a les elèctriques, la distribució de la generació, perquè els distribuïdors tenen una baixa rendibilitat i al capdavall estan subsidiats per la generació”. Posa d'exemple el Regne Unit, on la distribució elèctrica recau en companyies regionals independents.
MERCAT AMB PERSPECTIVA?
Una altra de les peculiaritats del nostre mercat elèctric que atia discussions és el fet que sigui marginalista, és a dir, que la producció es retribueix al preu que marca la darrera tecnologia a entrar en el sistema per cobrir la demanda. Així, si el cost d'operació de l'energia nuclear està en 20 euros per megawatt/hora (Mwh), el preu final que rep la producció d'aquesta font és de 42,12 euros per Mwh, el que fixen els cicles combinats. Aquesta diferència de 22,13 euros, si es multiplica pels 67.787,7 gigawatts/hora (Gwh) produïts l'any passat, ens donen uns rèdits afegits de 1.367,4 milions, allò que en el sector és coneix com a windfall benefits (beneficis caiguts del cel). Semblantment, a la hidràulica, a costos variables a 9 euros Mwh, l'efecte marginalista li va donar el 2010 uns beneficis extraordinaris de 1.283,4 milions. Moltes veus crítiques argumenten que si aquest benefici excedentari no fos retribuït a les elèctriques, no hauria calgut apujar el rebut de la llum per eixugar el dèficit tarifari. En opinió de Francisco Valverde, president de l'Associació Nacional d'Estalvi i Eficiència Energètica (ANAE), “no pot ser que entrin al preu més car quan la hidràulica i la nuclear estan més que amortitzades”. Per a Emili Rousaud, “la nuclear i la hidràulica haurien d'estar fora del mercat, retribuïdes a un preu adequat, i no com ara, 20 o 30 vegades per damunt del que li correspon”.
Les elèctriques al·leguen que un mercat ha de ser de totes totes marginalista, “si no volem retornar a l'antic marc legal estable, en què s'anava a retribuir instal·lació per instal·lació”, com explica Alberto Bañón, que justifica que les empreses tinguin actius més rendibles, més amortitzats, que altres, fins aconseguir un cert equilibri. A més a més, des d'Unesa s'esgrimeix que tant les centrals hidràuliques com les nuclears necessiten unes inversions recurrents per al seu manteniment, així que, segons el seus càlculs, el preu real del Mwh d'hidràulica estaria entre 40 i 60 euros, i el de nuclear, en 50 euros per Mwh.
Així doncs, la solució per a les elèctriques per poder redreçar la situació creada pel dèficit tarifari és seguir pel sender d'apujar les tarifes d'accés o peatges. Si albirem el futur del mitjà termini, potser hauríem d'embastar l'estratègia en política energètica amb els objectius que vol assolir l'economia del país. Com diu Jordi Dolader, “tota política energètica ha d'anar acompanyada d'una política industrial. Veieu el cas d'Alemanya: Angela Merkel està disposada a renunciar a les nuclears no pas per seguretat, sinó perquè té una potentíssima indústria de renovables que pot exportar”.
També hi posa perspectiva el director general de Factorenergia, Emili Rousaud, quan diu que “la solució de tots els problemes podria ser un mercat integrat europeu, que trencaria amb l'actual oligopoli a l'hora de determinar els preus de mercat, ja que hi hauria un mercat unificat amb molts jugadors sense capacitat d'influència sobre el mercat”.
Per sota de les previsions
En el primer trimestre d'enguany, el dèficit de tarifa s'ha situat en 887 milions d'euros, un 32% per sota de les previsions que havia fet la Comissió Nacional d'Energia (CNE), que preveia un desajustament de 1.308 milions d'euros. Amb tot, se situa un 4% per damunt del dèficit del primer trimestre del 2010. Per al conjunt de l'any, el govern central ha fixat un màxim de 3.000 milions d'euros de dèficit, mentre que en el 2012 el límit se situarà en 1.500 milions. L'objectiu final és que el 2013 ja es deixi de produir el dèficit. Tant el dèficit que es generi fins al 2013 com el que s'ha acumulat estan sent col·locats en els mercats de deute, perquè les elèctriques deixin de finançar el passiu. El Tresor i els bancs han adjudicat fins ara 7.000 milions d'euros als mercats. Les elèctriques van obtenir els dos primers mesos un saldo positiu de 568 milions, després de descomptar el diner per a primes i regularitzar exercicis passats.
