Gran angular

contra xifrada

Innovadors amb acne

Què vols ser de gran? La pre­gunta, no per molt repe­tida, ha dei­xat de ser un dels prin­ci­pals mal­de­caps -nor­mal­ment acom­pa­nyat de res­tes de saliva ali­ena a les gal­tes- que hom pot tenir quan tra­vessa la seva franja d'edat més ten­dra. Hi ha deter­mi­nats casos, però, en què la pre­gunta es con­ver­teix en una ocasió immi­llo­ra­ble per fer gala del ven­tall dels dots que un atre­sora i per demos­trar que la capa­ci­tat per inno­var i ser empre­ne­dor no té res a veure amb l'edat.

Podria ben bé ser el cas de qua­tre joves estu­di­ants de Sant Pere de Torelló (Osona) que fa unes set­ma­nes van tor­nar de Saint Louis (Estats Units) con­ver­tits en el desè millor equip del món de la Lego Lea­gue de robòtica, un con­curs que posa a prova les habi­li­tats dels par­ti­ci­pants a l'hora d'engi­nyar, desen­vo­lu­par i expo­sar un pro­jecte que té les jogui­nes de la casa que dóna nom al cer­ta­men com a prin­ci­pals eines.

The Sant­pe­rencs -així, en anglès, per donar més inter­na­ci­o­na­li­tat a la cosa- és un equip for­mat per dos xavals de 15 anys i dos més de tan sols 11 anys que van entrar en el Top 10 de la prova ame­ri­cana després d'haver tri­om­fat en el con­curs català (cele­brat al Cos­mo­caixa) i d'haver sor­tit igual­ment ven­ce­dors de l'eli­mi­natòria espa­nyola (que va tenir lloc a Bil­bao).

L'ENGINY, A PROVA.

La Lego Lea­gue és un fes­ti­val en el qual s'apun­ten 12.000 equips d'arreu del món i que posa als par­ti­ci­pants el repte de, aga­fant com a base peces i mate­ri­als de Lego, crear un robot que sigui capaç de superar les pro­ves que plan­teja el jurat. A més, els equips han de ser capaços d'expli­car el seu pro­jecte i de res­pon­dre de manera argu­men­tada les pre­gun­tes que els fan els exa­mi­na­dors. La raó de l'inter­ro­ga­tori és des­co­brir si totes les idees han sor­tit dels seus joves cer­vells o si hi ha alguna mà adulta dar­rere de cada tro­ba­lla.

El fet és que la majo­ria de par­ti­ci­pants for­men part d'esco­les i col·legis i tenen un pro­fes­sor de ciències que els ori­enta i com­pleix les fun­ci­ons de tutor però, en canvi, el guia de The Sant­pe­rencs és Car­los Mateo, un car­ter jubi­lat que es va començar a interes­sar per la robòtica com a via per incen­ti­var la for­mació acadèmica del seu fill -mem­bre de l'equip-.

És Car­los Mateo qui apunta que el con­curs fa esprémer la capa­ci­tat d'enginy dels joves i, men­tre bus­quen solu­ci­ons per al pro­jecte, adqui­rei­xen noci­ons d'engi­nye­ria, informàtica, robòtica i aeronàutica, així com també han d'espol­sar-se pos­si­bles temors a par­lar en públic ja que cal defen­sar els perquès de l'obra oral­ment (i en anglès a la final dels Estats Units) davant els mem­bres del jurat.

BIO­ME­DI­CINA.

El robot que l'equip oso­nenc va pre­sen­tar a la prova científica supo­sava, segons Car­los Mateo, “una idea inno­va­dora en el camp de la bio­me­di­cina”. Con­sis­tia en un braç arti­cu­lat (fet de peces de Lego) que con­tro­lava remo­ta­ment una màquina (igual­ment cons­truïda amb les matei­xes peces de la casa de jogui­nes) que simu­lava un làser apte per extir­par ber­ru­gues. El con­tacte visual entre màquina làser i braç arti­cu­lat es resol via inter­net i això deriva en el fet que, en la seva pos­si­ble apli­cació pràctica, el facul­ta­tiu podria prac­ti­car la inter­venció a distància i amb garan­ties d'èxit. De fet, a la seva tor­nada dels Estats Units The Sant­pe­rencs han des­per­tat l'interès del camp científic i han estat al Parc de Recerca Biomèdica de Bar­ce­lona per donar detalls del seu giny.

Més enllà del des­a­fi­a­ment científic, el guia dels joves par­ti­ci­pants no nega que hi ha un espe­rit com­pe­ti­tiu dar­rere de la prova i que han hagut de dedi­car mol­tes hores al pro­jecte -durant un any s'han tro­bat per tre­ba­llar-hi un parell de dies a la set­mana i hi han gas­tat totes les vacan­ces-. El resul­tat ha estat que l'equip oso­nenc ha obtin­gut, amb la desena plaça, el millor resul­tat d'un equip euro­peu en el cer­ta­men (Holanda, Noru­ega o Suècia van que­dar per sota el lloc cin­quanta) i la satis­facció de la feina ben feta.

Tenen clar que l'any vinent es tor­na­ran a pre­sen­tar a la prova però que, en cas de sor­tir gua­nya­dors del cer­ta­men espa­nyol, renun­ci­a­ran a anar al mun­dial perquè “és una des­pesa econòmica molt gran”. Car­los Mateo diu: “Hem rebut molt d'asses­so­ra­ment altru­ista de gent, d'ins­ti­tu­ci­ons i d'uni­ver­si­tats”. De diners, en canvi, ben pocs. La ciència no és fut­bol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.