Moda activa per a Àfrica
La companyia barcelonina LUPO, especialitzada en bosses i complements de vestir, promou conjuntament amb una ONG catalana una campanya per donar suport a l'educació de la dona africana
La moda s'acostuma a associar a una certa frivolitat, molt lluny dels pensaments solidaris. Ara bé, hi ha un cert nombre d'empreses que han incorporat a la seva activitat un complement de responsabilitat social corporativa que les porta més enllà del pur negoci, malgrat que possiblement no els caldria pel volum de negoci que gestionen o per la seva tipologia de client.
LUPO, empresa dedicada a la fabricació de bosses i complements de vestir d'avantguarda que la situa en primera línia internacional, és una d'aquestes companyies que han fet un pas més. Possiblement hi té a veure l'origen dels seus propietaris. La firma que finalment acabarà sent LUPO té els seus orígens a la dècada dels anys vint del segle passat, en un modest taller del barri de Gràcia barceloní regentat per Jaume Iglesias. Allà es fabricaven maletes, baguls i petits armaris que ja denotaven un estil propi. Els primers dissenys van aconseguir traspassar fronteres. Uns anys més tard, la seva filla Enriqueta Iglesias va rellevar el pare i va obrir la primera botiga a la capital de Catalunya. De bon principi va apostar per un estàndard de qualitat que la va convertir en una referència obligada de la societat del moment. LUPO com a tal va néixer el 1989, amb la tercera generació de la família: els germans Josep Maria, Mireia i Cristina. Mantenint la divisa de la qualitat, van ser presents a les principals fires internacionals: París, Madrid, Milà... El que va començar com una empresa familiar disposa avui d'una planta de producció de 7.000 m² i treballen per a la companyia més de 200 professionals. La firma catalana ha estès una àmplia xarxa de vendes arreu del món i aviat posarà en marxa una botiga per internet.
Més enllà dels negocis, LUPO manté un seguit de compromisos socials vinculats al respecte pel medi ambient i la solidaritat envers les dones més desafavorides. Pel que fa als aspectes ecològics, fa servir components que no són agressius amb el medi i evita aquells que siguin contaminants.
L'EDUCACIÓ, L'EINA.
La col·lecció AWA juga amb tons vius i alegres, tot imitant en un gest de complicitat la fusió de colors que les dones d'aquesta part de Kenya fan servir en els seus propis complements.
Segons asseguren fonts de la companyia, l'educació i la formació a Kenya són una de les millors vies per tal de fomentar la pau entre les diferents tribus que no sempre conviuen de manera pacífica al país, a banda de generar el desenvolupament econòmic de Kenya.
QUATRE ANYS DE FEINA.
El paper d'aquestes dones en la societat en què viuen és realment important. En la majoria dels casos són elles les encarregades d'aprovisionar la seva família, a banda de tenir cura del que podríem denominar tasques domèstiques, com ara cuinar i munyir les vaques, a banda de cuidar els fills. Malgrat aquest important paper, i així com passa en altres indrets, molts homes les consideren inferiors i no els atorguen cap capacitat de decisió. Això fa que pràcticament cap tingui possibilitats de rebre cap mena d'educació, ni tan sols pel que fa a qüestions bàsiques com ara la higiene, la salut i l'alimentació. Per aquest motiu són tan decisius aquests programes que es porten a Àfrica des d'Occident.
Segons consta a la memòria del 2009 de l'organització no governamental, nascuda a Barcelona i presidida per una catalana, aquell any es van finançar 29 projectes centrats a Malawi i Kenya, per un import total de 276.693 euros, 5 milions d'euros més dels aconseguits l'any 2008 gràcies a convenis i donacions.