Sender del finançament
L'AIF posa en marxa el projecte ‘Pont Empresarial', per proveir les pimes d'una possibilitat de finançament que garanteixi la seva continuïtat. En la iniciativa s'inclouen tota mena de canals per recapitalitzar-se
És en èpoques de crisi econòmica que s'acostuma a crear més negocis
Les financeres, ara regulades, apareixen com un canal alternatiu interessant
La crisi persisteix, i les dures condicions que imposa posen en dubte la durada de pimes que, malgrat tenir perspectives de negoci prou acceptables, tenen una capitalització migrada. Així, cal escorcollar molt bé el terreny per detectar les opcions de finançament que hi hagi, per petites que siguin, tot tenint en compte tant els mitjans de finançament tradicionals com altres de diferents.
L'Associació d'Assessors Independents Financers (AIF) acaba de posar en funcionament el seu projecte Pont Empresarial, que, adreçat a microempreses i pimes, vol ser un exercici d'optimisme a l'hora de generar nous recursos financers que donin nous impulsos a les empreses per continuar caminant. Des de l'AIF es constata, com explica el president de l'associació a Catalunya, Jordi Paniello, que “hi ha empreses que amb una miqueta més, amb una lleugera injecció de capital, poden tirar endavant, però en aquests moments estan endeutades, cosa que les deixa en una situació de bloqueig”. En aquesta situació, doncs, allò que necessita en primer lloc l'empresari “és un assessorament independent i imparcial i, sobretot, tenir accés a altres fonts de finançament alternatives”.
diagnosticar i cercar.
Un cop fet el diagnòstic és quan ha de quedar palès el coneixement i l'habilitat de l'assessor financer per obtenir finançament. Hi ha tot un ventall de solucions que cal tenir en compte, des de la cerca d'un comprador per a l'empresa fins als inversors de capital risc, tot passant per la incorporació d'un soci treballador, o canals més oficials, com ara bancs i caixes o el finançament públic de l'ICO o l'ICF.
En moments tan complicats com els actuals, en què l'aixeta del crèdit dels bancs s'obre molt de tant en tant, tot seguint la consigna dels departaments de riscos, no es poden menystenir solucions de cap mena, com explica Paniello: “Cal mirar les solucions que ofereixen les financeres, veure si surt a compte beneficiar-se del seu canal financer, malgrat que és més car. Cal tenir en compte que les financeres descompten pagarés dels quals els bancs no en volen saber res”. Justament, un dels problemes que troba el responsable de l'àrea financera d'una empresa és que, acostumat tota la vida a treballar amb bancs, “quan això es talla, no sap on anar”. Paniello destaca que des de la publicació de la llei 2/2009, de 31 de març, hi ha una regulació de les empreses que presten diners de forma privada sense ser una entitat de crèdit. És un nou mercat regulat, encara molt desconegut per l'empresariat, i que pot tenir un paper de dinamitzador en la conjuntura actual.
Paradoxalment, la proliferació d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que malauradament genera la crisi també pot ser una font insospitada de capital que pot anar a parar a l'impuls de l'activitat econòmica. Com diu Paniello, “ens trobem que hi ha persones que pel fet d'haver estat incloses en un ERO, pels anys de treball a l'empresa, poden haver cobrat una indemnització prou important, i atès que tenen encara una edat prou jove per perllongar la seva carrera professional, es poden plantejar la possibilitat d'aportar capital i experiència a una altra empresa, en què entrarien com a sòcies”.
Cal fer avinent que la crisi, que és un temps de transformació en tots els sentits, ha servit perquè un dels pecats que habitualment se li atribuïen a l'empresari català, tant gran com petit, la seva poca disposició a establir aliances, ara tingui la seva penitència, i són molts ara els que estan oberts a tota mena de col·laboracions. Com diu Jordi Paniello, “ara tenim un empresari més predisposat a establir aliances, a tots els sectors hi ha voluntat de col·laborar plegats, i només cal que hi hagi algú, com un assessor financer, que sàpiga trobar la persona adient”.
Jordi Paniello pensa que es pot repetir el que va passar amb la crisi de l'any 1992, que va tenir entre els seus efectes l'estímul als serveis d'emprenedoria i, en conseqüència, la creació de nous exemples d'activitat. Paniello sosté: “En època de bonança no s'acostumen a crear negocis, per a molts és més còmode treballar com a assalariat. És quan s'esdevé la crisi que les circumstàncies fan sorgir l'esperit emprenedor”.
L'AIF, que per tirar endavant el seu projecte s'ha posat en contacte amb entitats financeres tradicionals com ara Banc Sabadell, Bankinter, BBVA i Santander, però també amb altres esferes de l'univers financer, com per exemple el capital risc, àngels inversors o financeres, creu que aquesta crisi també suposarà “una reinvenció del món financer, amb l'aparició de nous operadors, empreses que es dediquen a prestar diner o fons que cerquen negocis on invertir”. Aquests nous agents podrien contribuir, com diu Paniello, a canviar determinats prejudicis que ara estan fent molt mal: “Qui finalment hagi de concedir el finançament, sigui banc, sigui financera, el que ha d'analitzar és l'estructura financera de l'empresa, no el seu IAE o si pertany a un sector tocat com és ara la construcció”. A l'AIF s'homologaran tots els agents que vulguin participar en aquest projecte, i a més a més se'ls donarà una formació adequada. En principi, el perfil mitjà del sol·licitant del servei d'assessorament serà presumiblement una pime sense direcció financera, tot i que Paniello no descarta també que en el projecte també hi puguin participar botigues que es traspassen, que “poden ser una oportunitat per a persones que volen aprofitar el moment per muntar un negoci propi”.
Una aixeta que s'obre amb comptagotes
Les dades oficials són prou explícites: segons l'Instituto Nacional de Estadística (INE), un 38% de les empreses no financeres van necessitar finançament de la banca l'any 2010, cosa que suposa un increment del 15,4% en aquests tres anys de crisi. I un 25,2% d'aquest grup d'empreses va veure rebutjada la seva sol·licitud d'un préstec, ja que bancs i caixes van estimar que no tenia prou avals o garanties, o que la seva solvència era baixa. Per la seva banda, les empreses es van queixar de condicions inacceptables i tipus alts. El 2010, només un 50,6% de les empreses van veure satisfeta completament la seva necessitat de finançament, i una de cada tres va optar per canals alternatius als préstecs tradicionals, com ara descoberts a compte, lísing o crèdits comercials de proveïdors, amb un nivell d'èxit del 62,7%, contra el 81,2% obtingut el 2007.