El 10 de juny pas­sat es van tan­car els qua­tre últims capítols dels 35 en què s'havia divi­dit la nor­ma­tiva euro­pea als efec­tes de la nego­ci­ació per la qual Croàcia ha hagut de com­pro­me­tre's a adop­tar les nor­mes euro­pees en la seva tota­li­tat per ser admesa com a nou mem­bre - el 28è- de la Unió Euro­pea. El Con­sell Euro­peu hi donarà el vis­ti­plau i es redac­tarà el trac­tat d'adhesió que, un cop rati­fi­cat per la mateixa Croàcia i per tots els estats mem­bres de la UE, donarà lloc al fet que aquesta república adriàtica de l'antiga Iugoslàvia pugui con­ver­tir-se en mem­bre de la Unió Euro­pea -si no sor­gei­xen entre­bancs- l'1 de juliol del 2013.

Croàcia és inde­pen­dent des de 1991 i el 2001 va sig­nar un acord d'esta­bi­lit­zació i asso­ci­ació amb la Unió Euro­pea al temps que ha anat rebent aju­des econòmiques pri­mer com a bene­fi­ci­ari del pro­grama CARDS i després com a aju­des pre­ad­hesió per pre­pa­rar-se a esde­ve­nir mem­bre de la UE.

El 21 de febrer del 2003 Croàcia va dema­nar el seu ingrés a la UE i, un cop accep­tada la seva can­di­da­tura pel Con­sell Euro­peu, la Comissió Euro­pea va eme­tre un dic­ta­men favo­ra­ble el 20 d'abril del 2004 i es va apro­var el qua­dre de nego­ci­ació al mes d'octu­bre del 2005.

Amb aquesta nova adhesió va avançant el dego­teig de països que van entrant a la UE d'ençà que la inte­gració euro­pea va ini­ciar-se pel Trac­tat de París de 1951 pel qual es cre­ava la Comu­ni­tat Euro­pea del Carbó i de l'Acer amb sis estats com a mem­bres: Ale­ma­nya, Bèlgica, França, Itàlia, Holanda i Luxem­burg. Després, al 1957 arri­ba­ria el Trac­tat de Roma per crear la Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea amb els matei­xos sis mem­bres i a par­tir d'aquí la inte­gració euro­pea ha anat per­fec­ci­o­nant-se amb objec­tius inte­gra­dors més ambi­ci­o­sos i ha anat acu­mu­lant nous estats mem­bres: al 1973, Gran Bre­ta­nya, Irlanda i Dina­marca; al 1981, Grècia; al 1986, Por­tu­gal i Espa­nya; al 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia; al 2005, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hon­gria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta, i al 2007, Bulgària i Roma­nia, fins a arri­bar-se a un con­junt de gai­rebé 500 mili­ons d'habi­tants als quals Croàcia no aju­darà a créixer gaire perquè té una població que no arriba als 5 mili­ons d'habi­tants.

Un cop oberta la via per a l'entrada de Croàcia a la UE que­den qua­tre can­di­dats que estan nego­ci­ant el seu ingrés a la UE: l'antiga república iugos­lava de Macedònia (FYROM), Mon­te­ne­gro i Tur­quia en dife­rents posi­ci­ons, grau d'accep­tació i grau d 'avançament de les seves res­pec­ti­ves nego­ci­a­ci­ons els uns i els altres. Com és ben sabut, la can­di­da­tura turca és la que ofe­reix més dub­tes.

Croàcia, com tots els estats que han entrat abans a la Comu­ni­tat Euro­pea pri­mer i a la Unió Euro­pea quan aque­lla es va trans­for­mar en aquesta pel Trac­tat de Maas­tricht de 1992, ha hagut d'accep­tar tota la nor­ma­tiva euro­pea i només ha pogut nego­ciar ter­mi­nis tran­si­to­ris en el cas que no es veiés amb capa­ci­tat d'adop­tar la nor­ma­tiva de la UE al nivell al qual l'ha dei­xat el Trac­tat de Lis­boa que va entrar en vigor el desem­bre del 2009 des del pri­mer dia de la seva adhesió al club euro­peu.

Ningú no pensa que, un cop resolta l'accep­tació per Croàcia de la juris­dicció del tri­bu­nal per l'antiga Iugoslàvia, l'entrada de la petita Croàcia en la UE suposi pro­ble­mes addi­ci­o­nals per a l'Europa dels 27 sabent, com és notori, que el país està rebent aju­des econòmiques per aco­blar-se al marc euro­peu sense més pro­ble­mes.

El tema no sem­bla, però, que Croàcia pre­senti pro­ble­mes espe­ci­als per inte­grar-se sinó que l'ampli­ació gai­rebé per­ma­nent de la Unió Euro­pea la fa cada cop mes difícil de gover­nar perquè les rea­li­tats dels estats mem­bres són molt dife­rents i els interes­sos en joc molt dis­tants entre uns estats mem­bres i els altres.