Diuen que els grans pro­jec­tes comen­cen en un garatge. Bé, aquesta és si més no la imatge que es té dels empre­ne­dors que ini­cien la seva aven­tura empre­sa­rial. En el cas de L'Econòmic, que tot just ara com­pleix el seu pri­mer ani­ver­sari als quios­cos, el garatge va ser el tras­ter d'un edi­fici de l'Eixam­ple de Bar­ce­lona, ple de bici­cle­tes i cadi­re­tes de jardí en desús. Poc gla­mur però molta il·lusió en les pri­me­res reu­ni­ons en què s'anava cons­truint el pro­jecte.

Quasi en el mateix moment, qua­tre lli­cen­ci­ats en engi­nye­ria electrònica de La Salle es reu­nien en el pis d'un d'ells per posar en marxa la seva empresa. Com s'acos­tuma a dir, la família és sem­pre el pri­mer suport per a qual­se­vol empre­ne­dor.

Mod­pow va néixer, com L'Econòmic, el juny del 2010, de la mà de Vicent Ferrándiz, Ale­xan­dre Sala, Jordi Bar­celó i Ale­xan­dre Roca, qua­tre joves que per sobre de tot volien ser empre­ne­dors (vegeu la foto­gra­fia de por­tada de l'Espe­cial). “A diferència del que acos­tuma a pas­sar, nosal­tres no vam començar amb una idea molt clara de negoci. L'impor­tant era crear una empresa, i a par­tir d'aquí vam estu­diar el mer­cat”, explica en Vicent. Així, els qua­tre amics es van plan­te­jar com podien apli­car els seus conei­xe­ments tec­nològics per apor­tar valor afe­git, i posats a bus­car, què hi ha millor que l'agri­cul­tura, un sec­tor que con­serva encara molt de la manera tra­di­ci­o­nal de fer i en què la tec­no­lo­gia ha estat més aviat escassa.

L'aposta de Mod­pow con­sis­teix en un sis­tema que per­met para­me­trit­zar vari­a­bles i ator­gar així una eina als agri­cul­tors per a la presa de les seves deci­si­ons. A través d'uns sen­sors que es dis­tri­bu­ei­xen pel camp i recu­llen la infor­mació que després es cen­tra­litza, l'agri­cul­tor pot ser més efi­ci­ent en deci­si­ons com per exem­ple on cal regar més o on pot haver-hi més risc de fongs. En altres parau­les, agri­cul­tura intel·ligent.

“La idea es basa en el prin­cipi que el camp no és homo­geni: hi ha zones més fèrtils, zones on quan regues l'aigua de seguida es fil­tra o zones on toca molt el sol i de seguida s'eva­pora tot”, expli­quen els empre­ne­dors. Per tant, el que pro­posa el sis­tema desen­vo­lu­pat per Mod­pow és poder trac­tar cada àrea en funció de les seves par­ti­cu­la­ri­tats. Cada àrea de ter­reny i cada tipus de cul­tiu, ja que evi­dent­ment cada planta té unes neces­si­tats molt dife­rents. “Amb aquesta eina l'agri­cul­tor podrà actuar en funció de si el que busca és qua­li­tat o bé pro­ducció”, diu Ferrándiz. La demanda per com­prar frui­tes més grans i maques i la major consciència d'estalvi energètic són altres fac­tors que poden aju­dar a gene­rar volum de negoci.

Mod­pow ja ha arri­bat a un acord amb un pro­duc­tor de poma de Girona per fer les pri­me­res pro­ves, amb la intenció de tenir els pri­mers sen­sors lles­tos per entrar al mer­cat l'abril de l'any que ve. “No és com un negoci d'inter­net que neces­sita poca inversió i de seguida creix; aquí tot és més lent, però tenim l'avan­tatge que no hi ha gaire com­petència”, diu Ferrándiz. Un dels punts forts a l'hora de plan­te­jar la comer­ci­a­lit­zació del sis­tema serà l'estalvi que suposa en relació amb altres tècni­ques. “Ara els agri­cul­tors que volen tenir aquest tipus d'infor­mació deta­llada han de recórrer a fotos per satèl·lit o a sobre­vo­lar els camps en avi­o­neta, dues opci­ons molt cares”, des­ta­quen.

Els empre­ne­dors no renun­cien doncs a ven­dre la seva tec­no­lo­gia a peti­tes explo­ta­ci­ons, tot i que un dels sec­tors que pri­mer volen ata­car és el de la viti­cul­tura, més acos­tu­mat a inver­tir en R+D. En tot cas l'apri­ma­ment dels mar­ges de l'agri­cul­tor farà, cre­uen els empre­ne­dors, que cada vegada hi hagi més petits empre­sa­ris interes­sats a inver­tir per ser més pro­duc­tius.

Mod­pow compta a més amb la col·labo­ració de l'IRTA (l'Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries), amb qui va de la mà en el desen­vo­lu­pa­ment de la tec­no­lo­gia i amb qui aspi­rarà a una línia de finançament del Minis­teri de Ciència i Inno­vació per rebre una injecció de fins a 700.000 euros. Serà un salt impor­tant per fer el pas a la comer­ci­a­lit­zació i també a la inter­na­ci­o­na­lit­zació, ja que els empre­ne­dors es plan­te­gen ven­dre la seva tec­no­lo­gia a l'exte­rior des del pri­mer moment. “El nos­tre mer­cat és el món, però pen­sem sobre­tot en els països del nord d'Àfrica, Israel o Tur­quia”, expli­quen. Els plans són aca­bar l'any amb una plan­ti­lla de 10 per­so­nes i demos­trar de pas­sada que si hi ha algú que pot gene­rar ocu­pació al país aquests són pre­ci­sa­ment els empre­ne­dors com ells.