anàlisi
Quin és l'objectiu del nou marc global de solvència II?
Quant a l'aspecte qualitatiu, Solvència II actua en una doble direcció. La primera, referida a la millora dels sistemes de govern, de gestió i de responsabilitat corporativa, i la segona, als sistemes de supervisió, promovent la transició des de l'actual sistema d'ordre-control a un sistema de supervisió de l'autoregulació
El Parlament Europeu va aprovar el 2009 la directiva 2009/138/CE (Solvència II), per la qual es regula la indústria asseguradora europea. Aquesta norma persegueix tres objectius principals: més protecció dels assegurats, més eficiència/productivitat/rendibilitat de les entitats asseguradores, i més transparència informativa sobre els negocis d'assegurances. Per assolir-los, es basa en tres pilars d'actuació i anàlisi: quantitatiu, qualitatiu i informatiu.
A través del pilar quantitatiu, es modifica completament la forma de càlcul dels requeriments de capital de solvència, és a dir, el patrimoni lliure que tot assegurador ha de tenir disponible per plantar cara a possibles situacions imprevisibles que puguin deteriorar el seu nivell de solvència. La finalitat que persegueix el regulador no és augmentar de manera generalitzada el nivell dels requeriments de capital que exigeix actualment Solvència I, sinó ajustar-los millor al perfil de risc de cada assegurador.
Avui, en plena era de la informació, sembla lògic que el regulador no renunciï a la utilització de la informació existent per calcular el perfil de risc de cada entitat d'una manera més precisa del que es fa en Solvència I. Els principals punts relatius a aquests requisits quantitatius que articula la directiva són la valoració d'actius i passius (art. 75), les provisions tècniques (arts. 77 al 86), els fons propis (arts. 87 al 99), el requeriment de capital de solvència (arts. 100 al 127), el capital mínim obligatori (arts. 128 al 131) i les inversions (arts. 132 al 135).
Quant a l'aspecte qualitatiu, Solvència II actua en una doble direcció. La primera, referida a la millora dels sistemes de govern, de gestió i de responsabilitat corporativa, i la segona, als sistemes de supervisió, promovent la transició des de l'actual sistema d'ordre-control a un sistema de supervisió de l'autoregulació.
En aquest vessant qualitatiu, tenen especial rellevància els sistemes de control intern i gestió de riscos que, com a preparació per a Solvència II, obliga a implementar el nostre regulador en les entitats espanyoles des del passat 2008. El regulador assigna directament al consell d'administració la responsabilitat de promoure el sistema de control intern a l'entitat, i a la direcció general, la responsabilitat d'implementar-lo.
Els principals conceptes relatius a aquests requisits qualitatius que articula la directiva són les autoritats de supervisió i normes generals (arts. 27 al 39), la responsabilitat de l'òrgan d'administració o direcció (art. 40) i el sistema de governança (arts. 41 al 49), on vam trobar els requisits generals de governança, les exigències d'aptitud i honorabilitat de les persones que governen, la gestió de riscos, l'autoavaluació de riscos i solvència, el control intern, l'auditoria interna, la funció actuarial, l'externalització i les disposicions d'aplicació.
PILAR INFORMATIU.
Sovint, es parla d'una única finalitat de Solvència II, “la millor protecció dels assegurats”, que s'aconsegueix en modificar la forma de calcular el capital de solvència requerit a l'entitat (SCR), ajustant-la al seu perfil de risc. Amb aquest plantejament, estem limitant Solvència II al pilar quantitatiu, quan en realitat el major canvi, la major revolució que pretén la directiva, prové de la base quantitativa, consistent a obligar a variar en alguna mesura la forma de gestionar els negocis d'assegurances per ser més eficients, prenent com a referència important i sistemàtica els riscos als quals estigui exposat el projecte de negoci de l'entitat.
VALORAR I COBRIR RISCOS.
Per tot això, és important ampliar la visió de Solvència II més enllà de la complexitat i el cost dels SCR de la part quantitativa i endinsar-se en la qualitativa per descobrir i aprofitar les seves possibilitats amb la finalitat d'influir positivament i eficientment en el desenvolupament del projecte de negoci. Dintre d'aquestes possibilitats d'aprofitament positiu, la gestió de riscos és un dels seus principals aspectes.
Una bona pràctica en la gestió dels negocis asseguradors, controlant i gestionant tots els riscos, orientarà l'entitat a l'eficiència, la solvència i la transparència. Com diu l'Associació Internacional de Supervisors d'Assegurança (IAIS), la segona línia de defensa de l'assegurat és el capital de solvència requerit, però la primera i clau és una bona gestió de riscos que permeti un sòlid desenvolupament del projecte de negoci de l'entitat.