La plataforma contra la morositat ultima les primeres denúncies
A aquesta vintena de casos de grans empreses que arribaran als jutges se sumen les primeres sentències que condemnen els alcaldes que no paguen
La caixa dels trons la va obrir l'associació de fabricants d'àrids Anefa en presentar una denúncia col·lectiva contra Ferrovial per incompliment de la llei de morositat però en breu la llista pot ser més extensa. Com a mínim inclourà entre 15 i 20 noms més, que són el nombre d'expedients que està ultimant la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat per tal de fer efectives les seves primeres demandes en representació dels seus membres (1,5 milions d'empresaris que agrupen 3 milions de treballadors). El portaveu de la plataforma i secretari general de Pimec, Antoni Cañete, no vol concretar calendaris però tot apunta que serà en la propera reunió del comitè executiu de la plataforma el 29 de juny a Galícia.
La possibilitat de fer denúncies col·lectives és precisament una de les novetats que es van introduir en la reforma de la llei de morositat aprovada l'any passat. Abans només existia la possibilitat de processos individuals, cosa que acabava desanimant moltes empreses que preferien no enfrontar-se als seus clients morosos per por de perdre nous contractes.
AVISOS PREVIS.
El problema que sorgeix o que pot sorgir en aquests processos és que ara com ara la llei no té un regim sancionador associat, i això deixa molt obert el tipus de penes a les quals es podrien enfrontar aquestes empreses. En el moment de pactar la llei es va acordar entre les forces polítiques al Congrés que el règim sancionador es deixaria per després i aquest després encara no ha arribat. Com destaca Brachfield, “això va fer possible aprovar la reforma”, perquè, de fet, com recorda Cañete, la llei espantava i molt el govern i el grup socialista va intentar frenar la iniciativa tot i que després s'hi va sumar.
Des de la plataforma s'ha enviat ara a tots els grups polítics amb representació parlamentària una proposta de règim sancionador però el possible avançament de les eleccions legislatives podria frenar la seva discussió.
A pesar d'això, el fet que aquest any les empreses estiguin obligades a publicar els retards en els terminis de pagament a les seves memòries pot actuar ja per se com una mesura dissuasiva.
ALCALDES RESPONSABLES.
Bé, impune del tot no, perquè la llei preveu la possibilitat d'iniciar un procés contenciós administratiu, però sí més complicat. D'entrada, en tractar-se d'un procediment individual pot desanimar les pimes i sobretot autònoms. A més l'administració té encara altres privilegis com el fet que no se la pot embargar, a excepció dels terrenys que pugui tenir en propietat, i com afegeix el president de l'associació d'autònoms ATA Catalunya, Josep Lluís Olmedo, “un ajuntament mai deixarà de pagar els seus funcionaris per abonar-te a tu una factura pendent”.
Ara bé, el que sí que es pot embargar és el compte corrent del polític en qüestió. I aquí és on els jutges estan collant. Ja hi ha els primers casos d'alcaldes i interventors que hauran de respondre amb els diners de la seva butxaca a denúncies fetes per proveïdors cansats de no cobrar. Ho saben bé l'alcalde i el secretari de l'Ajuntament de Castilleja de Guzmán, a Sevilla, que hauran de fer front amb els seus diners a les multes coercitives imposades pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que els responsabilitza del deute contret amb l'empresa Aroa S.L. Aquest cas és encara una excepció però obre una porta perquè els polítics assumeixin la responsabilitat sobre els deutes que contreuen les institucions que representen. “Aquesta sentència és molt important i marcarà un abans i un després, si els empresaris fem front amb el nostre patrimoni a través de la llei concursal l'administració, que no pot fer fallida, com a mínim ha de tenir responsabilitats”, diu Cañete.
“L'Ajuntament d'Almorox, a Toledo, ens deu 200.000 euros i això ens està ofegant”
Trobar empreses que vulguin explicar el seu cas no és fàcil perquè la por de les conseqüències sovint pesa més que les ganes de denunciar. El que passa és que a vegades la situació és tan exasperant que quasi l'únic que queda és justament aquest dret a la queixa pública. És el cas de la firma catalana Rebsa, dedicada a serveis de tractaments d'aigua. Els seus clients són, majoritàriament, ajuntaments del centre de la Península, que representen el 80% de les seves vendes (abans de la crisi facturava al voltant d'1,3 milions d'euros anuals).
La història de Rebsa és similar a la de moltes pimes que durant els anys de bonança descomptaven les factures pendents de cobrar però que avui s'han trobat amb un forat considerable en negar-li els bancs aquest finançament. En el cas de Rebsa aquest forat ascendeix a 350.000 euros pendents de cobrar de 7 ajuntaments, però n'hi ha un, Almorox, a Toledo, que li deu ell solet 200.000 euros, amb factures penjades des del 2007. “Estem totalment ofegats, tenim 11 treballadors i ens veiem obligats a presentar un ERO per reduir la jornada laboral i que afectarà sis o set persones”, explica l'administradora de Rebsa, Núria Jarque. Les darreres eleccions municipals han tret del consistori l'alcalde socialista que va generar el deute però el nou equip de govern, del PP, avisa l'empresa que no hi ha diners per pagar. El mes d'abril passat l'empresa va iniciar un procediment contenciós contra el consistori però els problemes es multipliquen perquè un dels seus clients privats que li devia 30.000 euros s'ha declarat en fallida.
