Si bé en altres oca­si­ons han plo­gut les crítiques a sobre de Moody's, Stan­dard&Poor's i Fitch per les seves actu­a­ci­ons, la pro­fes­si­o­na­li­tat d'aques­tes empre­ses que posen nota al deute de països i empre­ses pri­va­des torna a estar en dubte. En els dar­rers dies una nova rebaixa del ràting de Por­tu­gal, situ­ant en la cate­go­ria de bo escom­bra­ria el deute i asse­nya­lant que neces­si­tarà d'un segon res­cat, ha tor­nat a con­vul­sar els mer­cats que la set­mana pas­sada havien ini­ciat una lleu millora en ter­mes de con­fiança i tran­quil·litat.

Als inver­sors la treva pel des­blo­queig al tram d'ajuda per a Grècia i la tra­mi­tació del segon res­cat al país els ha durat ben poc. Un altre cop, la revisió de la qua­li­fi­cació d'un país euro­peu, en aquest cas Por­tu­gal, ha estès la incer­tesa en els par­quets i ha dis­pa­rat la des­con­fiança envers tot el que tin­gui a veure amb els perifèrics de la zona euro, sac­se­jant també la pràctica tota­li­tat d'índexs euro­peus.

Davant la sor­tida a escena de les agències de ràting, els prin­ci­pals orga­nis­mes euro­peus no s'han que­dat callats i han acu­sat aques­tes empre­ses d'opor­tu­nis­tes i de fomen­tar l'espe­cu­lació en els mer­cats bor­sa­ris. Fins i tot el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) ha igno­rat les notes de ràting i ha anun­ciat que accep­tarà deute por­tuguès sense les exigències mínimes de capi­tal fixa­des fins ara, en un intent de gene­rar tran­quil·litat entre els inver­sors.

Però el mal ja estava fet i la des­con­fiança ha tenyit de ver­mell els índexs, i l'espa­nyol n'ha rebut la pit­jor part. En les dar­re­res cinc ses­si­ons l'Íbex 35 ha recu­lat un 5,28% en tan­car diven­dres en els 9.938,20 punts. Aquest nivell suposa que d'ençà que s'ha ini­ciat el segon semes­tre l'índex arros­se­gui unes pèrdues del 3,99% i reta­lli fins al 0,80% la plusvàlua en el con­junt de l'exer­cici.

La borsa espa­nyola no només s'ha vist sac­se­jada en les dar­re­res ses­si­ons pels dub­tes al vol­tant del deute por­tuguès per la revisió de Moody's, sinó que també ha anat per­dent posi­ci­ons per les advertències de Stan­dard & Poor's. Aquesta agència con­si­dera un impa­ga­ment indi­recte de Grècia el nou pla pro­po­sat per posar en marxa el segon res­cat -en el qual els inver­sors pri­vats són partícips- i situa aquest país amb el risc més gran de fallida del món. I si no fos­sin sufi­ci­ents per refre­dar l'ànim dels inver­sors les tiso­ra­des de ràting de les agències, els mer­cats comen­cen a témer els resul­tats dels tests d'estrès efec­tu­ats a la banca euro­pea i que veu­ran la llum el pro­per 15 de juliol. Són recur­rents els rumors que apun­ten que mol­tes enti­tats sus­pen­dran els exàmens, i davant aquests insis­tents rum-rums, els inver­sors no han dub­tat ni un moment en treure de la car­tera els valors ban­ca­ris, col­pe­jant els mal­me­sos índexs euro­peus.

En la dar­rera sessió set­ma­nal, i quan falta menys d'una hora per tan­car la jor­nada, el sec­tor ban­cari espa­nyol encapçalava la llista dels valors amb més pèrdues (els des­cen­sos ana­ven del 3,5% de Bankin­ter al 5,6% del BBVA) i arros­se­gava l´índex a mínims set­ma­nals (per sota dels 10.000 punts), mal­grat que José Manuel González Páramo, mem­bre del Con­sell Exe­cu­tiu del BCE, asse­gu­rava que els tests d'estrès seran posi­tius per a la banca espa­nyola perquè per­me­tran veure la veri­ta­ble situ­ació del con­junt del sis­tema finan­cer.