Borsa

Ofegats pel deute

Nous atacs especulatius contra els països perifèrics i la incapacitat d'arribar a un acord per Grècia enfonsen els mercats. L'Íbex 35 cau un 4,57% i al juliol recula un 8,37%. Per M. Nuez

El BCE tranquil·litza els inversors comprant bons perifèrics i la FED llança missatges contradictoris als mercats que fan disparar els nervis

Els mer­cats bor­sa­ris van ini­ciar la set­mana que dei­xem enrere tal com van aco­mi­a­dar l'ante­rior, amb el ver­mell com a color pre­do­mi­nant i sense treva ni per enre­gis­trar el rebot tècnic que acos­tuma a venir després d'impor­tants des­cen­sos –cal recor­dar que l'Íbex 35 va retro­ce­dir un 5,28% en la set­mana pre­ce­dent–. Els ner­vis dels inver­sors van aparèixer en els pri­mers minuts de nego­ci­ació i la pràctica tota­li­tat de bor­ses euro­pees van caure a plom men­tre es dis­pa­rava la prima de risc dels països amb perill de con­tagi en la crisi de deute sobirà euro­peu, és a dir, Itàlia i Espa­nya. Alhora, els res­pon­sa­bles de la Unió Euro­pea (UE) deba­tien el segon res­cat a Grècia per no arri­bar enlloc, es va fixar el setem­bre com a data per con­sen­suar posi­ci­ons, fet que va ampliar el càstig als prin­ci­pals índexs també en la sessió de dimarts.

La inca­pa­ci­tat de la UE per tro­bar una solució coor­di­nada a la crisi grega va apla­nar el camí dels espe­cu­la­dors i la ren­di­bi­li­tat del deute va ampliar-se als vol­tants del 6%, fins a situar en els 379 punts la prima de risc del bo espa­nyol (la diferència entre el que paguen els ale­manys per col·locar el seu bo a deu anys i el que exi­geix el mer­cat a Espa­nya per adqui­rir els bons al mateix ter­mini). En la pri­mera hora de con­trac­tació, els inver­sors van dei­xar-se por­tar pel pànic i l'Íbex 35 s'ensor­rava un 4%, caient als vol­tants dels 9.285 punts ennu­e­gat per la ren­di­bi­li­tat d'un deute que no deixa de dis­pa­rar-se set­mana rere set­mana.

Fre a les pèrdues.

Però la sang no va arri­bar al riu per l'actu­ació del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE). Els rumors que aquesta enti­tat estava com­prant bons perifèrics per fre­nar l'ascens que esta­ven enre­gis­trant va atu­rar les pèrdues en les bor­ses, que van allu­nyar-se dels mínims de la jor­nada i van min­var de forma con­si­de­ra­ble les pèrdues que arros­se­ga­ven abans de l'apa­rició en escena del BCE. Així, l'Íbex 35 va fina­lit­zar la segona jor­nada amb un des­cens del 0,69%, molt lluny del 4% de pèrdues de l'inici de la sessió.

I si els dub­tes al vol­tant de la reso­lució de la crisi de deute sobirà euro­peu no són ja sufi­ci­ents per posar ner­vi­o­sos els inver­sors, allà estan les agències de qua­li­fi­cació per con­ti­nuar posant el dit a la nafra. Una set­mana més, Moody's s'ha des­pen­jat amb una rebaixa de la qua­li­fi­cació d'Irlanda, fins al nivell de bo por­que­ria, insi­nu­ant un segon res­cat. Fitch ha reta­llat el ràting de Grècia, con­si­de­rant, igual que ja ha fet Stan­dar&Poor's, que és el país amb més risc de fallida del món. Però la crisi de deute no només afecta els països euro­peus, ara s'acaba de tras­lla­dar també als EUA, a qui les agències de qua­li­fi­cació han amenaçat de rebai­xar el ràting. Demòcra­tes i repu­bli­cans han d'apro­par posi­ci­ons i posar-se d'acord per aug­men­tar el sos­tre del deute públic per tal d'evi­tar la sus­pensió de paga­ments del país, situ­ació que fins al moment ni es con­tem­plava i que és un nou focus de pre­o­cu­pació per als par­quets inter­na­ci­o­nals.

Entre bancs va el joc.

Si el BCE va aparèixer dimarts per tran­quil·lit­zar els mer­cats, dime­cres va ser el torn de la Reserva Fede­ral (FED). Amb el segon pla d'estímuls econòmics fina­lit­zat el pas­sat 30 de juny, el pre­si­dent del banc cen­tral nord-ame­ricà, Ben Ber­nanke, va obrir la porta a un nou paquet per apun­ta­lar l'expansió econòmica als EUA. La reacció de les bor­ses va ser posi­tiva, i va aju­dar a tan­car en verd la sessió de dime­cres, en què l'Íbex 35 va rebo­tar un 0,69%.

Però el que va donar Ber­nanke a les bor­ses, Ber­nanke els ho va treure. El mateix dijous refre­dava els ànims dels inver­sors asse­gu­rant que l'enti­tat no estava pre­pa­rada per donar més estímuls. La con­fiança dels inver­sors es va enfon­sar de nou alhora que el signe nega­tiu s'escam­pava en la pràctica tota­li­tat d'índexs, tant euro­peus com nord-ame­ri­cans, men­tre es païen aquests mis­sat­ges con­tra­dic­to­ris del màxim man­da­tari de la FED.

A part de la tem­pesta borsària pel deute sobirà, els inver­sors s'han man­tin­gut allu­nyats dels par­quets per la incer­tesa al vol­tant dels resul­tats de la segona tanda dels tests de resistència efec­tu­ats a la banca euro­pea, que es van donar a conèixer diven­dres a la tarda, amb els mer­cats ja tan­cats. No obs­tant això, el seu impacte ja es va fet notar els dar­rers dies i la fugida dels inver­sors, temo­ro­sos per les con­seqüències de la crisi de deute i els exàmens a la banca, va pro­vo­car un des­cens set­ma­nal del 4% en el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola.

Així, l'Íbex 35 es va aco­mi­a­dar diven­dres en els 9.484,20 punts, tan­ca­ment que repre­senta unes pèrdues del 8,37% d'ençà que començà el juliol i que apuja fins al 3,80% els números ver­mells en l'any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.