Borsa

Rescatats

Els responsables de la zona euro es posen d'acord en el rescat a Grècia i esclata l'optimisme en les borses. L'Íbex-35 recupera els 10.000 punts en pujar un 6,06% setmanal. Per Marisa Nuez

La borsa espanyola recupera el nivell dels 10.000 punts i torna a terreny positiu en el balanç anual, amb una plusvàlua del 2,03%

Els diri­gents de la zona euro han posat en marxa un doble res­cat aquesta set­mana. D'una banda, han arri­bat a un acord sobre els ter­mes que regi­ran el segon res­cat a Grècia -amb ampli­ació de ter­mi­nis i rebaixa dels tipus dels préstecs- i la par­ti­ci­pació voluntària dels inver­sors pri­vats. De l'altra, han donat un baló d'oxi­gen a uns mer­cats bor­sa­ris que feia set­ma­nes que esta­ven ofe­gats amb la inca­pa­ci­tat dels polítics de tro­bar una solució a la crisi de deute sobirà de Grècia i que amenaçava amb pro­pa­gar-se a altres països perifèrics com Itàlia i Espa­nya.

En con­junt, tot això ha donat com a resul­tat que els prin­ci­pals par­quets bor­sa­ris hagin dei­xat enrere els números ver­mells que arros­se­ga­ven des de feia algu­nes set­ma­nes, quan va empit­jo­rar la situ­ació grega i els atacs en con­tra del deute dels països amb risc de con­tagi van agreu­jar-se. Aquest acord, a part de fer pujar les bor­ses, ha desin­flat les pri­mes de risc dels països perifèrics -que en les dar­re­res set­ma­nes s'havien enfi­lat cap a nivells peri­llo­sos- i ha rebai­xat la ren­di­bi­li­tat dels bons. Així, el bo espa­nyol a deu anys, que començava la set­mana en el 6,32%, va recu­lar a mesura que s'anava con­cre­tant el pla d'ajut a Grècia i es va situar diven­dres en els vol­tants del 5,6%. Aquesta reducció de la ren­di­bi­li­tat del bo en els mer­cats va fer caure la prima de risc dels 370 punts de dilluns als gai­rebé 260 punts de diven­dres, cent punts de diferència en cinc jor­na­des, esvaint la des­con­fiança envers el deute espa­nyol. Això ha tin­gut un reflex en les sub­has­tes que el Tre­sor ha dut a terme en les dar­re­res ses­si­ons, en les quals de nou ha tor­nat a tenir el suport dels inver­sors tot i veure's obli­gat a incre­men­tar el tipus d'interès per col·locar els dife­rents pro­duc­tes eme­sos (lle­tres a 12 i 18 mesos i obli­ga­ci­ons a deu i quinze anys).

Aquest còctel -acord a Grècia, reducció de la ren­di­bi­li­tat del bo i bai­xada en picat de la prima de risc, i col·locació de deute del Tre­sor- ha permès a la borsa espa­nyola tren­car amb dues set­ma­nes de retro­ces­sos abun­do­sos: la set­mana pre­ce­dent havia tan­cat amb unes pèrdues del 4,57% i l'ante­rior, del 5,28%.

El selec­tiu indi­ca­dor del mer­cat, l'Íbex-35, ha tor­nat a recon­que­rir el nivell de 10.000 punts mal­grat que durant la set­mana ha tocat els mínims de l'exer­cici -9.332 punts- i fins i tot alguns ana­lis­tes veien l'índex per sota els 9.000 punts. Amb aquest salt fins els 10.059,30 punts, l'Íbex-35 torna a exhi­bir el color verd en el balanç anual, amb una plusvàlua del 2,03% després que en la set­mana s'hagi reva­lo­rat un 6,06%, mal­grat no treure's de sobre el signe nega­tiu d'ençà que començà el juliol (-2,82%). Si bé durant les set­ma­nes pre­ce­dents el sec­tor ban­cari ha estat un llast per a la borsa espa­nyola, ja que els seus valors van ser espe­ci­al­ment cas­ti­gats per la incer­tesa sobre els resul­tats que podien ofe­rir les pro­ves de solvència fetes públi­ques diven­dres 15 de juliol, en les dar­re­res ses­si­ons la sort d'aquest sec­tor ha can­viat.

Les acci­ons de Banco Saba­dell, San­tan­der, BBVA, Bankin­ter o Banco Popu­lar s'han apun­tat sig­ni­fi­ca­tius ascen­sos aquesta set­mana, que en alguns casos són supe­ri­ors al 10%, aju­dant a l'Íbex-35 a esca­lar per sobre els 10.000 punts.

Tot i l'opti­misme que es res­pira en els par­quets, amb el cap de set­mana pel mig i en plena època esti­val, els inver­sors van optar diven­dres per pas­sar per caixa i les alces supe­ri­ors a l'1% que man­te­nia l'Íbex-35 durant gai­rebé tota la sessió va patir una mica al final, col­pe­jat per l'ober­tura a la baixa de Wall Street i per l'explosió al cen­tre d'Oslo, que en els pri­mers minuts va atri­buir-se a un atemp­tat ter­ro­rista.

XIFRES ENCO­RAT­JA­DO­RES.

Mal­grat que bona part del posi­tiu com­por­ta­ment dels índexs bor­sa­ris en el decurs de la set­mana s'ha degut a l'acord de l'ajut a Grècia, els inver­sors també han comp­tat amb ajuda addi­ci­o­nal per donar suport a les seves deci­si­ons. La publi­cació de resul­tats empre­sa­ri­als bons, en el millor dels casos, o menys dolents del que s'havia esti­mat, en el pit­jor, han permès que les ordres de venda s'hagin anat incre­men­tant a poc a poc durant la set­mana. Així, les bor­ses han cotit­zat posi­ti­va­ment l'aug­ment del bene­fici de la tec­nològica IBM, d'Apple o de McDo­nald's i han donat el vis­ti­plau al des­cens, menor del pre­vist, del bene­fici d'AT&T i també a les pèrdues de Mor­gan Stan­ley, ja que s'espe­ra­ven més del que final­ment ha regis­trat. Per a les pro­pe­res ses­si­ons, el focus d'atenció dels inver­sors cre­uarà l'Atlàntic per fixar-se en el deute dels EUA i l'acord per incre­men­tar el sos­tre de la des­pesa, fet que pot des­en­ca­de­nar nous epi­so­dis de ner­vi­o­sisme en els par­quets en espera d'un pacte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.