Opinió

Bundesland Katalonien

El curs polític acaba amb un nou i aus­ter pres­su­post a casa nos­tra, un enra­rit ambi­ent pre­e­lec­to­ral a Madrid i la solució del pro­blema grec a Europa, mercès a un res­cat de dis­seny ale­many. La can­ce­llera Merkel ha acon­se­guit impo­sar les seves tesis i que, per pri­mer cop, la banca pri­vada assu­meixi par­ci­al­ment un res­cat, després de rebre mas­si­ves i gene­ro­ses aju­des públi­ques. La fer­mesa ale­ma­nya i l'èxit del seu model econòmic ens fan somiar en una ter­cera alter­na­tiva als extrems que molts pre­ve­uen per a Cata­lu­nya: Espa­nya o la inde­pendència.

El 1993 un diver­tit dipu­tat fede­ral ale­many pro­posà que Mallorca esde­vingués el 17è land ale­many, inte­grant-se direc­ta­ment a la República Fede­ral. El dipu­tat tenia força motius, ja que els ale­manys resi­dents per­ma­nent­ment a l'illa han asso­lit els 100.000 i fins a 3 mili­ons visi­ten anu­al­ment una terra amb la qual molts sen­ten un espe­cial lli­gam. Empre­ses ale­ma­nyes com ara la cadena de gim­na­sos McFit, la com­pa­nyia aèria Air Berlín, el grup turístic TUI i l'hote­lera Dorint fan de Mallorca la pri­mera etapa de la seva entrada al mer­cat espa­nyol.

El par­tit con­ser­va­dor que gover­nava l'illa quan el dipu­tat ale­many llançà la seva par­ti­cu­lar pro­posta la rebutjà amb indig­nació, tot des­fer­mant una cam­pa­nya de rea­fir­mació “espa­nyo­lista” arreu. Una dècada més tard, un mallorquí d'ori­gen ale­many esde­vingué mem­bre del con­sell insu­lar, però encara no s'havia asso­lit la pro­po­sada inte­gració com a nou Bun­des­land. La reticència dels mallor­quins ens ofe­reix, doncs, una excel·lent opor­tu­ni­tat als cata­lans d'explo­rar aquesta ter­cera via.

El seny i l'aus­te­ri­tat tra­di­ci­o­nals dels ale­manys cobren importància enmig de la fallida tècnica de l'Estat, comu­ni­tats autònomes i muni­ci­pis espa­nyols. Men­tre els ale­manys com­ple­ta­ren l'alta velo­ci­tat fa uns anys amb dos grans eixos sud-nord i est-oest, l'Estat espa­nyol segueix mal­ba­ra­tant mili­ons d'euros en trens buits. Si Cata­lu­nya tan­cava el 2010 amb un dèficit públic del 3,86% del PIB, els nos­tres col·legues de Baden-Württem­berg, un dels “qua­tre motors” euro­peus com nosal­tres, es que­dava en un 0,3%. Cer­ta­ment, el con­cert econòmic o el fede­ra­lisme fis­cal ale­many ens ani­rien molt bé, però tot ple­gat no explica per què els nos­tres admi­nis­tra­dors gas­ta­ren molt més del que tenien, amb o sense con­cert. Enlloc com Ale­ma­nya són més clares les regles del joc per a tot­hom arreu del ter­ri­tori. Després de la reu­ni­fi­cació, per exem­ple, i arran del tras­llat del govern fede­ral de Bonn a Berlín, l'antiga capi­tal rebé milers de mili­ons en com­pen­sa­ci­ons, reco­nei­xent, doncs, els bene­fi­cis de la capi­ta­li­tat, quel­com que a Espa­nya mai no reco­nei­xerà i que es pre­o­cupa d'ampliar dia rere dia. Les tesis inde­pen­den­tis­tes pres­su­po­sen, però, una millora de la gestió, quan dar­re­ra­ment no ha estat així. Dis­po­sar de més recur­sos no implica sem­pre ges­ti­o­nar-los de manera més efi­ci­ent. Pot­ser ens cal­dria, en canvi, pas­sar al davant dels inde­ci­sos mallor­quins i con­ver­tir-nos en el Bun­des­land Kata­lo­nien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.