Eines

gestió empresarial

Un nou ordre social?

Tradicionalment han buscat entorns previsibles perquè són més fiables, però avui no els troben, i com que no els troben, se'ls fa difícil arriscar, i si no arrisquen, no es creen llocs de treball. És potser això el que explica l'atur als EUA? En el cas del nostre, potser és això, però també molts altres factors lligats a la competitivitat de l'economia i al nivell d'educació de la societat

En Josep Oliu és l'actual pre­si­dent del Banc de Saba­dell, però també és un acadèmic. Lli­cen­ciat en ciències econòmiques per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, es va doc­to­rar per la Uni­ver­si­tat de Min­ne­sota, quan pocs en aquest país ho feien, i és catedràtic de teo­ria econòmica per la Uni­ver­si­dad de Ovi­edo. A prin­ci­pis del mes de setem­bre li feien una entre­vista a l'Expansión i el titu­lar que van escriure va ser (tra­du­eixo): “La crisi ja s'ha aca­bat! Vivim en un món nou”. El text explica els motius d'aquesta frase ampli­ada pel mitjà.

L'Antoni Bas­sas, el cor­res­pon­sal de TV3 als EUA -a qui algú va fer un gran favor sense saber-ho, veient com de bé s'ho passa i aprèn en aquell país, des d'on, d'una de les ata­la­ies del món, el va obser­vant-, escri­via al diari Ara, un dia després que es publiqués l'entre­vista amb el Josep Oliu: “Aviat farà tres anys que va començar a des­a­parèixer el món que havíem cone­gut, amb les seves cri­sis cícli­ques de què se sor­tia més o menys mal­pa­rat, però la vida con­ti­nu­ava. No és el cas del que estem vivint. Això és un doble ree­qui­li­bri: un canvi mun­dial de les jerar­quies entre els països i les seves espe­ci­a­lit­za­ci­ons econòmiques, i un ree­qui­li­bri naci­o­nal de les rela­ci­ons entre l'estat i el ciu­tadà, perquè el con­tracte social està esgo­tat i ha que­dat par­ci­al­ment res­cin­dit, com en el cas d'Espa­nya i la seva ver­go­nyosa -per semi­clan­des­tina– reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. No, no és una crisi. És un nou ordre social com el que pro­du­eix una guerra, amb la diferència que el període 2008-2011 no està dei­xant morts sinó atu­rats i està con­ver­tint la classe mit­jana en un parèntesi històric.”

PAÏSOS EMER­GENTS.

Aquesta mateixa set­mana el BRIXS (Bra­sil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) “estu­di­a­ven la pos­si­bi­li­tat d'aug­men­tar part de les seves reser­ves inter­na­ci­o­nals en valors deno­mi­nats en euros en una acció con­junta des­ti­nada a aju­dar en la debi­li­tat econòmica mun­dial” (La Van­guar­dia, dime­cres 14 de setem­bre).

Segu­ra­ment, l'Oliu i en Bas­sas tenen tota la raó, i bus­cant, segur que n'hi ha d'altres en la mateixa línia. Per exem­ple, en Josep Piqué, que fa anys que està dient que el món gira cap al Pacífic (va ser minis­tre d'Espa­nya d'Afers Exte­ri­ors). A prin­ci­pis del 2010 vaig ela­bo­rar un mapa que podreu obser­var al meu blog (www.​josepalbet.​com) en el qual mirava el món des de la pers­pec­tiva que dóna el meridià 180º, l'opo­sat al meridià de Gre­enwich, i vaig comp­tar les per­so­nes que viuen a banda i banda d'aquell oceà: 4.194 mili­ons de per­so­nes, de les quals 3.331 mili­ons són del cos­tat asiàtic. I des d'aquesta visió, no són Austràlia i Nova Zelanda les que que­den a l'altre punta del món, ho és Europa i espe­ci­al­ment la península Ibérica.

La glo­ba­lit­zació, que no és un con­cepte tòpic, vol dir la inter­co­mu­ni­cació pla­netària a través de la tec­no­lo­gia (de la ciència) –trans­port aeri, marítim i tele­co­mu­ni­ca­ci­ons– i ens està por­tant, o ens ha por­tat ja, pro­ba­ble­ment, a una nova era. Millor o pit­jor? Depèn de com cadascú l'afronti i de quin sigui el lle­gat final, quan en comenci una altra i puguem valo­rar aquesta. Però el que sem­bla segur és que quel­com de nou hi ha; si no fos així, per què als empre­sa­ris i direc­tius els hau­ria de pre­o­cu­par tant la com­ple­xi­tat? (vegeu Un món com­plex. el meu arti­cle de desem­bre de 2010). Tra­di­ci­o­nal­ment han bus­cat entorns pre­vi­si­bles perquè són més fia­bles, però avui no els tro­ben, i com que no els tro­ben, se'ls fa difícil arris­car, i si no arris­quen, no es creen llocs de tre­ball. És pot­ser això el que explica l'atur als EUA? En el cas del nos­tre, pot­ser és això, però també molts altres fac­tors lli­gats a la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'eco­no­mia i al nivell d'edu­cació de la soci­e­tat.

Què té a veure aquesta reflexió amb el mana­ge­ment? Doncs quel­com molt sen­zill d'intuir però molt com­pli­cat d'apli­car: ges­ti­o­nar amb la ment oberta i mini­mit­zar la por. El que ens ha d'enco­rat­jar és saber que en la his­to­ria de la huma­ni­tat hi hagut molts moments de nous mons i la gent se n'ha sor­tit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.