Avís per a navegants: són temps d'austeritat i la cosa va per llarg. L'aprovació per part del govern del projecte de llei d'estabilitat pressupostària suposa una nova volta al pany que tanca l'aixeta del broc gros. Impulsant la norma que limita la despesa de la Generalitat, l'executiu català es referma en la voluntat de contenir el dèficit dels comptes públics de manera més estricta fins i tot del que marcarà la futura llei orgànica espanyola que desenvoluparà la reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP. I és que el govern fixa en el 0,14% del producte interior brut el dèficit màxim permès pel 2018 i, d'aquesta manera, la norma catalana avança dos anys el termini donat pel govern espanyol per aconseguir quadrar els comptes. El govern català llança el missatge als mercats que la prioritat és pagar el deute.

El dèficit català s'ha disparat coincidint amb els anys més durs de la crisi. L'any passat suposava el 4,2% del producte interior brut, però la previsió del govern és que es vagi reduint de mica en mica fins que d'aquí a set anys sigui del 0,14%.

Segons el nou projecte de llei, el Departament d'Economia i Coneixement i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) seran els encarregats de calcular el dèficit estructural, a partir del saldo pressupostari (la diferència entre ingressos i despeses) en relació amb el PIB català. Els pressupostos s'elaboraran de manera que aniran reduint gradualment el dèficit fins a arribar a l'objectiu de dèficit estructural l'any 2018.

La norma també preveu que els límits respecte al dèficit i l'endeutament de la Generalitat es podran revisar “en situació de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència legalment declarades” que afectin de forma important els pressupostos de la Generalitat, quan “així ho apreciï el Parlament de Catalunya”.

La vicepresidenta Joana Ortega va posar de manifest ja abans de l'aprovació de la mesura que “és una mostra del rigor que posa per damunt de tot” la Generalitat però, malgrat que des del govern es descarta que els sacrificis per reduir els dèficits comprometin els serveis socials, queda obert l'interrogant sobre els efectes que l'estrenyiment de cinturó pugui tenir sobre l'Estat del benestar i si en el futur es repetiran moltes escenes com les que es van viure dijous a la seu de l'ICS (quan uns 400 professionals de la sanitat van irrompre a l'edifici de manera contundent com a protesta per les retallades de salaris).

I finalment es confirma que el FROB assumirà el control del 100% d'Unnim -que presidirà a partir d'ara Antoni Abad-, i del 90% de Catalunya Caixa. El Banc d'Espanya també controlarà el 93% de Novacaixagalicia. En total la factura per al contribuent puja a 7.551 milions d'euros.

A més, la setmana també ha vist el primer debat de política general de la IX Legislatura. Més enllà del galdós espectacle que es va viure al Parlament en l'intent de votació de dijous, un front comú de la majoria de grups de l'oposició ha acabat forçant el govern a presentar, abans del 10 d'octubre, els pressupostos de la Generalitat per al 2012.

D'altra banda, mentre transcendia la candidatura de la cinta catalana Pa negre als premis Oscar, el sector del cine valorava també l'acord entre el govern i les grans distribuïdores i exhibidores cinematogràfiques per doblar al català 25 pel·lícules a l'any el 2012. L'etern debat entre versió original i doblatge es decanta cap al costat de les veus impostades i fins a un 35% de les grans produccions de Hollywood seran doblades al català (fins ara la proporció era d'un 3%).

El setmanal glop de vinagre ha arribat en tren. L'acord entre França i l'Estat espanyol per promoure el corredor ferroviari central (amb un mastodòntic túnel de 40 quilòmetres a través dels Pirineus) i l'ambigüitat del ministre Blanco a l'hora de mostrar una posició clara sobre l'eix ferroviari mediterrani ha tornat a fer sobrevolar l'amenaça de la tronada Espanya radial.

En plena fira agrària de Sant Miquel a Lleida, la Junta de Castella i Lleó ha aprovat una subvenció d'1.190.687 euros per a la fructícola de Mollerussa Nufri per al seu projecte de 200 hectàrees de pomeres a Sòria.