0
Gran angular
Tarragona - 1 octubre 2011 2.00 h

ANTON VALERO

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL QUÍMICA DE TARRAGONA (AEQT)

“L'administració ha de decidir quina economia vol per a cada zona”

- Tarragona

La indústria química va generar l'any passat a l'Estat espanyol 53.000 milions d'euros, i un pessic important d'aquest negoci surt de l'entramat de fàbriques i xemeneies que configuren els polígons petroquímics de Tarragona. El president de l'AEQT, l'ens que agrupa 28 empreses del sector, és també el màxim responsable d'una d'elles: Dow Chemical.

La situació en què es troba la indústria química catalana (amb un creixement que ja situa la producció del clúster tarragoní en els mateixos nivells que en l'època precrisi) sembla un cas privilegiat en comparació amb les estretors que pateix la classe industrial en general. El secret?

El mercat químic a què servim nosaltres des del polígon de Tarragona és un mercat molt internacionalitzat. Això, òbviament, té avantatges però també desavantatges. L'economia espanyola ha anat més endarrerida en la recuperació que altres economies europees o mundials que gairebé no han tingut recessió. No dependre excessivament d'aquesta economia espanyola ha possibilitat tenir una bona capacitat de reacció.

És el que en diuen avantatges de la globalització.

És un punt fort per a les nostres instal·lacions. No és aplicable a tot el que tenim o fem, però sí a una gran part del producte. Però ja dic que, alhora, això també té el seu punt feble si no treballes fort per ser competitiu. Per això fem la crida a tenir una energia més barata, que sigui més competitiva com a mínim en l'àmbit europeu. Ens calen tots els serveis perquè quan entrem en els mercats, siguin europeus, siguin asiàtics, siguem competitius.

Insisteix molt en aquesta reivindicació d'aigua i energia barata. No li fa por que el sector químic acabi fent una certa sensació de xantatgista i que se li agafi mania?

Tots els sectors demanen el que necessiten. Les administracions han de prendre decisions, han de decidir quina economia volen, on volen posar l'èmfasi en l'economia d'una determinada zona. Hi ha altres sectors que demanen altres coses, i bé que són reclamacions molt lícites. Crec que des del punt de vista de l'administració la pauta que marqui va en funció del tipus de societat que vol. Així ho ha fet en el passat i així s'ha de fer ara, tant aquí com a fora. Mira què passa ara als Estats Units, on sembla que hi ha un retorn a la valoració de l'activitat industrial, i això és important que al nostre país també passi perquè, si no, acabem depenent massa de determinades activitats i, tot i que siguin importants per si soles, per tenir una economia sòlida cal una diversificació.

I la indústria assegura aquesta diversificació?

En aquest aspecte crec que la indústria a Tarragona, a Catalunya o a Espanya necessita una mica d'empenta per tornar a ser el que havia estat. Nosaltres hem estat el polígon químic més important de l'àrea mediterrània i hem de continuar treballant tots plegats per seguir-ho sent.

La capacitat de reacció que ha tingut la química per superar la crisi, és deguda més a la globalització del sector que no pas a l'atractiu del que surt de Tarragona? Vull dir si els vincles comercials que ja té el polígon han estat més determinants que no pas el producte que fa?

La resposta sempre és les dues coses. Si no tens un producte que sigui internacionalment acceptable, no pots arribar enlloc, i si no tens una xarxa comercial potent, tampoc tens cap possibilitat. I hi afegeixo a més la importància del fet de ser competitiu, la capacitat per posar el producte adequat al preu adequat. La competència és molt gran i hi ha determinades zones del món que presenten els seus avantatges des del punt de vista del cost de les matèries primeres. Aquestes coses fan que nosaltres hàgim d'estar contínuament treballant i buscant solucions per compensar-ho i ser competitius.

Ara n'hi ha d'altres que ho fan, però en temps passats Tarragona també s'havia beneficiat de la capacitat de treballar a més bon preu que els polígons químics del centre d'Europa.

El punt fort de Tarragona és el seu emplaçament. Estem relativament a prop de les matèries primeres i també dels mercats europeus. Però cal pensar que els grans pols químics europeus estan emplaçats en llocs estratègics des del punt de vista logístic perquè estan a la vora dels grans ports. Però també estan a prop dels grans mercats de la zona del centre Europa (França, Alemanya, Holanda). En aquesta lliga cada un té el seu paper i nosaltres tenim el nostre, que és defensar-nos i anar treballant perquè Tarragona tingui un pes específic important.

No el té?

El té, però és important que no el perdi i que, fins i tot, l'incrementi. Però la cosa no és fàcil perquè el món evoluciona ràpidament i els mercats químics tenen en Àsia una referència cada dia més important, uns volums més importants, i això impacta no només aquí, sinó també a la resta de mercats d'Europa.

És Àsia, doncs, el principal perill perquè determinades produccions volin i la química a Tarragona vagi perdent pes?

Miri, l'any 2010 hi haurà 9.000 milions de persones al món i tindran un nivell de vida molt superior al que hi ha ara. Hi ha molts països, molta gent, que estan avançant en nivells de vida i, per tant, el nivell de consum serà el doble del que hi ha ara. Això vol dir que d'oportunitats n'hi ha per a tothom, però el que s'ha de fer és saber estar a lloc i saber-hi estar amb la proposició de valor que cada un pugui tenir. Evidentment, això genera riscos, perquè de riscos sempre n'hi ha, però els riscos també són oportunitats. Per tant, la clau de les persones que estan al cap davant de les empreses és saber convertir els riscos en oportunitats. Aquesta és la missió que tenim nosaltres, però no només nosaltres, sinó també tots els que ens envolten. Per això hem parlat, i parlem sovint, amb el Port, la Universitat i les administracions. Si som capaços, que ho som, de posar-nos d'acord en temes bàsics i estratègics, nosaltres aquí podem fer feina. Però això no passa per una fórmula gratuïta, sinó que és a base de treball.

Ha parlat de la importància que té la proximitat amb el mercat. És per això que vostè ha pronosticat alguna vegada que el mercat del nord d'Àfrica ha de ser un bon mercat per al clúster tarragoní?

Algèria, el Marroc, el nord d'Egipte... Si vas sumant, de seguida sumes un mercat potencial de 200 milions d'habitants. El potencial d'aquesta zona és evident que hi és. En aquest sentit, tot el que està passant al nord d'Àfrica dóna una mica de llum per estar amatents i veure com evolucionarà tot plegat. És un mercat engrescador, és clar, però els canvis no passen d'un dia per l'altre. El potencial hi és i esperem que les oportunitats algun dia també hi siguin.

“L'aposta pel ferrocarril ha de ser clara, ja que el transport per carretera ens penalitza”

Anton Valero no aixeca la veu quan en parla, però no pot dissimular la fermesa quan se li demana l'opinió sobre les infraestructures que han de canalitzar i donar sortida a la producció del polígon químic tarragoní: “Les infraestructures hi són, però són millorables.” En especial, dos temes centren els maldecaps del president de l'AEQT: l'autovia A-27 fins a Montblanc (per connectar per carretera amb el mercat espanyol) i, sobretot, el ferrocarril que ha de servir de passadís fins al cor d'Europa. “L'ample de via europeu és una necessitat, però no només en l'àmbit industrial, sinó també des del punt de vista de la societat tarragonina.” Valero és del parer que el transport per carretera és una opció poc vàlida a mitjà termini –“És evident que les emissions de CO2 es penalitzaran”– i per això veu en un ferrocarril eficaç la plataforma per poder posar el producte en els mercats europeus a preus competitius.

El president de l'AEQT no només s'aferra a la sostenibilitat quan parla d'euros, sinó que també es posa pedagògic a l'hora d'assegurar que “la major part del producte que surt de Tarragona és producte no nociu: són bàsicament plàstics”.

El seny d'un home del terreny

Dow Chemical és el principal productor de plàstics a tot el món i Anton Valero ocupa la direcció de la seva divisió ibèrica (l'any passat va tenir un creixement de vendes del 15%). La seva trajectòria a l'empresa nord-americana és llarga, ja que és a la planta tarragonina des del 1983, però abans havia treballat com a enginyer de procés a la fàbrica que Dow té a Rheinmünster (Alemanya).

Anton Valero és home del terreny, natural de Riudecols, i llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, i la primavera passada va ser reescollit per un període de tres anys més al capdavant de l'AEQT.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a