Borsa

Itàlia, nou focus de tensió

Les peces del dòmino de la crisi del deute europeu s'amplien, i Itàlia entra en la travessa per ser el següent país rescatat. La borsa es contagia dels nervis però eixuga les pèrdues.

A part del temporal per la crisi del deute, les revisions a la baixa de les perspectives de creixement no conviden els inversors a entrar
en el parquet

Els inver­sors no poden tenir ni un minut de res­pir. La crisi del deute sobirà que ofega la zona euro des de fa ja més de 18 mesos (comp­tant des de la demanda d'ajuda de Grècia a la Unió Euro­pea) està posant con­tra les cor­des Itàlia, següent peça en el dòmino que ja con­for­men els països amb plans de res­cat damunt la taula –Grècia, Irlanda i Por­tu­gal–. I el ner­vi­o­sisme que això està gene­rant s'ha reflec­tit durant les dar­re­res jor­na­des en els mer­cats de renda vari­a­ble. Els prin­ci­pals índexs bor­sa­ris han tor­nat a viure una set­mana intensa, en què els dub­tes sobre el futur de la zona euro els han fet recu­lar mal­grat aca­bar diven­dres min­vant el ver­mell del balanç set­ma­nal ja que es res­pi­rava més tran­quil·litat en el mer­cat de deute.

La borsa espa­nyola, espe­ci­al­ment cas­ti­gada pels temors que el con­tagi del deute sobirà acabi per tom­bar el país, ha retro­ce­dit un 0,47% en cinc jor­na­des i diven­dres es va aco­mi­a­dar en els 8.556,10 punts. Amb aquest tan­ca­ment, el selec­tiu índex espa­nyol enca­dena dues set­ma­nes d'anco­ra­ment en ter­reny nega­tiu i d'ençà que va començar el novem­bre ha per­dut un 4,45% (només ha tan­cat tres jor­na­des aquest mes amb guanys) i ha apu­jat fins al 13,22% la minusvàlua anual de l'índex.

Un cop superat el dar­rer capítol de la crisi grega, amb Papan­dreu fora del govern, el tem­po­ral en les prin­ci­pals pla­ces finan­ce­res ha vin­gut d'Itàlia, on s'han d'apro­var un seguit de mesu­res per superar la crisi econòmica. No obs­tant això, el país de Sil­vio Ber­lus­coni va des­per­tar la des­con­fiança i els atacs dels espe­cu­la­dors van fer dis­pa­rar la prima de risc cap a nivells màxims històrics i alhora els índexs euro­peus van cotit­zar amb pèrdues. Els mer­cats no veuen amb bons ulls el seu pri­mer minis­tre, Sil­vio Ber­lus­coni, i els rumors sobre la seva sor­tida del govern van ser rebuts amb alces dels índexs i des­cen­sos en la prima de risc. El poste­rior des­men­ti­ment d'Il Cava­li­ere va retor­nar el ver­mell als índexs i els ner­vis sobre el que pugui pas­sar amb el país italià als inver­sors (que espe­ren la mate­ri­a­lit­zació de la dimissió de Ber­lus­coni i la for­mació d'un nou govern en les pròximes hores).

Puzle euro­peu.

A mit­jan set­mana el com­por­ta­ment dels mer­cats no va millo­rar, ans al con­trari, amb l'anunci de l'existència de nego­ci­a­ci­ons en secret d'Angela Merkel i Nico­las Sarkozy per crear una Europa de dues velo­ci­tats. En el decurs de la jor­nada va arri­bar el des­men­ti­ment d'aquests rumors, però la des­con­fiança envers el tren­ca­clos­ques euro­peu va con­ti­nuar crei­xent i els índexs van ser objecte de des­cen­sos impor­tants (al vol­tant del 2%). Fins i tot Wall Street es va con­ta­giar de la incer­tesa i el Dow Jones va superar els des­cen­sos euro­peus, ja que va recu­lar un 3,20% dime­cres. I és que als EUA veuen amb pre­o­cu­pació tot el que està pas­sant a Europa, atès que de la sor­tida de la crisi del deute depèn l'evo­lució de l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana.

Amb aquest pano­rama, els atacs dels espe­cu­la­dors han anat més enllà i fins i tot França s'ha vist esquit­xada. La prima de risc del deute gal es va dis­pa­rar a cotes històriques per rum-rums que indi­ca­ven una pos­si­ble rebaixa de la màxima qua­li­fi­cació cre­ditícia del país. Els rumors van pren­dre cos dijous amb una nota de Stan­dard&Poor's en què infor­mava els cli­ents de la rebaixa del ràting a França. Però la sang no va arri­bar al riu ja que S&P va rec­ti­fi­car asse­nya­lant que es trac­tava d'un error, i va man­te­nir el ràting francès. I per si la crisi del deute sobirà no fos prou per fre­nar l'entrada de diner en la renda vari­a­ble, la part macro­e­conòmica tam­poc no ajuda gens. En les dar­re­res jor­na­des han estat diver­sos els avi­sos sobre un alen­ti­ment de l'eco­no­mia en el dar­rer tri­mes­tre. El BBVA ha rebai­xat les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment de l'eco­no­mia espa­nyola i con­si­dera greu la situ­ació econòmica del país. Per la seva part, la Comissió Euro­pea (CE) també ha reta­llat les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment del PIB espa­nyol tant per l'exer­cici actual com pel 2012. Els mals augu­ris no se cen­tren només en l'Estat espa­nyol, atès que la CE ha asse­nya­lat una forta desac­ce­le­ració en la zona euro, on han cres­cut els ris­cos d'entrar en recessió. La pro­pera set­mana els inver­sors podran veri­fi­car si les dades macro recu­llen aques­tes pre­vi­si­ons de fre­nada en l'eco­no­mia, atès que els pròxims dies es publi­ca­ran el PIB d'Ale­ma­nya, d'Espa­nya i de la zona euro. Aquests indi­ca­dors, jun­ta­ment amb el que passi a Itàlia, seran deter­mi­nants en l'ave­nir de les bor­ses. I per si algú encara no ho té clar, cal recor­dar que aquests mer­cats són només per a pro­fes­si­o­nals i que els experts acon­se­llen als petits inver­sors veure la cursa des de la bar­rera, on no hi ha ris­cos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.