El Col·legi d'Advocats de Barcelona estrena centre de mediació
Vol impulsar aquesta via de resolució de conflictes més ràpida i econòmica i menys traumàtica que resoldre les diferències al jutjat
Se salva una convivència que si vas per la via judicial no es recupera mai.
El Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) va inaugurar el 15 de novembre el Cemicab, un servei per promoure la mediació entre l'advocacia, els ciutadans, les empreses i les institucions. “L'objectiu és facilitar un nou servei per als advocats i que, a través de l'ús de la mediació com a via de resolució de conflictes quotidians alternativa als jutjats, els ciutadans coneguin els seus avantatges de la mediació”, va afirmar el degà de l'ICAB, Pedro L. Yúfera, segons el qual la mediació “pot ajudar a descongestionar l'administració de justícia”.
La mediació és un mètode alternatiu per a la resolució de conflictes que té per objectiu evitar en la mesura del possible el procediment judicial contenciós. Els mediadors intenten solucionar el conflicte existent entre les parts, sota els principis de voluntarietat, confidencialitat i imparcialitat. El mediador escolta les parts, i intenta que siguin elles mateixes les que trobin la millor alternativa per solucionar el seu conflicte. Tot el contingut del procés de mediació és absolutament confidencial, i tot el que s'hagi tractat té reflex a l'acta final de mediació que, simplement, contindrà de forma breu els acords als quals s'ha arribat o la manifestació que la mediació s'ha intentat sense èxit.
La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va explicar en l'acte d'inauguració que “l'objectiu final és descongestionar els jutjats i que les persones tinguin més agilitat per a resoldre les seves diferències”.Tot i que el degà i la consellera posen èmfasi que la mediació pot descongestionar els jutjats, la diputada de la junta de govern de l'ICAB i responsable del Cemicab, Elena Moreno Duran, matisa que això és només una conseqüència que es deriva de l'avantatge principal: “Si hi ha èxit, no es trenca la relació, se salva una convivència que si vas per la via judicial no es recupera mai. La mediació pot permetre reduir costos personals i econòmics als ciutadans i que siguin ells mateixos els que puguin contribuir amb les seves propostes a resoldre satisfactòriament les controvèrsies entre les parts.” L'estalvi en temps i diners en comparació amb un procediment judicial és “incommensurable”, ja que el conflicte es pot resoldre en tres o quatre sessions, que surten a 120 euros cadascuna, a pagar a mitges entre les dues parts.
L'ICAB compta amb uns 300 advocats mediadors, amb la titulació del màster o experiència equivalent en diferents àmbits nacionals i internacionals, que podran accedir al registre del Cemicab i obtenir una sèrie de serveis com ara el registre d'actes i certificacions, sessions informatives, formació continuada i assessorament especialitzada per part d'un comitè tècnic. Un requisit imprescindible per poder estar registrat en aquest centre és realitzar formació continuada.
El Cemicab inicia la seva activitat promovent la mediació en l'àmbit civil, mercantil, familiar, però també en temes de consum, medi ambient i educació, i és partidari que es modifiqui la legislació de manera que s'ampliï els àmbits en què es pot utilitzar, ja que la norma es concentra massa en l'àmbit civil i mercantil i hauria d'adoptar una posició transversal que inclogués també els sectors administratiu i tributari. Moreno es molt crítica amb els avantprojectes de la futura llei de medicació, ja que al seu parer caldria incentivar la participació de les parts en la mediació en comptes de plantejar-ho com una obligació de tràmit abans d'accedir a la via judicial. La mediació s'utilitza sobretot en casos com el règim de visites, les herències i problemes en comunitats de propietaris, encara que també pot ser útil en casos de desnonaments.
La primera llei catalana de mediació data del 2001, quan només es preveia per a l'àmbit familiar (conflictes de la persona i la família que poden ser plantejats judicialment), i en el 2009 es va ampliar a l'àmbit de relacions comunitàries (qualsevol qüestió en matèria de dret privat que pugui conèixer-se judicialment). La consellera va explicar que des del seu departament s'està tramitant un reglament per desenvolupar la llei de mediació en el dret privat de 2009 i que preveuen tenir-lo llest durant el 2012.
Els jutges de primera instància han derivat des de començaments d'any a Catalunya 300 casos perquè seguissin un procés de mediació fora de l'àmbit judicial, mentre que en tot l'any 2010 només n'hi van enviar una trentena.
El mediador ajuda, l'àrbitre decideix
La mediació és una eina de resolució extrajudicial dels conflictes que no s'ha de confondre amb l'arbitratge. En la primera, la solució depèn de les parts i el mediador només ajuda a intentar arribar a un pacte, mentre que en l'arbitratge la decisió de l'àrbitre –el laude– és de compliment obligat.
El laude té el mateix valor que una sentència i no és recurrible, i en el cas que una part no en faci cas el jutjat de primera instància l'executa de manera automàtica.
Es poden sotmetre a arbitratge tots els conflictes de contingut econòmic que entren dins l'àmbit del poder de disposició de les parts. Per exemple, l'objecte del 25,7% dels 71 casos que l'any passat va administrar el Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) era societari i de compravenda d'accions; el 25,7%, de construcció; el 8,5%, de reconeixement de deute; el 7,1%, de contractes de compravenda, i el 7,1%, d'arrendament de serveis. La quantia mitjana en disputa era de 970.935 euros, amb un màxim d'11,5 milions i un mínim de 500 euros. La durada mitjana dels procediments arbitrals del TAB va ser el 2010 de 4,8 mesos.
La submissió a arbitratge es produeix mitjançant un conveni arbitral que ha d'incorporar-se com a clàusula de jurisdicció en els contractes que subscriguin les parts i, en el cas de societats, mitjançant la seva incorporació als estatuts de la societat.
El 10 de juny va entrar en vigor una reforma de la llei d'arbitratge que amplia el tipus de professionals que poden ser àrbitres en la modalitat de dret, que fins llavors estava reservada per als advocats.