Als darrers dies, entre les notícies electorals i les negres cròniques sobre el deute espanyol, s'esmunyia en la plana econòmica el rumor d'una possible entrada de Qatar Airways al capital de Spanair. Abans, però, i després de força diner públic, la Cambra de Comerç de Barcelona hi abocarà uns quants milions d'euros, tot esperant que l'aposta acabi amb un desembarcament del capital àrab a l'aerolínia catalana.

L'interès de l'aerolínia àrab per Spanair s'inscriu en un impuls sense precedents dels països de l'Orient Mitjà per l'aviació. L'emir de Dubai anomena aquesta regió la Terra Mitjana, el punt intermedi entre les grans rutes marítimes i aèries mundials, connexió entre Europa, Àfrica i Àsia. Fins i tot, les línies entre l'Extrem Orient i Amèrica passen amb preferència per l'Orient Mitjà i Europa, on poden recollir més càrrega i passatgers que a la inhòspita ruta transpacífica. En aquest context i amb l'entrada de Qatar Airways a Spanair, l'aeroport de Barcelona es podria posicionar en el tan anhelat hub entre Europa, l'Orient Mitjà i Amèrica. D'això se'n poden derivar importants beneficis per al teixit empresarial català, com per exemple amb la reparació i el manteniment d'aeronaus, que ara és testimonial a l'hangar d'Ibèria. Les aerolínies de l'Orient Mitjà han esdevingut ja els principals clients de Boeing i Airbus. Fa tot just uns dies, la pròpia Qatar Airways feia una comanda de 88 avions Airbus, que s'uneixen als més de 150 ja encarregats als constructors americans i europeus, per valor d'uns 40.000 milions de dòlars. Al mateix temps, Abu Dhabi ha dut a terme un seguit d'inversions estratègiques en proveïdors de tecnologia aeronàutica, com Strata, Piaggio Aero i l'encara negociada compra de la basca Aernnova. L'aposta àrab per l'aeronàutica, alimentada pels petrodòlars, és, per tant, ferma i irreversible.

El mes d'octubre passat l'Associació d'Exportadors Aeronàutics (Aero), creada recentment en el si de la patronal Pimec, organitzava una de les primeres missions comercials a l'Iraq. Tot i que encara és lluny dels seus homòlegs àrabs, aquest país ja gestiona des del mes de juliol els seus ingressos pel petroli, uns 60.000 milions de dòlars l'any, transferits definitivament pels americans. Amb la previsió de duplicar la producció de cru, aquesta xifra es podria fàcilment multiplicar en breu, una bona part de la qual s'invertirà a desenvolupar el sector del transport. Ara que el país ha recuperat també el control del seu espai aeri, l'Iraq es planteja fer importants comandes d'avions i remodelar i ampliar els principals aeroports, uns projectes en què algunes empreses catalanes ja s'estan posicionant.

Després de més d'una dècada de reivindicacions i iniciatives de tota mena, el desitjat impuls de l'aeronàutica a Catalunya podria arribar de la combinació d'una greu crisi financera, que limita els impulsos recentralitzadors de l'Estat i les aerolínies de bandera, i de l'empenta dels inversors àrabs, decidits a pilotar el futur del transport aeri.