Els sis intents fallits de crear ocupació estable
Les diferents reformes laborals aprovades des de l'any 1984 no han aconseguit eradicar la volatilitat del mercat de treball i l'elevada temporalitat. La principal errada, segons els experts, ha estat la persistència en les mateixes mesures, reforma rere reforma
El poc èxit de les modificacions està lligat també al feble model econòmic
La primera va instaurar un mercat dual entre contracte temporal i indefinit
Totes les reformes laborals que s'han fet des de l'entrada en la democràcia han partit de la voluntat de crear ocupació i posar fi a la volatilitat del mercat de treball. A partir de l'any 1984 també han pretès reduir la dualitat entre contractes temporals i fixos. La història recent ens mostra que les sis reformes laborals no ho han aconseguit resoldre i que la taxa d'atur s'ha disparat en moments de crisi, molt per sobre dels veïns europeus (mireu gràfic).
L'economista José Ignacio Conde-Ruiz explica que la principal errada ha estat la persistència en les mateixes mesures. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, a la darrera conferència del cicle Empenta del Col·legi d'Advocats de Barcelona atribuïa a un model econòmic feble els mals endèmics del mercat de treball. “No es deu a la manca de flexibilitat, sinó no s'hauria augmentat 3 milions el nombre d'aturats”, sentenciava Gallego.
1984.
La primera reforma laboral després de la promulgació de l'Estatut dels Treballadors es va produir l'any 1984. Dos anys després de la victòria socialista es va aprovar una reforma pactada. Amb una taxa d'atur per sobre del 21%, l'objectiu fonamental va ser la creació de llocs de treball, i per assolir-ho varen impulsar la contractació temporal, potenciant el contracte de foment a l'ocupació. Si es miren les dades dels mesos i anys posteriors a la reforma s'evidencia que l'objectiu s'havia complert. De fet, els quatre anys següents, els contractes temporals van passar a tot l'Estat de 2,5 milions a més de 5 milions. Ara bé, aquestes bones notícies tenien una part de perversió perquè es van convertir en un mecanisme de substitució de contractes fixos per temporals. La temporalitat es va instaurar des d'aleshores a casa nostra per no marxar. Actualment continua sent pràcticament el doble de la de l'UE.
1994.
La segona reforma laboral arriba una dècada després i sense el consens dels agents socials. Amb una taxa d'atur que se situava en màxims històrics (a Espanya, 24,2%, i dos punts per sota a Catalunya), la seva intenció va ser corregir la taxa de temporalitat que havia provocat l'anterior reforma. Tot i que ha estat considerada la més important de totes les aprovades fins ara, va fracassar en el seu intent per reduir el pes dels empleats temporals. Es va eliminar el contracte de foment a l'ocupació però l'empresariat va seguir acudint a d'altres fórmules de contractació temporal. Les xifres ho confirmen: entre els anys 1994 i 1997 va créixer un 61%. La reforma sí que va aconseguir generar ocupació, encara que de nou va ser a costa de la contractació temporal.
1997.
Dos anys després d'accedir José María Aznar a la presidència, aconsegueixen la tercera reforma, aquesta vegada amb el consens dels sindicats i empresaris. De nou, es marquen l'objectiu doble de reduir la taxa d'atur i evitar que continuï augmentant la taxa de temporalitat. Per a la primera fita s'introdueix una nova figura contractual indefinida, amb una indemnització menor en el cas d'acomiadament objectiu declarat improcedent. I s'elimina el contracte de llançament de la nova activitat, per donar menys ales a la temporalitat. Encara que tampoc van aconseguir l'objectiu de reduir la contractació temporal, sí que va frenar el seu ritme de creixement, i es va aconseguir reduir la taxa d'atur considerablement.
2001.
La quarta reforma va arribar sense el consens i en una situació laboral millor que en anys anteriors. L'objectiu era ampliar en el temps les mesures de la darrera reforma i reduir la taxa de temporalitat de nou, que suposava el 35% del total. L'inici de la “dècada prodigiosa” va contribuir també a augmentar el nombre de persones ocupades. Un any després el govern d'Aznar va aprovar el famós decretazo, la major part de les mesures van acabar suspenent-se per la pressió social.
2006.
En la cinquena reforma, de nou sota govern socialista, s'acorda amb els consens de sindicats i patronals mesures per afavorir principalment la conversió de temporals en fixos amb la reducció de cotitzacions empresarials.
2010.
Zapatero aprova una reforma per atacar els efectes de la crisi sobre el mercat de treball, i un any després reconeix que ha estat ineficaç.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.