Neurociència i creativitat

La inves­ti­ga­dora de Har­vard She­lley Car­son els ha posat en relleu en els seus tre­balls. El nos­tre cer­vell con­necta, raona, visu­a­litza, absor­beix, trans­forma, ava­lua i flu­eix. Com­par­tim amb Picasso o Ein­stein aquests matei­xos estats cere­brals. La clau és com els inter­con­nec­tem. I això, més enllà de la genètica, depèn fona­men­tal­ment de fac­tors lli­gats a l'apre­nen­tatge. Si som capaços d'esti­mu­lar i crear con­ne­xi­ons neu­ro­nals entre els set estats ano­me­nats, la nos­tra vida cre­a­tiva serà molt més potent. Per exem­ple, un direc­tor d'empresa inno­va­dor ha de saber absor­bir i con­nec­tar (lle­gir les dades de l'entorn, del mer­cat, dels con­su­mi­dors), visu­a­lit­zar (cons­truir esce­na­ris de futur), rao­nar i ava­luar (pen­sar amb lògica i sen­tit comú) i, final­ment, trans­for­mar i fluir (crear tàcti­ques i estratègies ope­ra­ti­ves que per­me­tin inno­var i aug­men­tar els resul­tats de l'empresa).

Els neu­ro­ci­entífics cada vagada tenen més clar que qui no es cap­bussa en els som­nis tindrà més difi­cul­tats per mani­fes­tar la cre­a­ti­vi­tat. Pri­mer cal ima­gi­nar el que volem acon­se­guir, després tre­ba­llar-hi de valent durant un temps, dei­xar que el cer­vell reor­ga­nitzi la infor­mació (procés cone­gut com a incu­bació) i, final­ment, espe­rar que les idees o els resul­tats vagin arri­bant, pro­ducte de tot el procés ante­rior. Si for­cem massa les deci­si­ons raci­o­nals i imme­di­a­tes, estem des­a­pro­fi­tant tots els con­tin­guts incons­ci­ents del cer­vell, que alguns autors xifren en un noranta vuit per cent del con­tin­gut total d'infor­mació.

Actuar així vol dir con­ce­bre alhora dos pen­sa­ments opo­sats, tot i accep­tar-los. Per exem­ple, pen­sar que els hos­pi­tals són agra­da­bles i també des­a­gra­da­bles pot por­tar a desen­vo­lu­par idees per fer-los més atrac­tius o per can­viar-ne l'essència deco­ra­tiva, com fa l'hos­pi­tal de Sant Joan de Déu en col·labo­ració amb la Fun­dación CurArte.

Ser cre­a­tiu no és tant fer coses a par­tir del no-res sinó com­bi­nar de mane­res noves idees que ja exis­tei­xen. Cal que entre­nem la nos­tra ment per poten­ciar-ne les capa­ci­tats analògiques. Per exem­ple: què tenen en comú un bolígraf, un got i una cadira?

Els neu­ro­ci­entífics saben que el cer­vell s'adapta cons­tant­ment a les nove­tats i que genera models nous, lle­vat de si l'hem con­ver­tit (com passa sovint) en un òrgan repro­duc­tor de ruti­nes. Tenir un cer­vell jànic, que passa d'un estadi men­tal a l'altre amb faci­li­tat, que com­bina i somia pos­si­bi­li­tats noves, és la base per ser cre­a­tiu i inno­var.