El diner ha retor­nat als par­quets i els prin­ci­pals índexs bor­sa­ris inter­na­ci­o­nals han rebo­tat amb força des de mínims a l'abric de diver­ses notícies que han fre­nat l'espi­ral bai­xista en què van caure al novem­bre. En un pri­mer moment els inver­sors van rebre amb opti­misme les con­ver­ses entre Ale­ma­nya i França per mirar de tro­bar la millor solució al caos actual arran de la crisi de deute euro­peu. Tot i que el país que diri­geix Angela Merkel es nega a eme­tre euro­bons els mer­cats van començar la set­mana pre­ve­ient un canvi en la postura ale­ma­nya, mal­grat no tenir argu­ments per espe­rar tal cosa. Tant se val! Els índexs van remun­tar amb força i dilluns va ser un dia de festa (l'Íbex 35 es va reva­lo­rar un 4,59% men­tre l'EuroS­toxx-50 pujava un 5,23% i el Dax ale­many un 4,60%).

Mal­grat que en avançar la set­mana els diri­gents euro­peus van con­fir­mar pro­ble­mes en les nego­ci­a­ci­ons per aug­men­tar el fons de res­cat i per tro­bar inver­sors que hi par­ti­ci­pin, els índexs van aguan­tar el tipus amb min­ses reva­lo­ra­ci­ons en la sessió de dimarts men­tre es rela­xava la pressió al vol­tant del deute euro­peu. Aquesta treva en el mer­cat de deute va per­me­tre a Itàlia col·locar el seu paper, amb una forta demanda que va cobrir l'oferta tot i que a un preu més ele­vat. Un nou motiu per ani­mar els inver­sors. Però no va ser fins dime­cres quan els índexs van repren­dre el camí dels guanys ini­ciat dilluns i van cele­brar amb sig­ni­fi­ca­ti­ves alces l'actu­ació con­junta dels prin­ci­pals bancs cen­trals per apor­tar una mica de llum a uns par­quets plens d'ombres.

Reserva Fede­ral (FED), Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Banc d'Angla­terra, Banc de Suïssa, Banc de Canadà i Banc del Japó van llançar un mis­satge d'uni­tat als mer­cats en anun­ciar una injecció de liqui­di­tat per a l'ofe­gat sis­tema ban­cari que va ser rebut amb puja­des en la renda vari­a­ble i un des­cens en les pri­mes de risc dels països més asset­jats dar­re­ra­ment (per­me­tent que l'espa­nyola aban­donés el nivell dels 400 punts bàsics). Els guanys dels prin­ci­pals índexs van vore­jar el 4% (un 3,96% per a l'Íbex 35, un 4,31% per a l'EuroS­toxx-50 i un 4,98% per al Dax Xetra) alhora que el mer­cat donava suport a la dar­rera sub­hasta del Tre­sor espa­nyol, que col·locava el 100% dels bons a una ren­di­bi­li­tat per sobre del 5%.

El bon com­por­ta­ment enre­gis­trat pel con­junt d'índexs inter­na­ci­o­nals en la set­mana, i del que en aquesta ocasió el mer­cat espa­nyol no s'ha man­tin­gut al marge, ha permès al selec­tiu índex reva­lo­rar-se un 10% en cinc ses­si­ons, i s'ha avançat així al cone­gut com a “ral·li de cap d'any” més típic de dates nada­len­ques. L'Íbex 35 ha sal­tat un altre cop per sobre dels 8.000 punts que va per­dre dimarts de la set­mana ante­rior i es va aco­mi­a­dar diven­dres en els 8.558,60 punts, nivell que l'ha aju­dat a eixu­gar part de les pèrdues anu­als que arros­se­gava l'índex fins a situar-les en el 13,19%.

Pel que fa al balanç del novem­bre, fina­lit­zat dime­cres pas­sat, cal des­ta­car que l'Íbex 35 va tan­car el mes amb una dava­llada del 5,64% que hau­ria estat molt més gran sense les reva­lo­ra­ci­ons que va sumar l'índex en el pri­mer tram de la set­mana.

**Set­mana de ner­vis. I després del bon to mos­trat pels par­quets en els dar­rers dies, els inver­sors s'enfron­ten a una set­mana en què els ner­vis seran molt pre­sents. Per una banda el con­sell d'admi­nis­tració del BCE té una cita relle­vant el pro­per dijous i els mer­cats espe­ren un nou movi­ment del banc emis­sor que situï el preu del diner en l'1%.

Aquesta seria, en cas de pro­duir-se, la segona reta­llada dels tipus d'interès que el nou pre­si­dent del BCE, Mario Draghi, rea­litza com a mesura d'estímul econòmic. Tot i que cal veure si final­ment la tiso­rada arri­barà a Frank­furt, els inver­sors esta­ran molt pen­dents del que passi dijous a la seu del BCE.

D'altra banda, l'expec­tació dels mer­cats se cen­trarà també en la cimera pre­vista pel pro­per. Els inver­sors espe­ren que d'una manera defi­ni­tiva els diri­gents de la zona euro esti­guin a l'alçada de la deli­cada situ­ació econòmica i finan­cera i tro­bin la solució per posar fi a la crisi de deute sense dei­xar ser­rells per a més enda­vant.

Si la cimera arriba a bon port i es dis­se­nyen les bases per treure Europa del pou, l'opti­misme pot envair els par­quets i el ral·li de cap d'any es podria ence­tar -o con­ti­nuar- amb alces sig­ni­fi­ca­ti­ves. Però després dels dar­rers esde­ve­ni­ments, els inver­sors estan negui­to­sos, perquè en el cas que el des­a­cord no per­meti posar en marxa cap solució, la decepció diri­girà les bor­ses cap a ter­reny nega­tiu i escom­brarà els guanys obtin­guts aquesta set­mana. El futur de la zona euro està en joc i ja no queda temps per per­dre el temps.