Poc ha durat l'ale­gria en els par­quets inter­na­ci­o­nals per les solu­ci­ons a la crisi de deute que van dis­se­nyar els diri­gents euro­peus en la cimera cele­brada el pas­sat dia 9. Tot i acon­ten­tar els inver­sors en un pri­mer moment (l'Íbex-35 va pujar un 2,23% l'últim dia de la cimera), les con­clu­si­ons a què van arri­bar els polítics euro­peus van dei­xar un regust amarg en els par­quets que van ence­tar la set­mana amb un nou dilluns negre (i ja en són uns quants d'ençà que començà l'any). Els prin­ci­pals índexs euro­peus van caure al vol­tant d'un 3% en la pri­mera sessió set­ma­nal col­pe­jats per la manca de mesu­res urgents per fer sor­tir la zona euro de la crisi.

La situ­ació és pre­o­cu­pant segons tots els polítics i els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, però les solu­ci­ons gai­rebé sem­pre dei­xen a mit­ges uns mer­cats que volen veure resolta la crisi de forma defi­ni­tiva. I això es reflec­teix una vegada i una altra en una fugida en bloc dels inver­sors cap a actius més segurs. O sim­ple­ment per roman­dre en liqui­di­tat, en espera de temps millors.

Ni tan sols aquesta set­mana ha aguan­tat l'enves­tida la moneda única euro­pea, fins ara ali­ena als vai­vens dels índexs bor­sa­ris euro­peus. L'euro ha tocat mínims del dar­rer any en el mer­cat de divi­ses, en can­viar-se a 1,29 dòlars, fet que ha estat inter­pre­tat pels experts com una fugida de tot el que tin­gui a veure amb l'euro i la crisi que col­peja els països que en for­men part.

Això no obs­tant, els mer­cats també envien senyals con­tra­dic­to­ris. En les dar­re­res ses­si­ons el pes­si­misme impe­rant en els par­quets s'ha vist con­tra­res­tat de forma rela­tiva per la bona aco­llida que han tin­gut les dife­rents sub­has­tes de deute públic cele­bra­des a dos dels països que estan al cen­tre de la diana.

Itàlia va acon­se­guir rebai­xar l'interès dels seus bons a un any dilluns i va comp­tar amb una forta demanda de paper. I el Tre­sor espa­nyol va cele­brar reei­xi­des col·loca­ci­ons en el decurs de la set­mana que li per­me­ten pagar menys per eme­tre deute (tant lle­tres a 12 i 18 mesos com obli­ga­ci­ons amb dife­rents ven­ci­ments).

Les ele­va­des ren­di­bi­li­tats que s'estan pagant son un ham molt sucu­lent per molts inver­sors amb aversió al risc, que veuen com aquests pro­duc­tes superen amb escreix el tipus d'interès que paguen els bancs pels dipòsits dels seus cli­ents, fet que ha ele­vat la demanda d'aquest paper i ha fet caure la ren­di­bi­li­tat.

A part dels dub­tes gene­rats al vol­tant de la cimera euro­pea i la des­con­fiança envers els seus acords, l'ambi­ent en les dar­re­res ses­si­ons s'ha enra­rit per la sor­tida a escena de l'agència Moody's (que no es creu que la cita euro­pea hagi tro­bat la solució a la crisi) i per les pre­vi­si­ons poc opti­mis­tes de l'Orga­nit­zació per a la Coo­pe­ració i el Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic (OCDE) amb vista al pro­per any que entre­llu­quen ele­vats riscs a com­ba­tre.

Tam­poc Stan­dard&Poor's s'ha vol­gut que­dar fora de la ‘festa' i dijous va afe­gir més lle­nya al foc en rebai­xar la qua­li­fi­cació a una desena d'enti­tats finan­ce­res espa­nyo­les (entre les quals hi ha Cai­xa­bank, Banco Popu­lar, Bankin­ter i Banc Saba­dell). Així, els números ver­mells s'han ins­tal·lat en els par­quets durant les dar­re­res cinc ses­si­ons i només en una -dijous- l'Íbex-35 va acon­se­guir tan­car el dia amb lleu­gers guanys -per sota de l'1%.