El vaixell que comparteixen fabricants i concessionaris avança en una sola direcció quan es tracta de reclamar un pla per reactivar el mercat de turismes, però en molts altres aspectes els dos navegants remen en direccions oposades. La màxima escenificació d'aquesta divergència es va donar el febrer passat quan el Congrés va rectificar -per primer cop en la història de la democràcia- respecte d'una esmena a la llei d'economia sostenible aprovada quinze dies abans i que beneficiava els concessionaris per sobre dels fabricants. L'objectiu era regular les relacions d'ambdues parts per evitar els abusos que habitualment es donen de part dels grans -és a dir, els fabricants– sobre els més petits –els venedors.

La polèmica, que va fer saltar pels aires la relació entre uns i altres, es va tancar amb la promesa d'una futura llei de distribució que hauria de servir per regular aquestes relacions, i no només al sector de l'automoció, sinó també a qualsevol altre. Però l'avançament de les eleccions generals ha deixat el projecte de llei a mig camí, amb la qual cosa el buit legal ha tornat a imperar.

Les reclamacions clau dels concessionaris -principals interessats a tenir la llei- és que els fabricants no els puguin facturar sense més ni més cotxes que no han demanat només per complir els seus objectius de vendes, però sobretot que en el moment de reestructuració de les xarxes de distribució es fixin unes compensacions proporcionals a les inversions realitzades. “Són els fabricants els que ens han obligat a contractar un determinat nombre de treballadors especialitzats i a fer unes fortes inversions immobiliàries que encara no s'han amortitzat del tot, i per això resulta totalment injust que puguin cancel·lar els contractes sense fixar cap mena d'indemnització per a aquests concessionaris”, denuncia el president de Fecavem, Jaume Roura. Són les empreses distribuïdores les que han d'assumir el cost d'acomiadar al personal o de sostenir unes inversions milionàries a pesar que els ingressos han caigut en picat, i això, diu el sector, resulta inacceptable. “El mercat s'ha reduït al 50% en els darrers anys, i no podem mantenir les mateixes estructures. És clar que ens hem de seguir aprimant i és justament per això que reclamem una llei que ajudi a compensar aquells que finalment hagin de tancar”, afegeix Roura.

Aquest sistema s'ha aguantat a contracor els anys de bonança perquè la facturació no deixava de pujar i qualsevol pressió es suportava amb més tranquil·litat, però amb l'arribada de la crisi el model ha fet aigües. De fet, les patronals dels concessionaris denuncien que algunes marques -cap d'aquestes associacions vol posar nom al culpable- estan aprofitant aquest temps mort fins que arribi la futura llei per reestructurar la seva xarxa de distribució a cost zero. “No es pot generalitzar perquè hi ha moltes marques que estan actuant correctament, però algunes s'estan aprofitant de la situació”, assegura Juan Antonio Sánchez Torres, president de Ganvam. Per això Sánchez Torres demana que, un cop aprovada, la futura llei es pugui aplicar a tots els contractes en vigor, i no només als que es signin a partir d'aquell moment. El president de Faconauto, Antonio Romero-Haupold, però, va més enllà. “Volem demanar al govern que a aquestes marques que han aprofitat el buit legal se'ls apliqui el text que es va aprovar el 2011 al Congrés”, anuncia.

Per la seva banda, els fabricants al·leguen que qualsevol d'aquestes opcions generaria una situació d'inseguretat jurídica, i per això la patronal Anfac reclama que la futura llei no es pugui aplicar en cap cas als contractes antics ni a les renovacions o pròrrogues dels que estiguin en vigor. A més, els fabricants alerten que si la llei els obliga a indemnitzar els concessionaris es podria provocar un efecte inflacionista sobre els preus dels vehicles.

En aquest context, l'acord no es presenta senzill, si bé d'entrada -i com es va demostrar el febrer de l'any passat al Congrés- la majoria dels partits polítics sembla que estan a favor de les demandes que fa el sector de la distribució, i entre ells, el PP, que va votar a favor de l'esmena.