En els últims dotze mesos, 431 mili­ons de per­so­nes de 24 estats han estat objecte d'algun tipus d'atac de l'ano­me­nat ciber­crim, que s'entén com la delinqüència per­pe­trada a través de sis­te­mes informàtics i d'inter­net. Els atacs informàtics han pro­vo­cat, en l'últim any, pèrdues de 83.000 mili­ons d'euros en cost directe i de 199.000 mili­ons d'euros en temps dedi­cat a la res­posta a aquests atacs. El resul­tat total és de 289.000 mili­ons d'euros en pèrdues econòmiques i més d'un milió de vícti­mes adul­tes al dia, una quan­ti­tat que a Cata­lu­nya equi­val a prop de 150 vícti­mes cada hora.

Els intents de con­tagi amb codi maligne (malware), els intents d'accés als comp­tes per­so­nals dels usu­a­ris de xar­xes soci­als i les esta­fes a través d'inter­net són els atacs que es regis­tren més freqüent­ment, no tan sols en ordi­na­dors sinó, cada vegada més, en dis­po­si­tius mòbils com telèfons, PDA, etc.

Per tant, no és estrany tro­bar cada dia notícies rela­ci­o­na­des amb aques­tes ame­na­ces noves, pro­ce­dents de fronts molt diver­sos i amb un aug­ment cons­tant. Fil­tració d'històries clíniques a través d'inter­net, acces­sos als cor­reus electrònics de per­so­na­li­tats, pèrdues de dis­po­si­tius amb infor­mació con­fi­den­cial, cap­tació de números de comp­tes ban­ca­ris –com va pas­sar amb el del pre­si­dent francès, Nicolás Sarkozy–, roba­to­ris d'infor­mació sen­si­ble a les prin­ci­pals com­pa­nyies de defensa del Japó, furt de més de 2,3 mili­ons d'euros a ciu­ta­dans nord-ame­ri­cans a través d'un troià ban­cari, un atac al Minis­teri d'Inte­rior espa­nyol i la publi­cació, després, de dades per­so­nals d'escor­tes... La llista d'exem­ples es podria allar­gar i no és sinó la punta de l'ice­berg d'un pano­rama mun­dial en què els ris­cos i les ame­na­ces con­ti­nu­a­ran crei­xent paral·lela­ment a la importància que per a les soci­e­tats actu­als tenen, irre­me­ia­ble­ment, les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació (TIC).

El cibe­res­pai, sense fron­te­res defi­ni­des i inter­con­nec­tat tot­hora, ha obert grans pos­si­bi­li­tats i ha permès la pres­tació de ser­veis àmpli­a­ment uti­lit­zats pels ciu­ta­dans. El cor­reu electrònic, els cer­ca­dors d'infor­mació gai­rebé ines­go­ta­bles, les xar­xes soci­als, la gestió de moltíssi­mes infra­es­truc­tu­res i ser­veis pri­vats i públics –entre els quals bona part dels ser­veis que ofe­rei­xen les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques– es con­tro­len en aques­tes xar­xes i sis­te­mes de les TIC. Tan­ma­teix, aquest caràcter crític en fa essen­cial la pro­tecció i capa­ci­tat de resistència i recu­pe­ració, i en fa més pre­o­cu­pant, lògica­ment, la vul­ne­ra­bi­li­tat. Per aquest motiu, la ciber­se­gu­re­tat s'ha con­ver­tit en un aspecte bàsic de la nos­tra soci­e­tat i del nos­tre sis­tema econòmic.

Amb aquest pano­rama, cada cop són més impor­tants els orga­nis­mes que fan front al crei­xe­ment cons­tant de les ame­na­ces i els ris­cos asso­ci­ats a l'ús de les TIC, no només en l'àmbit de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques sinó també en l'uni­ver­si­tari i d'inves­ti­gació, l'empre­sa­rial i, per des­comp­tat, entre els matei­xos ciu­ta­dans.

Des de la cre­ació del Cen­tre de Segu­re­tat de la Infor­mació (CESI­CAT), a Cata­lu­nya no s'ha dei­xat d'ampliar l'acti­vi­tat a favor de la ciber­se­gu­re­tat, una acti­vi­tat que va rebre un fort impuls durant el 2011.

En el si d'aquest orga­nisme, hi ha un equip de pro­fes­si­o­nals, la funció prin­ci­pal del qual és fer les tas­ques de pre­venció d'inci­dents i, si és el cas, de res­posta ràpida i eficaç a qual­se­vol cibe­ra­tac que hi pugui haver als sis­te­mes d'infor­mació a Cata­lu­nya.

Tant la pre­venció com la reacció són impor­tants per a la segu­re­tat dels sis­te­mes, i la incor­po­ració de mesu­res en el si de les ins­ti­tu­ci­ons, les empre­ses i les llars és tan impor­tant com asse­gu­rar-nos de tan­car amb clau la porta de casa en mar­xar o desar la recap­tació del negoci en un lloc segur.