A la cancellera Angela Merkel se li multipliquen els crítics amb la seva gestió de la crisi al capdavant de la zona euro. La seva aposta per mantenir com a única prioritat la reducció del dèficit públic a pesar de l'evident desacceleració i pronòstic de recessió a bona part del continent, es llegeix per molts experts i gurus internacionals com una tossuderia malaltissa que tindrà greus conseqüències sobre Europa.

Un dels organismes que més han aixecat la veu per criticar les directrius alemanyes ha estat el Fons Monetari Internacional (FMI), comandat per la francesa Christine Lagarde. Justament aquestes setmanes, i coincidint amb la presentació d'unes previsions de creixement revisades i empitjorades per a la zona euro, la institució ha alertat la líder europea que les seves receptes poden acabar sent contraproduents, sobretot per a economies com l'espanyola o la italiana.

Lagarde ja fa mesos que adverteix que, a banda de la reducció del dèficit, cal també plantejar mesures d'estímul econòmic que permetin combatre l'escenari de recessió que de nou cobreix el cel europeu. “Les retallades pressupostàries només es sumaran a les pressions recessives”, ha dit, tot demanant també un ajustament en el ritme dels ajustaments plantejats per a aquest any.

A més, aquesta setmana, l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard, resumia la petició afirmant que “el dèficit fiscal és una marató i no un esprint”, referint-se a la necessitat de ser flexibles amb els calendaris i objectius marcats per Brussel·les.

Merkel, però, de moment no demostra que s'escolti aquests missatges de l'FMI. Bé, ni els de l'FMI ni el de nombrosos economistes i gurus que s'han sumat a les peticions d'un canvi en l'estratègia a la zona euro.

Un dels més contundents i també un dels primers a fer l'advertiment va ser el Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz. Ja l'estiu passat l'economista advertia de la necessitat de plantejar polítiques d'estímul per sortir de la crisi i més recentment l'exvicepresident del Banc Mundial destacava que les polítiques d'austeritat són “una recepta” que porta a “un menor creixement i més atur”. Un “suïcidi” econòmic, destaca Stiglitz.

En aquesta mateixa línia, el guru nord-americà Nouriel Roubini ha aprofitat l'altaveu del Fòrum Econòmic Mundial de Davos per criticar les directrius marcades per Angela Merkel i en especial per les seves conseqüències sobre les economies més febles de la zona euro com és el cas de l'espanyola. “Espanya entrarà en un cercle viciós si Alemanya imposa més austeritat”, ha destacat, mentre ha reclamat una major aposta pel creixement econòmic al vell continent.

Sempre polèmic, el multimilionari i expert en especulacions als mercats financers, el nord-americà Georges Soros, no s'ha mossegat la llengua per deixar clar que la cancellera Merkel no està entre els seus models a seguir.

Soros també ha fet especial menció dels efectes sobre les economies perifèriques afirmant sense embuts que les directrius d'Alemanya han “relegat els estats més febles de la Unió Europea a països del Tercer Món”, tot referint-se als alts interessos que han d'assumir aquests per col·locar els seus deutes davant la negativa alemanya a aprovar els eurobons.

Merkel té les seves pròpies limitacions, en part motivades pel cicle electoral al seu país, conscient que en època de crisi el més impopular és donar missatges que es destinen fons de tots els alemanys a ajudar economies perifèriques que han estirat més el braç que la màniga en els anys de bonança. Però Angela Merkel té altres imposicions més estructurals, lligades amb la pròpia idiosincràsia dels alemanys. I una de les més evidents és la fòbia a la inflació, el que el mateix Soros qualificava aquests dies com el “trauma” alemany.