Empreses

Ous Roig inverteix 8 milions per adaptar-se a la UE i sumar mercat

L'empresa de les Terres de l'Ebre, líder del sector avícola a Catalunya i a l'Estat, fa els deures per adequar-se a les exigències comunitàries i ambiciona esgarrapar la producció dels operadors que hauran de plegar

Ja ho va pre­veure Lluís Llach abans de tor­nar-se místic: “La galli­neta ha dit que prou, ja no vull pon­dre cap més ou, a fer punye­tes aquest sou que fa tants anys que m'escla­vitza.”

No ha estat, però, cap rebel·lió a la granja el que ha aca­bat gene­rant un alli­be­ra­ment de les galli­nes pone­do­res, sinó que té a veure més aviat amb l'impuls que ha donat la Unió Euro­pea a una nor­ma­tiva sobre benes­tar ani­mal i con­di­ci­ons de vida de l'avi­ram. La con­seqüència és que des de l'1 de gener pas­sat no es pot des­ti­nar a con­sum directe de boca cap ou que no pro­vin­gui de gran­ges adap­ta­des a la nova nor­ma­tiva i, a par­tir del pro­per 31 de juliol, el veto serà vigent també per als ous des­ti­nats a ús indus­trial.

No per cone­guda la notícia ha cau­sat menys impacte en un sec­tor poc ave­sat a les regu­la­ci­ons i que con­tem­plava des de la distància i amb cert escep­ti­cisme els anun­cis que des de fa una dècada anava fent la Unió Euro­pea sobre els can­vis nor­ma­tius. Ni tan sols el fet que a Ale­ma­nya entrés en vigor a pri­mer de gener del 2011 va ser­vir per acce­le­rar l'obli­ga­tori procés de trans­for­mació del sec­tor avícola català i espa­nyol, un procés de canvi que ha coin­ci­dit amb una recessió econòmica i que, també és cert, ha topat amb seri­o­ses difi­cul­tats de finançament per obte­nir crèdit. I és que si bé les con­di­ci­ons de vida de les galli­nes pone­do­res millo­ren amb la nova regu­lació (es fa una reserva d'espai mínima de 750 cm² per gallina en lloc dels 550 que es pre­ve­ien fins ara, es regula la tem­pe­ra­tura i llum de les gran­ges, es con­di­ci­o­nen els jaços amb mate­ri­als tous -ini­ci­al­ment s'havia pre­vist que fos amb palla-, es mun­ten unes cor­ti­nes sepa­ra­do­res perquè es puguin fer les postes en inti­mi­tat i, entre altres ele­ments, s'ins­tal·len unes ban­des rugo­ses perquè les galli­nes es puguin lli­mar les ungles), afron­tar els cos­tos d'ade­quació força un con­si­de­ra­ble nom­bre d'explo­ta­ci­ons a abai­xar per­si­a­nes.

EL LÍDER.

Agustí Roig és fun­da­dor i pre­si­dent d'Ous Roig, l'empresa que des de Tor­tosa lidera el sec­tor avícola a Cata­lu­nya i a l'Estat. Roig opina des dels conei­xe­ments que li donen més de 50 anys d'experiència en el sec­tor i el fet d'estar al cap­da­vant d'una empresa que pro­du­eix un milió d'ous dia­ris i que té una fac­tu­ració que s'acosta als 23 mili­ons d'euros l'any.

No posa en dubte que “calia una regu­lació i posar unes regles del joc”, però alerta que “supo­sarà el tan­ca­ment del 40% de les gran­ges que hi ha a l'Estat”. El càlcul el basa en dades de la Inter­na­ti­o­nal Egg Comis­sion (IEC) i en la difi­cul­tat, econòmica i tècnica, que tenen els pro­duc­tors per posar-se al dia. Com a exem­ple s'agafa al cas ale­many: “Van tan­car el 30% dels pro­duc­tors.”

Amb tres gran­ges pròpies (Jesús, Aldo­ver i Horta de Sant Joan) i qua­tre de llo­ga­des, Ous Roig ha inver­tit 8 mili­ons d'euros per com­plir les espe­ci­fi­ca­ci­ons que demana Europa. L'empresa ambi­ci­ona absor­bir la quota de mer­cat que deixi sense sub­mi­nis­tra­ment la immi­nent clau­sura de les explo­ta­ci­ons pro­duc­to­res que no s'han actu­a­lit­zat.

Quan se li comenta que cinc mesos donen per a molt i que els més res­sa­guers pot­ser encara són a temps de reci­clar-se, Roig recorda el que li va acon­se­llar, fa anys, un comis­sari euro­peu d'Agri­cul­tura: “Em va dir que si ell tingués els diners per fer el canvi, pre­fe­ri­ria guar­dar-se'ls a la but­xaca. Jo ara dic que pot­ser val més ven­dre's el ter­reny i a veure què te'n donen.” Es jus­ti­fica amb la des­pesa que suposa per al pro­duc­tor adap­tar-se a la regu­lació: “De 2 a 20 euros per gallina.” A tot això hi afe­geix la mos­se­gada que fan els dis­tribuïdors al marge de bene­fi­cis dels pro­duc­tors, una pro­porció que ell con­si­dera “inac­cep­ta­ble”.

Facturació
23 M€
Producció diària
1.000.000
Any de fundació
1984

La mare dels ous

El marge de despesa que genera la convergència amb la norma de la UE (entre 2 i 20 euros per gallina) varia segons si són gallines engabiades en bateria (el 93% dels 40 milions de ponedores que hi ha a l'Estat estan en aquest règim) o si es tracta de treballar amb aviram en règim de semillibertat. Més enllà del suposat benestar animal, la diferència és clau a l'hora d'etiquetar el producte per comercialitzar-lo.

Així, de la referència que du impresa cada ou, la primera xifra revela si és un ou de gallina engabiada (número 3), si procedeix de gallina de terra (2), si és de gallina de pagès (un 1) o si s'ha post en règim ecològic (0).

Agustí Roig destaca que la regulació serveix “per dignificar el producte i donar-li valor”: “El consumidor ha d'estar informat i poder valorar.” Alhora, també confia a recuperar els índexs de consum: “S'havia arribat a consumir 385 ous per habitant i any, però ara no es passa dels 170.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.