“Podríem reconsiderar si se celebren grans premis de F1 o de motociclisme. No és clar que ens ho puguem permetre en la situació actual”. Amb aquesta frase en una entrevista a Rac1, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va deixar clar que vint anys de tradició no justificaven la continuïtat d'un GP de F1 que, per molts, resulta massa ostentós en ple context de retallades.

La pregunta de partida sembla senzilla. Surt a compte? L'any passat el Circuit de Catalunya va generar un impacte econòmic de 135 milions d'euros dels quals més de la meitat es van originar durant el cap de setmana del GP de F1. “Aquest volum fa rendibles les instal·lacions i el GP? I tant que sí, si mirem l'impacte sobre sectors clau com els hotels, i si tenim en compte l'impacte d'imatge per a Catalunya, ja que aquest esdeveniment el segueixen 90 milions de persones a tot el món”, afirma el director del Circuit, Salvador Servià. El problema, reconeix Servià, és que la crisi ha reduït considerablement el número d'espectadors del GP de F1, concretament del rècord de 140.000, del 2007, als 80.000 de l'any passat, i això, evidentment, té conseqüències directes sobre el balanç del Circuit controlat per la Generalitat en un 80%. “Els ingressos per venda d'entrades amb 80.000 espectadors, posem-hi uns 16 milions d'euros, no paguen l'organització i el cànon”, afirma l'anterior director del Circuit, Ramon Praderas. L'empresari va estar al capdavant del Circuit entre el 2007 i el 2011 i ja fa un any, en una entrevista amb L'Econòmic va avisar que el manteniment de la F1 a Catalunya és una decisió purament política, ja que si es miren només els números, la quadratura resulta més que complicada.

Perla Generalitat, el pes és que a més de pagar per l'organització del GP -la quantia del cànon es manté en absoluta confidencialitat- ha d'assumir la major part de les pèrdues com a soci majoritari del Circuit (l'altre 20% recau en el Reial Automòbil Club de Catalunya i l'Ajuntament de Montmeló). Per això, la direcció actual, comandada per Servià, s'ha marcat l'objectiu de recuperar els 100.000 espectadors aquest 2012. “Volem atraure gent del nord d'Europa, on la crisi no es nota tant, però també estem fent campanya a França ja que enguany tindran tres pilots a la F1 i això pot arrossegar molts aficionats”, explica Servià. A més, amb el Circuit es vol potenciar la figura del soci com una altra via de fidelitzar espectadors. Ara per ara n'hi ha 8.000 i Servià vol a assolir-ne 30.000. “Ens agradaria aconseguir una implicació de la gent amb el Circuit com la que es té amb el Barça, això ens faria molt més forts.” Els socis gaudeixen d'una sèrie d'avantatges com poder entrar al Circuit sempre que vulguin i disposar de descomptes fins al 50% en les entrades dels grans esdeveniments. A canvi, la quota que es paga pot anar des dels 130 euros als més de 400.

Aquestes accions, però, tampoc no solucionarien del tot el gran esforç econòmic que fa la Generalitat i per això aquests dies també s'ha posat sobre la taula l'oportunitat d'establir una alternança amb València per acollir el GP un any a cada lloc. De fet, l'Estat espanyol és l'únic que té dos premis actius: el català amb més de 20 anys de tradició, i València, que s'hi va afegir el 2007. L'entrada de València la va viure en directe Praderas com a director del Circuit i no amaga que es va notar l'impacte. “A partir d'aquell moment vam entrar en una lluita per aconseguir espectadors”, diu.

Per la seva banda, Servià rebutja que es produeixi cap tipus de contacte per pactar aquesta alternança. “L'interessant és fer-ho cada any aquí i no regalar res a ningú”, diu. Un total de 20 anys de tradició contra 4 pesen molt, i a més, cap altre país on s'ha passat de dos GP a 1 -ho van fer Alemanya i Itàlia- han optat per aquest model d'alternança. “El problema és que l'any que no ens toqués, els costos del Circuit es multiplicarien”, explica Praderas.

El contracte amb la F1 s'acaba el 2016. Aleshores Catalunya haurà de fer front a un augment considerable del cànon perquè la competència dels països asiàtics és cada vegada més forta. En els últims anys, el director d'orquestra de la F1, Bernie Ecclestone, ha internacionalitzat el negoci a llocs com la Xina, Abu Dhabi, o l'Índia, països que busquen reconeixement i per a qui la factura és el de menys. Europa, que ara ja només acull la meitat dels circuits, no està disposada a hipotecar-se fins al límit i juga la carta d'una afició fidel que segueix les curses per televisió i que justifica els contractes milionaris que les cadenes paguen a la F1. Precisament Antena 3 –en procés de fusió amb La Sexta- ha aconseguit els drets per a les dues properes temporades després de la renúncia del canal de Mediapro, i segons el mercat, ha pagat uns 40 milions d'euros.

A l'hora de negociar la renovació hi tindrà molt de pes la situació econòmica i també el context de reajustament pressupostari. Justificar que es pagui per la F1 al mateix temps que també es retalla en salut pot resultar difícil d'explicar si no se sap transmetre el benefici que a Catalunya se'n pot treure profit com a país. “S'ha de saber explicar que si anem perdent aquestes coses, ens anem fent petits com a país”, explica Praderas.