Borsa

Més tragèdia que comèdia

Els polítics grecs han arribat a un pacte, però trontolla per la negativa d'un partit a donar-hi suport. L'optimisme desapareix dels parquets i l'Íbex 35 recula un 0,72% setmanal.

La borsa espanyola és incapaç de sumar la cinquena setmana consecutiva en positiu, però manté una revaloració del 2,69%
en l'exercici

Una set­mana més, el que passa en el si de Grècia enva­eix els par­quets i deter­mina el com­por­ta­ment dels prin­ci­pals índexs bor­sa­ris. En els últims dies s'ha fet un pas enda­vant: l'exe­cu­tiu de Lukàs Papa­di­mos ha arri­bat a un acord amb la resta de for­ces polítiques per ende­gar els ajus­tos neces­sa­ris per rebre l'ajut econòmic. Però amb això no n'hi ha hagut prou per donar una empenta a uns mer­cats domi­nats per l'enso­pi­ment que s'han topat amb la des­con­fiança dels socis euro­peus i del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) –els que paguen el res­cat- dema­nant garan­ties sobre el com­pli­ment dels ajus­tos apro­vats a Ate­nes. I no els falta raó.

A finals de set­mana els inver­sors havien de pair que un par­tit grec d'extrema dreta anunciés que no apro­va­ria el pacte a què havien arri­bat el dia abans amb les mesu­res d'aus­te­ri­tat que des­blo­que­ja­rien el res­cat. Els polítics ale­manys tam­poc ho veuen gens clar i diven­dres asse­gu­ra­ven que el pla d'ajus­tos pac­tat pels grecs no seria sufi­ci­ent per reduir el deute del país i rebre l'ajuda. Ningú no es refia de ningú i el segon paquet de fons a Grècia segueix con­ge­lat. Igual que la borsa.

En les dar­re­res ses­si­ons el prin­ci­pal índex del mer­cat bor­sari espa­nyol ha recu­lat un 0,72% i diven­dres es va aco­mi­a­dar en els 8.797,10 punts. Aquest des­cens trenca amb qua­tre set­ma­nes con­se­cu­ti­ves d'avenços, però no impe­deix que d'ençà que va començar el 2012 el selec­tiu índex con­tinuï tre­pit­jant ter­reny posi­tiu (2,69% en l'exer­cici).

A part del serial grec, els experts atri­bu­ei­xen els últims des­cen­sos a la presa de bene­fi­cis abans del cap de set­mana i al fet que els inver­sors s'han vist inti­mi­dats per la pro­xi­mi­tat a resistències impor­tants, com ara els 8.900 punts i els 9.000 punts de l'Íbex 35. Sense anar més lluny, dijous pas­sat el selec­tiu índex va mar­car un màxim intra­dia en els 8.966,40 punts, però des de lla­vors l'Íbex 35 s'ha anat desin­flant i l'assalt als 9.000 punts s'ha dei­xat per a més enda­vant, quan l'esce­nari actual s'acla­reixi.

SENSE CAN­VIS.

Tot i que les nego­ci­a­ci­ons a Grècia aca­pa­ren l'atenció dels mer­cats, aquesta set­mana han tin­gut la cita men­sual del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) per des­con­nec­tar del que passa a Ate­nes. El banc emis­sor no ha sorprès els inver­sors ja que ha dei­xat en l'1% el preu del diner a la zona euro, però sí que ha dei­xat els mer­cats una mica con­fu­sos amb les decla­ra­ci­ons poste­ri­ors. Mario Draghi, pre­si­dent del BCE, ha afir­mat que els tipus són en un nivell ade­quat atès que hi ha símpto­mes de millora en l'eco­no­mia de la zona euro. Tan­ma­teix, el banc ha mos­trat pre­o­cu­pació per l'existència de ris­cos i incer­te­ses a batre. Després del man­te­ni­ment dels tipus d'interès per part del BCE, l'FMI s'ha mos­trat més pes­si­mista amb relació al crei­xe­ment econòmic i creu que l'enti­tat pre­si­dida per Draghi encara dis­posa de marge de mani­o­bra per fer una política monetària més expan­siva, ate­ses les pers­pec­ti­ves nega­ti­ves que pla­nen sobre la zona euro.

La set­mana vinent les xifres mos­tra­ran si aquest refre­da­ment econòmic del qual han estat par­lant diver­sos orga­nis­mes i enti­tats les últi­mes set­ma­nes és tan evi­dent. Entre dime­cres i dijous es conei­xerà el pro­ducte inte­rior brut (PIB) de les grans eco­no­mies euro­pees en el con­junt del 2011 -Ale­ma­nya i França-, però també de les eco­no­mies més febles i que han estat a l'ull de l'huracà dels espe­cu­la­dors en els dar­rers mesos -Itàlia i l'Estat espa­nyol-. El PIB del con­junt de la zona euro també es publi­carà en els pròxims dies. D'altra banda, el Tre­sor espa­nyol té pre­vista una sub­hasta de deute a curt ter­mini després que aquesta set­mana hagi tor­nat a rebre el suport del mer­cat en la col·locació de 4.000 mili­ons d'euros en bons a deu anys, tot i el repunt que ha expe­ri­men­tat nova­ment la prima de risc (que ha tor­nat a superar els 300 punts).

I, pel que fa a l'acord a Grècia, el cap de set­mana el seu Par­la­ment ha d'apro­var el paquet de rea­jus­ta­ments que obri­ria la porta al segon tram d'ajuda per evi­tar la fallida, fet que deter­mi­narà l'ober­tura de dilluns dels mer­cats bor­sa­ris inter­na­ci­o­nals, tant si donen llum verd al pacte ini­cial com si no. Ara per ara, els inver­sors apos­ten per aquesta segona opció, després de les últi­mes notícies que van inun­dar de pes­si­misme la dar­rera sessió set­ma­nal. A més a més, dime­cres se cele­brarà una nova reunió de l'Euro­grup per tor­nar a deba­tre els ser­rells del res­cat grec. Amb tot això damunt la taula, la prudència s'ha ins­tal·lat en els par­quets en espera del nou capítol de la tra­gi­comèdia grega, en què els últi­mes esde­ve­ni­ments s'han men­jat l'opti­misme que s'havia gene­rat sobre l'immi­nent desen­llaç del pro­blema grec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.