Esperem com a derivat d'esperança i esperem perquè cal esperar. Ara és moment de primeres valoracions no exemptes de consideracions, de crítiques i d'opinions divergents. De ben segur que passat un temps prudencial tot trobarà el seu lloc i semblarà que el que ara és novetat o trencament resulta el més normal del món.

El que ningú pot negar és que ara sí que s'ha intentat canviar quelcom, no a gust de tothom, però sí que ha comptat amb l'aprovat de la UE, que ho exigia. Pot semblar fàcil criticar el pobríssim resultat de les anteriors reformes recents, però el cert és que quan es planificaven i quan es van publicar, des del nostre despatx, Advisoria, ja ens havíem mostrat molt crítics amb aquells intents, la prova és a les hemeroteques. Aquesta reforma ha vingut a confirmar la majoria dels vaticinis i, a diferència de les anteriors, que només ho eren de nom, comporta un gir en l'equilibri relacional del mercat laboral, amb decisions de calat.

S'han disminuït les indemnitzacions per acomiadament i s'han reduït de forma molt significativa les conseqüències econòmiques de l'acomiadament. En efecte, s'ha establert la pràctica desaparició dels temuts salaris de tramitació que tan sovint tenallaven les decisions empresarials, ara només reservats per als supòsits de readmissió.

Sorprèn que s'hagi parlat tan poc d'aquesta mesura tan rellevant en la pràctica diària per als que ens dediquem a l'assessorament jurídic laboral, ni la premsa se n'ha fet gaire ressò, ni s'han pronunciat els sindicats, amb altres preocupacions polítiques.

S'ha objectivat de forma agressiva la definició de l'existència de causes econòmiques com a causa d'extinció del contracte de treball. S'estableix com a suficient la reducció dels ingressos o vendes durant tres trimestres consecutius que, dissortadament, pot ser patent en un alt percentatge de les empreses. Així, tal qual, tres trimestres de reducció d'ingressos, sense cap més paràmetres, ni pèrdues, ni beneficis, ni anàlisi de causes,... o sí que es modularà pels tribunals?

Al mateix temps, s'adopten mesures de suposada (així ho sigui) incentivació de la contractació, com bonificacions, incentius fiscals, creació de contractes indefinits (que milloraran les estadístiques) però amb un extens període de prova (un any) que permet prescindir del treballador sense causa específica. També s'introdueix una modificació que afecta la responsabilitat directa del Fogasa en el pagament del 40% de la indemnització en el cas de les pimes. Segons sembla, a partir d'ara es reserva el pagament del Fogasa per rescabalar l'empresa, cosa que apunta que no podrà fer la sol·licitud el treballador. Potser s'ha intentat compensar l'anteriorment referida generalització de les extincions a 20 dies, perquè siguin realment a 20 dies i no a 12 per a les petites empreses, fet que pot suposar una trava pel pagament de la indemnització, que s'ha de fer efectiu en el moment de la comunicació extintiva i després sol·licitar el pagament del Fogasa, que no és precisament ràpid. També mereixeria un estudi a part el gir que s'ha donat a la flexibilització interna de la relació laboral, possibilitant per part de l'empresa l'aplicació ràpida i efectiva de noves condicions contractuals que, tot i estar sotmeses al control jurisdiccional, varien d'una forma radical el que fins ara era entès com a modificació substancial de les condicions de treball.

No puc exposar en el present article tots els matisos d'aquesta reforma, l'hem de debatre, analitzar i esperar que entre tots la convertim en positivament viable. Als que cauen en la grandiloqüència política els pregaria que mirin una mica el dret comparat pròxim al nostre, com funcionen les regulacions laborals dels països propers, aquells que tenen índexs d'atur molt inferiors al nostre. El que tothom sembla haver assumit és que les mesures acordades no implicaran una millora immediata de l'economia, i, malgrat tot, en un primer moment, encara podem veure com augmenta l'atur o s'incrementa la judicialització dels conflictes.

Per altra part sembla clar, per les manifestacions del mateix president del govern central, que s'assumeix una pròxima vaga general, que s'haurà de veure si es correspon amb una conducta diligent dels agents socials, amb visió real i constructiva del que necessiten els treballadors, tant els que treballen com els que, dissortadament, no poden treballar i els costa reincorporar-se al mercat de treball.

Així doncs, es pot dir que estem davant d'un d'aquells tractaments forts que primer causen un rebrot de la malaltia, però que el suportem amb l'esperança d'una curació o millora i que de ben segur ningú pot discutir que la gravetat del present mereix intentar-ho.