Apareixen nous fantasmes
Grècia rebrà el segon rescat, però els dubtes se centren ara en el fet que la solució pot ser un pedaç per al curt termini. Les previsions macro tampoc hi ajuden i l'Íbex cau un 1,49%.
els inversors
Incògnita aclarida: Grècia ha fet un pas endavant i els responsables de desbloquejar el segon tram d'ajuda –és a dir, la Unió Europea (UE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)– han donat llum verd al rescat. Això era el que els mercats feia mesos que esperaven i que només per haver-se fet realitat hauria d'haver ajudat a retornar les compres als parquets. Però, tot i que en un primer moment la confirmació que Grècia rebrà l'ajuda necessària per evitar la imminent fallida del país va portar guanys als principals índexs europeus (l'Íbex 35 va sumar una alça dilluns d'un 1,86%), l'efecte positiu es va esvair ràpidament. Els inversors van aplaudir el desbloqueig del segon rescat, però han començat a mirar més enllà del present més immediat i no ho veuen gens clar. Nous dubtes sobre el pèssim estat de l'economia grega i noves advertències sobre el fet que la solució actual només és un pedaç perquè la UE trobi una manera de no contagiar-se de la caiguda de Grècia han planat per les principals places internacionals. És a dir, que el país hel·lè continua sent una bomba que pot esclatar en qualsevol moment i sacsejar els fonaments de la zona euro, i per extensió els seus mercats de valors. Aquestes ombres han condicionat l'esdevenidor dels índexs internacionals i, en el decurs de la setmana, el principal índex de la borsa espanyola ha registrat un descens d'un 2% en tancar divendres en els 8.521 punts. Aquest nivell retorna el selectiu índex a pèrdues anuals, en recular un 0,45% d'ençà que va començar el 2012 tot i mantenir-se en el terreny positiu al febrer, mes en què s'apunta una modesta revaloració del 0,22%.
ACOLLIDA SATISFACTÒRIA.
Dijous passat la Comissió Europea va publicar les seves previsions econòmiques pel conjunt del 2012, en què l'economia espanyola no en surt ben parada. Per Brussel·les, la recessió a l'Estat espanyol ha arribat per quedar-s'hi almenys fins a final d'any. Tot i ser uns pronòstics pessimistes per a l'economia espanyola -ofegada pel baix consum, l'elevat atur, les retallades en el sector públic i la crisi del deute, segons Brussel·les- són una mica millors dels anunciats darrerament per l'FMI -que preveia una contracció del creixement d'un 1,7%- o pel mateix Banc d'Espanya -que va situar el decreixement del PIB en l'1,5% el 2012.
Així les coses, no sorprèn que la borsa sigui incapaç d'aixecar el vol. Tot i això, els experts creuen que un factor que està servint de suport als mercats de renda variable europeus i que en limita la caiguda és l'actuació del BCE i les seves subhastes de liquiditat. Dimecres vinent serà la pròxima tanda de liquiditat de l'entitat i els analistes consideren que això serà un fre a la tendència baixista dels índexs, sacsejats per l'alentiment econòmic. Caldrà esperar a veure què passa la setmana que ve, un cop s'efectuï aquesta operació, però no s'esperen grans moviments abans, atès l'impacte d'aquesta cita en els parquets. A part de la macroeconomia, el repunt del preu del petroli torna a ocupar els primers llocs en les preocupacions dels inversors a causa de l'imparable ascens del barril per les tensions geopolítiques a l'Iran. El Brent s'ha enfilat a màxims i ja cotitza per sobre els 125 dòlars per barril, preu que podria obstaculitzar la feble recuperació de l'economia mundial. Tanmateix, que l'euro també cotitzi en màxims dels darrers mesos (per sobre els 1,32 dòlars) mitiga l'encariment del petroli i dóna un respir a l'economia de la zona euro. De cara a les pròximes jornades, els inversors hauran de prestar especial atenció a veure com evolucionen els índexs després de la subhasta del BCE i al preu de l'or negre.
La publicació dels resultats empresarials també distraurà els inversors de la macroeconomia, ja que estan sortint xifres molt bones (Telecom Italia, Basf, Abertis...) i amb perspectives positives pel conjunt del 2012 que contrasten amb d'altres d'empreses (He·lett Packard, Iberdrola...) que han vist com els seus beneficis s'han enfonsat colpejats per la crisi econòmica.