En un moment difícil per a tot­hom però més difícil encara per als països medi­ter­ra­nis per la inqui­e­tud que sus­cita la ina­ca­bada Pri­ma­vera Àrab i poc després que el rei del Mar­roc pro­piciés un canvi polític sig­ni­fi­ca­tiu segons les pro­pos­tes que va for­mu­lar en el seu dis­curs del 9 de març del 2011, amb els can­vis cons­ti­tu­ci­o­nals apro­vats pel referèndum de l'1 de juliol i cul­mi­nat en les elec­ci­ons del 25 de novem­bre per dotar-se d'un nou govern, Europa es mos­tra molt interes­sada perquè el Mar­roc sigui exem­ple d'evo­lució cap a la democràcia i la sen­sa­tesa sense caure en els fana­tis­mes reli­gi­o­sos que s'han produït en alguns països àrabs.

Fruit d'aquest interès, la Comissió Euro­pea va con­ce­dir, aquest 24 de febrer, 91 mili­ons d'euros en favor del Mar­roc per tirar enda­vant l'esta­tut avançat acor­dat al país ala­uita el 2008 i que es va anar con­cre­tant en el pla d'acció que es va apro­var el 2010 en la cimera entre la UE i el Mar­roc que va tenir lloc a Gra­nada pel sig­ni­fi­ca­tiu impuls del Grup d'Amics del Mar­roc lide­rat per Espa­nya i França.

D'altra banda, recent­ment s'han apro­vat el nou acord pes­quer amb el Mar­roc i el nou acord de lliure canvi. El pri­mer per­met sor­tir de la parada tècnica a pes­quers anda­lu­sos i cana­ris, men­tre que el segon, com a con­seqüència de l'ampli­ació con­si­de­ra­ble de l'abast de les con­ces­si­ons agrícoles, ha gene­rat un cert males­tar dels agri­cul­tors espa­nyols més afec­tats per la poten­cial com­petència dels pro­duc­tes medi­ter­ra­nis mar­ro­quins.

En aquest con­text resulta sig­ni­fi­ca­tiu que el pri­mer viatge a l'exte­rior del pre­si­dent Mari­ano Rajoy es fes al Mar­roc, i resulta també sig­ni­fi­ca­tiva la missió empre­sa­rial cata­lana que, encapçalada del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, ha estat al Mar­roc aquesta set­mana.

És curiós que els dies de la missió hagin coin­ci­dit amb la presa de pos­sessió d'un mar­roquí del càrrec de secre­tari gene­ral de la Unió pel Medi­ter­rani al bar­ce­loní Palau de Pedral­bes. El mar­roquí Fat­ha­llah Sijil­massi ha pres pos­sessió l'1 de març i ha esde­vin­gut el ter­cer secre­tari de la UpM després dels breus man­dats dels dos secre­ta­ris gene­rals ante­ri­ors: el del jordà Ahmad Masa­deh i el del mar­roquí Yous­sef Amrani, que es va reti­rar de la seva funció per entrar al nou govern mar­roquí de coa­lició pre­si­dit per Abde­li­lah Benki­rane, del par­tit isla­mista mode­rat PJD (Par­tit Justícia i Desen­vo­lu­pa­ment).

Com és nor­mal en una missió d'aquest tipus, s'han esta­blert con­tac­tes per apro­fun­dir les ja exten­ses rela­ci­ons comer­ci­als i d'inver­si­ons que algu­nes empre­ses que actuen a Cata­lu­nya han anat desen­vo­lu­pant amb el Mar­roc -mal­grat els pro­ble­mes del Sàhara Occi­den­tal- i amb l'àrea medi­terrània en gene­ral, i s'han apro­fun­dit alguns con­tac­tes ins­ti­tu­ci­o­nals que tenen expressió, per exem­ple, en el fet que la seu de l'Asso­ci­ació de Cam­bres de Comerç de la Medi­terrània esti­gui a la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, que l'Ins­ti­tut Euro­peu per a la Medi­terrània esti­gui a Bar­ce­lona i que la seu de la Unió per la Medi­terrània esti­gui també a Bar­ce­lona o el fet que la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Finan­ce­res –l'única reial acadèmia d'àmbit esta­tal amb seu a Bar­ce­lona- tin­gui com a mem­bre cor­res­po­nent el con­se­ller del rei Moha­med VI del Mar­roc Andre Azou­lay i que sigui a Bar­ce­lona la seu d'una de les ONG que més tre­ba­llen en favor del Mar­roc: la Fun­dació Tanja.

La nove­tat d'aquesta missió orga­nit­zada per l'agència de suport a la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'empresa cata­lana Acc1ó, en què han par­ti­ci­pat més de 100 empre­ses i repre­sen­tants d'enti­tats, és que és la pri­mera que es fa després que la Comissió Euro­pea mobi­litzés –com s'ha dit abans- els pri­mers recur­sos per con­cre­tar l'esta­tut avançat del Mar­roc en relació amb la UE.