No han estat poques les vegades en què el vi, o un excés de vi per ser més exactes, s'ha esgrimit com a excusa a l'hora de justificar una sobtada llacuna de memòria. Les tradicions hi són per conservar-les i el vi podrà continuar sent usat com a justificant del que faci falta però, això sí, el desmemoriat té ara la possibilitat de recordar, almenys, el nom del culpable de la seva amnèsia. La xarxa Vinthink ho fa possible.

Vinthink és un invent creat a Manresa per Gemma Rojas i el seu marit, un enginyer informàtic que en el transcurs d'un sopar va decidir que ja n'estava tip, de no recordar mai el nom dels vins que havien passat per la seva copa. Per tenir la possibilitat de premiar de nou el paladar amb aquell contundent negre o amb l'untuós blanc tastat en determinada ocasió i per no entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra (o amb la mateixa ampolla) va posar fil a l'agulla del projecte Vinthink. La idea consisteix en un portal web que actua igual com una xarxa social –de fet fins i tot s'ha buscat que el seu aspecte tingui moltes semblances amb Facebook “per ajudar que la gent no s'hi perdi”, diu Rojas- i que permet accedir a una base de dades on a hores d'ara hi consten 11.000 cellers i uns 60.000 vins i caves.

L'usuari selecciona el vi que desitja i li adjudica una nota, i d'aquesta manera el vi passa a formar part del seu perfil. Això li serveix a ell per recordar les característiques del vi el dia que li interessi rememorar-lo i, igualment, serveix d'orientació als seus amics o seguidors a la xarxa: “És com tot a la vida. Jo sé que si una determinada amiga meva recomana un vi, a mi molt probablement també m'agradarà perquè per gustos i preus solem coincidir”, explica Gemma Rojas, alhora que afegeix que “la gràcia de Vinthink és que no ha sortit de ningú del sector sinó de la necessitat del consumidor”.