Borsa

L'Íbex 35, l'ovella negra

La borsa espanyola es despenja dels guanys que registren la resta de mercats borsaris en l'any i continua en tendència lateral llastrada pels dubtes sobre l'economia.

L'Íbex 35 ha de recuperar els 8.500 punts per treure's de sobre l'apatia i sumar-se a la tendència alcista de la resta de borses, segons
els experts

La marxa de l'eco­no­mia espa­nyola pre­o­cupa els inver­sors. Aquesta incer­tesa al vol­tant de com i quan sor­tirà l'Estat espa­nyol de l'actual crisi han pro­vo­cat la fugida dels inver­sors cap a altres mer­cats de renda vari­a­ble més ren­di­bles que l'espa­nyol i amb menys incer­te­ses. I és que d'ençà que va començar el 2012, la pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals arros­se­guen sig­ni­fi­ca­tius guanys men­tre que el prin­ci­pal índex del par­quet espa­nyol, l'Íbex 35, és incapaç de treure's el signe nega­tiu del balanç anual.

Els dife­rents núvols que ombre­gen el pano­rama econòmic a l'Estat són la causa de les reticències dels inver­sors a ins­tal·lar-se en el par­quet espa­nyol. L'eco­no­mia espa­nyola està estan­cada, es pre­veu que entri en recessió i els dife­rents orga­nis­mes econòmics esti­men que no serà fins al 2013 quan es veurà una mica de llum al final del túnel. A més a més, l'exe­cu­tiu ha de reta­llar el dèficit fins al 5,3% fixat per la zona euro aquest mateix dimarts (que situa el sos­tre del dèficit ni en el 4,4% ante­rior exi­git per Brus­sel·les ni en el 5,8% modi­fi­cat per Rajoy diven­dres 2 de març) i aquesta aus­te­ri­tat impo­sada pot fre­nar l'expansió econòmica i apro­fun­dir la recessió que ja treu el nas. I si l'esde­ve­nir econòmic no fos sufi­ci­ent motiu de cabòria per als inver­sors, l'evo­lució dels grans bancs –sac­se­jats per la incer­tesa que plana al vol­tant del sec­tor finan­cer a l'Estat espa­nyol i els pro­ces­sos de con­cen­tració que s'estan fent– i d'alguns grans valors com ara Rep­sol –pena­lit­zat per la pressió del govern argentí sobre la seva filial YPF– han aca­bat per espan­tar de la renda vari­a­ble espa­nyola els pocs inver­sors que que­da­ven. A més a més, la crisi de deute sobirà que ha sac­se­jat alguns països de la zona euro també ha pas­sat fac­tura al mer­cat domèstic.

SIGNE NEGA­TIU.

Així, no estra­nya veure com l'Íbex 35 s'ha des­pen­jat de la tendència alcista del con­junt de par­quets inter­na­ci­o­nals i des del gener acu­mula una dava­llada del 0,93%. En canvi, altres índexs més pro­pers com ara l'Euro Stoxx-50, el Cac pari­senc i el Foot­sie de Lon­dres s'apun­ten guanys de l'11,98%, del 13,30% i del 6,61%, res­pec­ti­va­ment (reva­lo­ra­ci­ons cal­cu­la­des sobre la base del tan­ca­ment de dijous). La bona evo­lució de l'eco­no­mia ale­ma­nya està atra­ient els inver­sors i el seu índex de referència acu­mula una reva­lo­ració del 21,13% el 2012. La tendència alcista dels índexs euro­peus també es repe­teix a l'altra banda de l'Atlàntic, on el Dow Jones s'ha reva­lo­rat un 8,47% en els menys de tres mesos del 2012, cotit­zant en màxims dels dar­rers cinc anys, men­tre que el mer­cat tec­nològic Nas­daq suma uns guanys del 17,32% en el mateix període, gràcies al bon to d'algu­nes empre­ses tec­nològiques com ara Apple. L'índex Nikkei del Japó també exhi­beix un bon com­por­ta­ment d'ençà que va començar l'any, en pujar prop d'un 20%.

Tot i això, en les últi­mes cinc ses­si­ons el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola ha eixu­gat part de les pèrdues acu­mu­la­des el 2012 i ha acon­se­guit tan­car la set­mana en els 8.486,30 punts, nivell que repre­senta uns guanys del 2,46% en cinc ses­si­ons. Així, l'Íbex 35 s'acosta als 8.500 punts, resistència que els ana­lis­tes veuen indis­pen­sa­ble superar per apun­tar-se a la tendència alcista que expe­ri­men­ten la resta d'índexs inter­na­ci­o­nals, sobre­tot ara que Grècia ha donat un res­pir als inver­sors.

CALMA GREGA.

En les dar­re­res jor­na­des el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) ha des­blo­que­jat el dar­rer tram del res­cat, i dilluns que ve Ate­nes rebrà gai­rebé 6.000 mili­ons de l'ajuda inter­na­ci­o­nal. Mal­grat que el tema grec no està ni de bon tros solu­ci­o­nat, que no hagin arri­bat notícies nega­ti­ves des d'Ate­nes ha donat una petita treva que els inver­sors han apro­fi­tat per entrar en la renda vari­a­ble. A l'apar­ca­ment de la crisi grega, s'hi han afe­git una bate­ria de dades macro­e­conòmiques –tant pro­ce­dents dels EUA com de la zona euro, entre les quals hi ha la recu­pe­ració de la con­fiança dels ale­manys o del con­sum nord-ame­ricà– que evi­den­cien una certa millora econòmica i que han aca­bat per enci­sar els inver­sors en les dar­re­res ses­si­ons.

En aquest sen­tit, la Reserva Fede­ral (FED) s'ha mos­trat més opti­mista sobre l'evo­lució de la seva eco­no­mia tot i man­te­nir el com­promís de dei­xar els tipus d'interès en mínims fins a final del 2014. No obs­tant, els mer­cats comen­cen a veure que pot­ser la millora econòmica nord-ame­ri­cana obliga la FED a apli­car una política monetària menys expan­siva, fet que no agrada als inver­sors. Un mem­bre de la FED ha vin­gut a con­fir­mar aquests temors ini­ci­als que vol­ta­ven pels par­quets, en asse­gu­rar que el 2013 serà necessària una pujada de tipus d'interès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.