A prin­cipi de set­mana tot feia pre­sa­giar que l'evo­lució dels prin­ci­pals índexs bor­sa­ris seria posi­tiva. Els inver­sors es van des­per­tar dilluns amb l'opti­misme del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) que ja veu indi­ca­dors d'expansió en l'eco­no­mia mun­dial. Per a la direc­tora gerent de l'FMI, Chris­tine Lagarde, ara estem “millor que fa sis mesos”, quan adver­tia que l'eco­no­mia anava cap a un forat negre a pas­ses de gegant. L'FMI observa que els símpto­mes de recu­pe­ració als EUA són evi­dents i aplau­deix les refor­mes estruc­tu­rals que s'han posat en marxa a la Unió Euro­pea (UE) per sor­tir de la crisi. A més a més, el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) havia para­lit­zat les com­pres de bons dels països euro­peus amb pro­ble­mes perquè s'havia rela­xat la pressió sobre aquests.

Tot això va ser sufi­ci­ent per impul­sar l'Íbex-35 un 1,24% en la pri­mera jor­nada set­ma­nal, retor­nant el signe posi­tiu al balanç anual, men­tre que la resta d'índexs euro­peus tan­ca­ven la sessió gai­rebé plans (cal des­ta­car que en els dar­rers mesos els prin­ci­pals índexs bor­sa­ris han dibui­xat una tendència alcista de la qual la borsa espa­nyola s'ha man­tin­gut al marge).

Però els números ver­mells van aca­bar per con­que­rir la resta de set­mana enmig de la con­fusió sobre l'estat de l'eco­no­mia mun­dial i els nous atacs envers el deute sobirà dels països perifèrics de la zona euro.

El mis­satge opti­mista de l'FMI va topar amb els dub­tes que el pre­si­dent de la Reserva Fede­ral (FED) dels EUA, Ben Ber­nanke, té sobre l'evo­lució de la seva eco­no­mia. Ber­nanke creu que els EUA s'enfron­ten a “des­a­fi­a­ments impor­tants” a curt ter­mini i des­taca l'ele­vada taxa d'atur del país com un d'aquests, mal­grat que con­si­dera que a llarg ter­mini l'evo­lució de l'eco­no­mia pot donar ale­gries. I men­tre els EUA no aca­ben d'enlai­rar-se, la con­tracció de l'eco­no­mia xinesa -loco­mo­tora econòmica des que els països occi­den­tals són en crisi- comença a fer-se més evi­dent. Aquest alen­ti­ment de les dues eco­no­mies que havien de ser les encar­re­ga­des de tirar de la recu­pe­ració mun­dial aquest exer­cici s'ha sumat al renai­xe­ment dels dub­tes sobre la crisi de deute sobirà a la zona euro i tot ple­gat ha aca­bat per expul­sar els inver­sors dels par­quets en la dar­rera set­mana, mal­grat que el pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Mario Draghi, hagi afir­mat que el pit­jor de la crisi ja ha pas­sat.

Aquests mis­sat­ges con­fu­sos han gene­rat una onada de des­con­fiança arreu, però espe­ci­al­ment en el par­quet espa­nyol, que ha aca­bat per arros­se­gar a la baixa l'Íbex-35. Aquest índex ha recu­lat un 2,41% en cinc ses­si­ons i en el con­junt del mes enre­gis­tra unes minusvàlues del 3,23% després d'aco­mi­a­dar-se diven­dres en els 8.281,80 punts.