Borsa

Al·lèrgia primaveral

La primavera retorna l'al·lèrgia cap als actius de risc, que corregeixen enmig de missatges confusos sobre la conjuntura. L'Íbex-35 es contagia i cau un 2,41%.

L'FMI i el BCE es mostren més optimistes sobre l'evolució econòmica mentre que la
FED encara veu “desafiaments” i
el creixement a la Xina es frena

A prin­cipi de set­mana tot feia pre­sa­giar que l'evo­lució dels prin­ci­pals índexs bor­sa­ris seria posi­tiva. Els inver­sors es van des­per­tar dilluns amb l'opti­misme del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) que ja veu indi­ca­dors d'expansió en l'eco­no­mia mun­dial. Per a la direc­tora gerent de l'FMI, Chris­tine Lagarde, ara estem “millor que fa sis mesos”, quan adver­tia que l'eco­no­mia anava cap a un forat negre a pas­ses de gegant. L'FMI observa que els símpto­mes de recu­pe­ració als EUA són evi­dents i aplau­deix les refor­mes estruc­tu­rals que s'han posat en marxa a la Unió Euro­pea (UE) per sor­tir de la crisi. A més a més, el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) havia para­lit­zat les com­pres de bons dels països euro­peus amb pro­ble­mes perquè s'havia rela­xat la pressió sobre aquests.

Tot això va ser sufi­ci­ent per impul­sar l'Íbex-35 un 1,24% en la pri­mera jor­nada set­ma­nal, retor­nant el signe posi­tiu al balanç anual, men­tre que la resta d'índexs euro­peus tan­ca­ven la sessió gai­rebé plans (cal des­ta­car que en els dar­rers mesos els prin­ci­pals índexs bor­sa­ris han dibui­xat una tendència alcista de la qual la borsa espa­nyola s'ha man­tin­gut al marge).

Però els números ver­mells van aca­bar per con­que­rir la resta de set­mana enmig de la con­fusió sobre l'estat de l'eco­no­mia mun­dial i els nous atacs envers el deute sobirà dels països perifèrics de la zona euro.

El mis­satge opti­mista de l'FMI va topar amb els dub­tes que el pre­si­dent de la Reserva Fede­ral (FED) dels EUA, Ben Ber­nanke, té sobre l'evo­lució de la seva eco­no­mia. Ber­nanke creu que els EUA s'enfron­ten a “des­a­fi­a­ments impor­tants” a curt ter­mini i des­taca l'ele­vada taxa d'atur del país com un d'aquests, mal­grat que con­si­dera que a llarg ter­mini l'evo­lució de l'eco­no­mia pot donar ale­gries. I men­tre els EUA no aca­ben d'enlai­rar-se, la con­tracció de l'eco­no­mia xinesa -loco­mo­tora econòmica des que els països occi­den­tals són en crisi- comença a fer-se més evi­dent. Aquest alen­ti­ment de les dues eco­no­mies que havien de ser les encar­re­ga­des de tirar de la recu­pe­ració mun­dial aquest exer­cici s'ha sumat al renai­xe­ment dels dub­tes sobre la crisi de deute sobirà a la zona euro i tot ple­gat ha aca­bat per expul­sar els inver­sors dels par­quets en la dar­rera set­mana, mal­grat que el pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Mario Draghi, hagi afir­mat que el pit­jor de la crisi ja ha pas­sat.

Aquests mis­sat­ges con­fu­sos han gene­rat una onada de des­con­fiança arreu, però espe­ci­al­ment en el par­quet espa­nyol, que ha aca­bat per arros­se­gar a la baixa l'Íbex-35. Aquest índex ha recu­lat un 2,41% en cinc ses­si­ons i en el con­junt del mes enre­gis­tra unes minusvàlues del 3,23% després d'aco­mi­a­dar-se diven­dres en els 8.281,80 punts.

EVO­LUCIÓ INVERSA.

Men­tre que l'Íbex-35 ha anat per­dent posi­ci­ons a mesura que avançava la set­mana, la prima de risc espa­nyola ha dibui­xat el recor­re­gut invers i s'ha enfi­lat per sobre dels 360 punts enfront dels 320 de la set­mana pre­ce­dent. Si bé des del gener s'havia donat una treva al nou govern espa­nyol pre­si­dit per Mari­ano Rajoy, aquesta set­mana s'ha evi­den­ciat el tren­ca­ment d'aquesta treva tot i el suport rebut per part dels inver­sors en les sub­has­tes cele­bra­des d'ençà que començà el 2012 (inclosa la d'aquesta set­mana, en què l'emis­sor ha comp­tat amb una ele­vada demanda de paper i en què ha pogut reta­llar la ren­di­bi­li­tat a pagar). En els dar­rers dies els inver­sors han anat rebent mis­sat­ges pes­si­mis­tes al vol­tant de la capa­ci­tat d'Espa­nya de sor­tir de la crisi que han incre­men­tat el ner­vi­o­sisme sobre el seu deute i han dis­pa­rat la prima de risc, termòmetre que mesura el sobre­cost que dema­nen els inver­sors per com­prar bons espa­nyols enfront els ale­manys -els de referència a Europa i con­si­de­rats els més segurs i sol­vents. Els inver­sors no veuen clar que el país pugui fer front al com­promís de deute enmig del pla d'aus­te­ri­tat posat en marxa. No obs­tant, a finals de set­mana el minis­tre d'Eco­no­mia espa­nyol, Luis de Guin­dos, va defen­sar el com­promís del país de pagar els seus deu­tes alhora que asse­nya­lava que Espa­nya no és Grècia, allu­nyant així la idea d'una pos­si­ble fallida (pos­si­bi­li­tat que apun­tava aquesta set­mana un gran banc).

La pro­pera set­mana està far­cida d'indi­ca­dors macro­e­conòmics que vigi­la­ran els inver­sors per veure si con­fir­men l'alen­ti­ment o la recu­pe­ració de l'eco­no­mia. A més a més, la tendència nega­tiva podria inver­tir-se tenint en compte que el pro­per diven­dres es tanca el mes i el pri­mer tri­mes­tre de l'exer­cici, fet pel qual hi podria haver movi­ments de car­tera dels grans fons que podrien donar lloc a maqui­llat­ges de final de tri­mes­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.