Els gasos de Florentino Pérez
El magatzem submarí de gas en què ACS ha invertit més de 1.000 milions al delta de l'Ebre està pendent del vistiplau del Tribunal Suprem
Baixar de cop, en un any, 200 llocs en el rànquing de les persones més riques del món podria ser un bon motiu de preocupació si no fos perquè el degradat es diu Florentino Pérez i perquè cada cop que s'angoixa en fa prou d'agafar la seva llibreta d'estalvis i acostar-se a un caixer automàtic per actualitzar-la: 1.600 milions de dòlars de saldo.
Deixant de banda la seva relegació en les fastuositats dels rànquings i les llistes, el que probablement pot tenir capficat el mandatari de Actividades de Construcción y Servicios (ACS) sigui l'evolució del macroprojecte gasístic que té en marxa davant les costes del delta de l'Ebre i que, després d'una inversió de més de 1.000 milions d'euros, està sota l'amenaça de veure's frenat per una sentència judicial. En el tauler milionari, cal que el Tribunal Suprem mogui fitxa.
El que es va batejar com a projecte Castor és una obra descomunal per habilitar un magatzem de gas natural amb capacitat per 1.300 milions de metres cúbics (1,3 bcm) a les profunditats del mar. Teòricament, amb aquesta capacitat n'hi ha prou per abastir durant 50 dies totes les necessitats de gas natural que pugui tenir l'Estat espanyol, un Estat que ha d'importar -ja sigui a través de vaixells o pel gasoducte que connecta Algèria amb Europa- tot el gas que consumeixen tant les llars com la indústria.
Per ser exactes, el projecte Castor no ha consistit a aixecar cap nau sota l'aigua sinó que, per emmagatzemar el gas, s'aprofita l'antic jaciment Amposta, situat a 1.700 metres de profunditat i a una vintena de quilòmetres davant la costa valenciana de Vinaròs. El jaciment de petroli Amposta el va explotar la multinacional Shell entre els anys 1973 i 1989 i en va extreure 56 milions de barrils de petroli.
El cas és que, ara per ara, la infraestructura per emmagatzemar gas natural és propietat d'ACS, en un 65%, i de la companyia canadenca Escal UGS, que diuen que el magatzem és clau per garantir un assortiment estable de gas natural a l'Estat espanyol.
Després que segons algunes fonts els costos de construcció pràcticament s'han triplicat (el diari El Economista ha informat que el pressupost inicial era de prop de 500 milions d'euros i que l'obra ja puja a 1.300 milions) els treballs estan en la seva fase final i tot està a punt perquè comenci a ser operatiu abans del proper estiu. Però el Tribunal Suprem està pendent d'emetre una sentència amb què ha de resoldre el recurs contenciós administratiu presentat per l'empresa Rio Cenia -dedicada als cultius agrícoles- segons el qual l'expedient tramitat per convertir en realitat el megamagatzem submarí de gas estava ple d'irregularitats.
AL SUPREM.
La demanda, que s'ha de resoldre en les properes setmanes, suposa un atzucac per a ACS ja que si el Tribunal Suprem considera les al·legacions de Rio Cenia, és molt probable que revoqui la concessió de la llicència d'explotació.
OPOSICIÓ CATALANA.
Igualment, les confraries de pescadors -d'Alcanar i de Sant Carles de la Ràpita- diuen que més enllà dels riscos i els possibles perills que per la fauna pugui causar la instal·lació del gas, ells ja han tingut un perjudici econòmic d'uns 120.000 euros perquè el nombre de captures -sobretot orades i llagostins- ha caigut.