Penitència en processó
Els mercats purguen els pecats enmig de la Setmana Santa excusats en uns pressupostos que no acaben de convèncer. La borsa intensifica la caiguda i es desploma un 4,34%.
del compliment del compromís de dèficit després de publicar els comptes per al 2012
No hi ha pitjor manera de començar el mes, el trimestre i les vacances de Setmana Santa. Els inversors s'han amarat de l'esperit d'aquesta festa catòlica i han començat a purgar els seus pecats i a fer molta penitència, pel que pugui passar d'ara en endavant. Així, el principal índex de la borsa espanyola ha encetat el segon trimestre igual que va acabar l'anterior, ofegat en les pèrdues i enmig d'una interminable processó baixista. Durant les darreres quatre jornades (divendres el parquet va tancar en ser festiu) l'Íbex-35 ha patit amb força i ha anat perdent suport rere suport, comportament que l'ha dut a tancar la setmana en els 7.660,50 punts enregistrant un descens del 4,34%. El fort cop a la borsa espanyola, que no representa cap novetat atès que des que va començar el 2012 l'Íbex-35 no ha finalitzat cap mes amb guanys, s'ha intensificat aquesta setmana disparant les pèrdues anuals fins al 10,57% mentre que la resta de principals índexs manté el signe positiu en l'exercici.
Aquesta tendència baixista, que aquesta setmana ha estat generalitzada en el conjunt de parquets internacionals, ha situat el selectiu índex espanyol en nivells que no es veien des del març del 2009.
La desconfiança en l'economia espanyola s'havia incrementat en les darreres setmanes però ha estat després de la publicació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2012 quan els mercats han vist que les coses no van pel bon camí i han augmentat la pressió envers l'Estat espanyol. Així, el país torna a estar en la diana dels especuladors, es dubta de la seva solvència i de la seva capacitat per reduir el dèficit, s'incrementen els rumors sobre la necessitat d'ajut per part dels socis europeus (aspecte que ha estat apuntat en diversos informes fets per diferents bancs d'inversió darrerament) i el Tresor s'ha trobat amb les primeres dificultats de l'era Rajoy per col·locar el deute.
PUNT D'INFLEXIÓ.
L'encariment del deute espanyol dificulta encara més la recuperació econòmica del país, atès que haurà de destinar més recursos a pagar uns interessos cada cop més elevats en cas que la prima de risc no es relaxi. Això, sumat a les polítiques d'austeritat engegades pel govern estatal, l'elevada taxa d'atur i l'actual recessió de l'economia no ha fet més que incrementar els temors que qüestionen la solvència espanyola i el seu compromís de reduir el dèficit, provocant la fugida en massa dels inversors de la renda variable. Per mitigar aquest pessimisme els inversors van mirar cap als bancs centrals d'una i altra banda de l'Atlàntic, però cap va ser capaç de calmar els ànims amb les respectives posicions “d'esperar i veure”. A principis de setmana s'esperava que les actes de la Reserva Federal (Fed) apuntessin cap a futures mesures d'estímul monetari com les aplicades en el passat. Però aquestes actes han evidenciat que la Fed no ho preveu i això va caure com una gerra d'aigua freda en els parquets. Per la seva part, la posició pessimista del Banc Central Europeu (BCE) sobre la recuperació econòmica (percep una intensificació dels riscs per les tensions en el mercat de deute) i les paraules del seu president, Mario Draghi, instant els països amb més atur a aprofundir en les reformes estructurals per obtenir el vistiplau dels mercats, van acabar per ensorrar la borsa mentre el BCE mantenia en el mínim de l'1% els tipus d'interès. La Setmana Santa ja té els dies comptats, però ara falta veure si els mercats troben motius per abandonar el pessimisme actual i ressusciten d'aquest calvari.