Borsa

Penitència en processó

Els mercats purguen els pecats enmig de la Setmana Santa excusats en uns pressupostos que no acaben de convèncer. La borsa intensifica la caiguda i es desploma un 4,34%.

Espanya torna a despertar els recels dels mercats, que dubten
del compliment del compromís de dèficit després de publicar els comptes per al 2012

No hi ha pit­jor manera de començar el mes, el tri­mes­tre i les vacan­ces de Set­mana Santa. Els inver­sors s'han ama­rat de l'espe­rit d'aquesta festa catòlica i han començat a pur­gar els seus pecats i a fer molta penitència, pel que pugui pas­sar d'ara en enda­vant. Així, el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola ha ence­tat el segon tri­mes­tre igual que va aca­bar l'ante­rior, ofe­gat en les pèrdues i enmig d'una inter­mi­na­ble pro­cessó bai­xista. Durant les dar­re­res qua­tre jor­na­des (diven­dres el par­quet va tan­car en ser fes­tiu) l'Íbex-35 ha patit amb força i ha anat per­dent suport rere suport, com­por­ta­ment que l'ha dut a tan­car la set­mana en els 7.660,50 punts enre­gis­trant un des­cens del 4,34%. El fort cop a la borsa espa­nyola, que no repre­senta cap nove­tat atès que des que va començar el 2012 l'Íbex-35 no ha fina­lit­zat cap mes amb guanys, s'ha inten­si­fi­cat aquesta set­mana dis­pa­rant les pèrdues anu­als fins al 10,57% men­tre que la resta de prin­ci­pals índexs manté el signe posi­tiu en l'exer­cici.

Aquesta tendència bai­xista, que aquesta set­mana ha estat gene­ra­lit­zada en el con­junt de par­quets inter­na­ci­o­nals, ha situat el selec­tiu índex espa­nyol en nivells que no es veien des del març del 2009.

La des­con­fiança en l'eco­no­mia espa­nyola s'havia incre­men­tat en les dar­re­res set­ma­nes però ha estat després de la publi­cació dels pres­su­pos­tos gene­rals de l'Estat (PGE) per al 2012 quan els mer­cats han vist que les coses no van pel bon camí i han aug­men­tat la pressió envers l'Estat espa­nyol. Així, el país torna a estar en la diana dels espe­cu­la­dors, es dubta de la seva solvència i de la seva capa­ci­tat per reduir el dèficit, s'incre­men­ten els rumors sobre la neces­si­tat d'ajut per part dels socis euro­peus (aspecte que ha estat apun­tat en diver­sos infor­mes fets per dife­rents bancs d'inversió dar­re­ra­ment) i el Tre­sor s'ha tro­bat amb les pri­me­res difi­cul­tats de l'era Rajoy per col·locar el deute.

PUNT D'INFLEXIÓ.

Si bé en les emis­si­ons de bons i lle­tres efec­tu­a­des d'ençà que començà el 2012 els mer­cats havien res­post amb forta demanda, fet que havia permès al Tre­sor rebai­xar la ren­di­bi­li­tat dels dife­rents pro­duc­tes, la sub­hasta cele­brada dime­cres va mar­car un punt d'inflexió en aquesta tendència. Els dub­tes sobre la capa­ci­tat de l'eco­no­mia espa­nyola per sor­tir del sot en què ha cai­gut s'han reflec­tit en una major exigència per part dels inver­sors a l'hora d'apos­tar pel deute espa­nyol. Així, la sub­hasta de dime­cres es va liqui­dar adju­di­cant només un 74% del pre­vist (fins ara s'havia cobert el màxim en cada emissió) men­tre que el Tre­sor va haver d'aug­men­tar més d'un 28% la ren­di­bi­li­tat a pagar als inver­sors per miti­gar la seva por. Això es va inter­pre­tar com un senyal que la treva a Espa­nya s'ha aca­bat i la prima de risc, en tendència ascen­dent des de fa algu­nes jor­na­des, ha con­ti­nuat escal­fant-se. Aquest indi­ca­dor, que mesura la diferència entre el que ha de pagar Espa­nya per col·locar el seu bo a deu anys i el que el mer­cat exi­geix a Ale­ma­nya pel seu bund, s'ha enfi­lat per sobre els 400 punts.

L'enca­ri­ment del deute espa­nyol difi­culta encara més la recu­pe­ració econòmica del país, atès que haurà de des­ti­nar més recur­sos a pagar uns interes­sos cada cop més ele­vats en cas que la prima de risc no es relaxi. Això, sumat a les polítiques d'aus­te­ri­tat enge­ga­des pel govern esta­tal, l'ele­vada taxa d'atur i l'actual recessió de l'eco­no­mia no ha fet més que incre­men­tar els temors que qüesti­o­nen la solvència espa­nyola i el seu com­promís de reduir el dèficit, pro­vo­cant la fugida en massa dels inver­sors de la renda vari­a­ble. Per miti­gar aquest pes­si­misme els inver­sors van mirar cap als bancs cen­trals d'una i altra banda de l'Atlàntic, però cap va ser capaç de cal­mar els ànims amb les res­pec­ti­ves posi­ci­ons “d'espe­rar i veure”. A prin­ci­pis de set­mana s'espe­rava que les actes de la Reserva Fede­ral (Fed) apun­tes­sin cap a futu­res mesu­res d'estímul mone­tari com les apli­ca­des en el pas­sat. Però aques­tes actes han evi­den­ciat que la Fed no ho pre­veu i això va caure com una gerra d'aigua freda en els par­quets. Per la seva part, la posició pes­si­mista del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) sobre la recu­pe­ració econòmica (per­cep una inten­si­fi­cació dels riscs per les ten­si­ons en el mer­cat de deute) i les parau­les del seu pre­si­dent, Mario Draghi, ins­tant els països amb més atur a apro­fun­dir en les refor­mes estruc­tu­rals per obte­nir el vis­ti­plau dels mer­cats, van aca­bar per ensor­rar la borsa men­tre el BCE man­te­nia en el mínim de l'1% els tipus d'interès. La Set­mana Santa ja té els dies comp­tats, però ara falta veure si els mer­cats tro­ben motius per aban­do­nar el pes­si­misme actual i res­sus­ci­ten d'aquest cal­vari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.